Rècord d'immigrants i refugiats del Mediterrani

Des de la tragèdia a la costa de Lampedusa, l'octubre del 2013, amb més de 300 persones ofegades, els fluxos migratoris al Mediterrani s'han disparat, amb el triple d'embarcacions arribades a les costes italianes i gregues i un reguitzell de morts que, en moltes ocasions, resulta difícil de calcular. Segons l'agència internacional de Refugiats de les Nacions Unides (ACNUR), només el 2015 més de 323.000 immigrants i refugiats han travessat el Mediterrani des de diferents rutes per aconseguir arribar a les costes europees. Més que el llarg de tot el 2014.

L'augment en tan poc temps de la immigració clandestina pel Mediterrani es deu principalment al desordre polític de Líbia, el país que avui representa un dels canals prioritaris per a la màfia del tràfic de persones que empenyen els sense papers cap a un futur incert. Des de la caiguda del règim de Muammar al-Gaddafi el 2011 i l'absència de moment d'un sistema estable i fort, el negoci de les rutes clandestines s'ha repartit entre noves mans de grups tribals del país magribí que no estan subjectes a cap mena d'ordre polític, de manera que les costes líbies s'ha convertit en el salvavides de tot immigrant o refugiat que busca l'estabilitat a Europa.

Milers d'immigrants de l'Àfrica Occiental i el Sahel i milers de refugiats més procedents de països com poden ser Síria o l'Iraq -fugen de crisis alimentàries i conflictes bèl·lics- no s'ho pensen dues vegades a l'hora de llançar-se a les rutes clandestines amb milers d'euros a la butxaca.

DONES I NENS EN ABUNDÀNCIA / «La ruta de Líbia és la més perillosa i cotitzada. La immigració clandestina representa un negoci per a països, sistemes i la mateix societat civil. Cal ordenar la immigració dins de casa amb la finalitat d'evitar el drama humà», va explicar a aquest diari des de Níger Paloma Casaseca, encarregada de comunicació de l'Organització Internacional de Migracions (OIM).

Casaseca es va mostrar consternada al conèixer ahir la nova tragèdia en aigües de Mediterrani, als peus de les costes líbies. Un parell d'embarcacions, amb prop de mig miler d'immigrants a bord, van partir des de la ciutat portuària de Zouwa, a l'oest del país magribí. Es van enfonsar al cap de poc temps d'haver iniciat la travessia cap a Itàlia i com a resultat del naufragi «almenys 200 persones van morir», segons ACNUR. Un total de 198 van ser rescatades amb vida pels precaris equips de rescat libis i un centenar de persones més segueixen desaparegudes.

Aquells que van aconseguir esquivar la mort van ser traslladats a un centre d'acollida a la ciutat septentrional costanera de Sabratha, veïna de Zauara i situada a uns 200 quilòmetres a l'oest de Trípoli. Molts dels que  que hi viatjaven eren dones i nens, i la majoria procedien de països de l'Àfrica Subsahariana, va precisar el portaveu dels serveis de duana i immigració de Zauara, Anwar Abu-Deeb.

L'ACNUR ha denunciat les condicions en les quals viatgen aquestes persones com la principal causa de les morts dels immigrants i refugiats. «Els passatgers ens relaten que alguns immigrants, els que menys paguen, són ficats en bodegues, on acaben morint per asfixia i per inhalar gasos produïts pel motor», va dir la portaveu de l'organisme, Melissa Fleming.

Notícies relacionades

Quatre detinguts a Hongria per la mort de 71 refugiats en un camió

Drama viral, història de la foto icònica de la crisi dels refugiats

Ni les imatges de persones en els naufragis ni les advertències dels organismes internacionals serveixen de dissuasió per evitar que cada setmana onades d'immigrants segueixin pensant en l'oportunitat d'aconseguir una feina a Líbia o Algèria per després emprendre la travessia, molt probable, de l'infern.

La d'ahir va ser la segona tragèdia humana que pateix el Mediterrani en les últimes 48 hores, després que dimecres un vaixell suec va topar amb una altra embarcació que havia sortit de Líbia i navegava a la deriva amb 51 persones mortes a l'interior. Segons xifres d'organismes internacionals, a la vora de 5.000 persones han sigut salvades de les aigües mediterrànies en el transcurs dels últims set dies.