Drama viral, història de la foto icònica de la crisi dels refugiats

Quan pensis en els immigrants que arriben a Europa, pensa en aquesta foto». The Independent va tuitejar amb aquest missatge una imatge magnètica, terriblement dramàtica, d'un pare fornit amb la cara desencaixada, que abraça amb força els seus fills a l'arribar a terra. Un instant que conté tot un relat: una família que abandona una llar, un conflicte bèl·lic devastador, una travessia perillosa, la por calada als ossos com el salnitre del mar a la roba. També parla de la inseguretat davant el que és desconegut, de l'instint animal de protegir el que més s'estima en aquest món, de buscar simplement una vida normal per a tu i els teus. És difícil no sentir empatia.

La imatge es va publicar a The New York Times i el seu autor es diu Daniel Etter, un fotoperiodista alemany de 34 anys instal·lat des de fa un any a Barcelona, al barri de les Corts. Etter comença a pair l'impressionant recorregut viral de la seva fotografia, captada a l'illa de Kos, a Grècia. «Mai havia obtingut una reacció així. Vaig fer una foto a Istanbul que també es va viralitzar molt i es va convertir en símbol de les protestes de Gezi, però no va arribar a aquest nivell», explica a aquest diari.

Etter va estar cinc dies retratant el fenomen migratori a l'illa grega. Alternava un parell de platges, observant des del darrere de la seva càmera l'arribada incessant d'embarcacions. Feia un parell de jornades que es llevava molt aviat, perquè a l'alba comencen a arribar els bots des de la pròxima Turquia, quan va captar la ràfega d'imatges entre les quals s'incloïa la que li ha donat notorietat.

Intervenir o no

En principi no era res més que una barca inflable com una altra qualsevol. Res d'especial, res que la distingís de les altres. El normal dins de l'extraordinari que és que famílies senceres deixin un territori asfixiat per la guerra o per la repressió. Dos nois van entrar a l'aigua i van arrossegar l'embarcació cap a la platja. Llavors una família nombrosa, amb la seguretat de trepitjar terra, va saltar a la sorra, un darrere l'altre. I quan tots ho van fer, el marit i l'esposa es van posar a plorar, i es van abraçar intensament, també als seus quatre fills. Llàgrimes d'alliberament i descans que Etter va captar amb la seva càmera.

«Sabia que tenia una bona foto, tampoc pensava en això en aquell moment. Treballes ràpid i estàs pendent sobretot del que estàs fent. De fet els vaig seguir fent fotos durant una estona», explica Etter. Laith Majid, que així es diu el pare, li va demanar ajuda. Només volia saber on havia d'anar.

«Estaven xops i tremolant, no tenien ni idea d'on dirigir-se. Normalment no intervinc en les situacions que retrato, ¿però què havia de fer? ¿Dir que sóc un fotògraf i que només formen part d'una història? A més, era l'únic allà que podia ajudar-los d'alguna manera. Els vaig acompanyar fins al centre de registre de Kos, on les autoritats gregues processen els papers per als refugiats».

5.700 euros

Pel camí, el grup es va anar trobant altres familiars que havien viatjat en altres bots. Etter es va acomiadar d'ells, però a la tarda els va tornar a veure. Estaven acampats en una tenda de campanya molt bàsica, davant del port. I va parlar amb ells, especialment amb Nada, l'esposa de Laith Majid, que era professora d'anglès a Síria. I va conèixer amb detall la seva història.

La família va partir dues setmanes abans des de la ciutat de Deir Ezzor, a l'est de Síria, i van pagar 6.500 dòlars (uns 5.700 euros). Van trigar més de dues hores a arribar a Kos a bord de la barca inflable. Dos dels seus quatre fills són adolescents, «de 16 a 18 anys, diria»; els altres dos són menors de 10. Un d'ells és una nena, Nour, que va fer la perillosa travessia amb febre. «Es veu que va plorar durant tot el trajecte», explica Daniel. El seu desig era anar a Alemanya, la nova terra promesa.

Aquesta mateixa setmana va circular per les xarxes socials una foto de la família amb algú que assegurava haver-li fet en territori alemany. Etter nega la seva autenticitat. «És impossible que ja haguessin arribat. L'única forma de fer-ho tan ràpid hauria sigut en un camió com el que s'acaba de trobar a Àustria ple de cadàvers. És molt perillós i no crec que ho fessin. A més, hi ha un mur darrere d'aquesta foto que reconec de Kos», afirma, taxatiu, el fotògraf.

Un mòbil i Facebook

Abans d'acomiadar-se, Daniel va donar a Laith Majid el seu telèfon mòbil i el seu compte de Facebook, però no ha tornat a saber res d'ell i la seva família. Un dia li agradaria tornar a contactar amb ells. Confia que el truquin o que li enviïn un missatge, saber que estan bé i que van aconseguir l'objectiu que es van proposar quan van tancar casa seva a Deir Ezzor.

Notícies relacionades

Quatre detinguts a Hongria per la mort de 71 refugiats en un camió

Rècord d'immigrants i refugiats del Mediterrani

Fotògraf i periodista freelance, Daniel Etter, que va estudiar Periodisme i Ciències Polítiques, ha publicat a The New York Times, les revistes Time i Newsweek i en diaris alemanys com Die Zeit i Süddeutsche Zeitung. Ha cobert, entre altres esdeveniments, el conflicte de Síria, el terratrèmol d'Haití i les protestes d'Istanbul (una de les fotos que va fer allà, la que també es va viralitzar, va ser inclosa a la llista de les millors del 2013 per Time).

Per descomptat, ara ja prepara un nou viatge, un nou objectiu, i mirarà com sempre de trobar un moment, un instant, un llampec, que capti l'essència de la història que pretengui transmetre. Com la de la família siriana viralitzada. A més a més, una potentíssima història d'amor. «Sí, el que s'hi veu és moltíssim amor», sentencia. Que va tocar la fibra, s'ha d'afegir.