TERRATRÈMOL POLÍTIC A FRANÇA
El Front Nacional aconsegueix un triomf aclaparador en la primera volta de les regionals franceses
La formació ultradretana aconsegueix el 29,5% dels vots i encapçala sis de les 13 regions en disputa
La dreta de Sarkozy obté el 26% i els socialistes encaixen la seva quarta derrota des del 2012
Marine Le Pen mostra la seva eufòria al conèixer els primers resultats, a Henin-Beaumont, aquest diumenge. /
Com aventuraven els sondejos, el Front Nacional (FN) ha sigut la llista més votada en la primera volta de les eleccions regionals celebrada a França aquest diumenge, ja que ha aconseguit una aclaparadora victòria i un resultat històric: el 29,5% a nivell nacional, segons les primeres estimacions. Els republicans de l'expresident Nicolas Sarkozy se situen com a segona força amb un 27% dels sufragis, mentre que els socialistes encaixen la seva quarta derrota des del 2012, a l'aconseguir només el 23% de les paperetes.
La formació de Marine Le Pen encapçala sis de les 13 regions metropolitanes, entre elles la de Nord-Pas de Calais-Picardie, tradicional bastió de l'esquerra, on la candidatura encapçalada per la mateixa Marine ha aconseguit el 41% de les paperetes. El mateix resultat que ha tingut la seva neboda, Marion Maréchal Le Pen, a Provença-Alps-Costa Blava. L'avanç de l'FN és notable si es té en compte que a les regionals del 2010 va reunir l'11% dels sufragis a nivell nacional.
Mai el partit fundat per Jean Marie Le Pen havia conquistat una regió, com tampoc ha aconseguit governar en cap departament. De moment, només detenta el poder en 11 municipis. Encara que cal esperar al resultat de la segona volta, diumenge que ve, per saber si arribarà a presidir alguna regió, els primers resultats confirmen que el seu avanç es consolida.
En una breu al·locució davant militants, una somrient Marine Le Pen ha declarat entre aplaudiments que “el Front Nacional és incontestablement el primer partit de França” i “l'únic front republicà”. Al seu parer els votants han mostrat “una clara voluntat d'alternança a un sistema esgotat”.
SARKOZY: "L'FN NO DONARÀ CAP RESPOSTA"
Els republicans, liderats per l'expresident Nicolas Sarkozy, s'han quedat en segon lloc amb un 26% dels sufragis. Al conèixer els primers resultats, el líder conservador ha assenyalat que cal escoltar “l'exasperació dels francesos” i dirigint-se als votants de l'FN els ha dit que “no aconseguiran cap resposta d'un partit que agreujarà dramàticament la situació de França i portarà el desordre a la seva regió i al país”.
En clau interna, i sobre possibles aliances per frenar el pas de l'FN a la segona volta, Sarkozy ha sigut clar al “rebutjar qualsevol fusió o retirada de llistes”. D'aquesta tesi se n'ha desmarcat la número dos del partit, Nathalie Kosciusko Morizet, al declarar que ha de fer-se tot el possible per impedir que hi hagi un president de l'FN en una regió.
QUARTA DERROTA SOCIALISTA
Els socialistes han encaixat una nova debacle, la quarta des del 2012 després de les europees, municipals i departamentals. De res ha servit l'espectacular remuntada de popularitat del president François Hollande ni els missatges del primer ministre, Manuel Valls, alertant del risc de l'avanç de la ultradreta.
El primer secretari dels socialistes, Jean-Christophe Cambádelis, ha anunciat que el seu partit ha decidit crear “una barrera republicana” i retirar les seves candidatures al Nord i a Provença per evitar que l'FN es quedi amb la victòria a la segona volta. “L'esquerra és l'última muralla davant de l'extrema dreta”, ha afegit Cambadélis, apel·lant a una unió de totes les forces progressistes i criticant l'actitud de Sarkozy. “Poble d'esquerra, una vegada més la República depèn de vosaltres”, ha conclòs en to solemne.
UNA CAMPANYA MARCADA PELS ATEMPTATS
Notícies relacionadesLa cita amb les urnes, l'última dels electors francesos abans de les presidencials del 2017, ha estat dramàticament marcada pels recents atemptats de París i Saint-Denis i s'ha celebrat amb el país sumit en l'estat d'emergència decretat el 13 de novembre i un permanent desplegament policial. Els votants també ho feien sobre un nou mapa després de la reforma territorial aprovada el 2014 per reagrupar en 13 administracions de més dimensions les antigues 22 regions.
La campanya s'ha vist sacsejada per la massacre gihadista i va fer un gir de 180 graus als programes de les formacions polítiques. Les promeses sobre transport públic o educació van donar pas a una única prioritat: la seguretat. Un terreny favorable al Front Nacional, amb el qual aconsegueix una gran mobilització del seu electorat.
