El 'corralito' fa estralls

Iliadu Stavroula regenta una diminuta farmàcia en un atrotinat passatge al costat de l'avinguda Panepistimiu, una de les principals artèries comercials d'Atenes. Malgrat que algunes botigues del veïnat tenen les persianes abaixades i cobertes de grafits multicolors

-producte de la sordidesa que en aquests últims anys s'ha anat apoderant d'àmplies zones de la capital grega- aquesta farmacèutica havia aconseguit, fins ara, esquivar la crisi que pateix Grècia des de fa cinc anys.

Però avui, després de 10 dies de corralito, amb els bancs tancats i un gran interrogant sobre què passarà el dia que reobrin les portes, encreua els dits i espera no veure's arrossegada per un efecte dòmino de tancament de comerços si es prolonguen gaire temps més les mesures restrictives financeres o, el que seria molt pitjor, si el Govern acaba no abonant les factures dels medicaments que ha dispensat i que, en principi, estan coberts per la Seguretat Social grega. «El Govern ens ha demanat que seguim subministrant medicaments als pacients amb recepta de la Seguretat Social. Ho he hem fet així, però encara no sabem si cobrarem; normalment presentem una factura i cobrem al cap de tres mesos», explica. Més del 40% de les medecines que ven són amb recepta sanitària, i per tant, si l'Administració no li abona el deute, se li crearia un enorme forat comptable que podria obligar-la a tancar, és a dir, a córrer la mateixa sort que els abandonats comerços veïns. En altres farmàcies no tan cèntriques, assegura que el percentatge de medicaments amb recepta és encara més alt, i per això un impagament governamental tindria en aquests establiments uns efectes fins i tot més devastadors.

Però aquest no és l'únic maldecap que afronta Iliadu. Des de l'inici d'aplicació de les mesures restrictives financeres, alguns pacients  han començat a acaparar medicaments bàsics, i això podria acabar causant problemes de desproveïment. «Ara només entrego una unitat per pacient», comenta. Paracetamol i fàrmacs bàsics per als malalts del cor i els afectats d'hipertensió són els preparats més demanats.

Desestabilització

La farmàcia de Giorgos Mbakakos també està experimentant les desestabilitzadores conseqüències de l'impàs en què viu el sistema financer grec i la incertesa que això genera entre la població. Assegura que de moment no té problemes de proveïment, però sí que constata que els clients han deixat d'adquirir cosmètics mentre que aplega productes com ara aliments per a nadons. Gran part de les seves transaccions les realitza electrònicament, cosa que de moment es manté bastant al dia en els pagaments fets a proveïdors, encara que admet que  «no tot es pot fer de forma electrònica».

Per a Giorgos, els problemes es resumeixen en dos. D'una banda, la possibilitat que l'Administració acabi no abonant la factura dels medicaments amb recepta -«per descomptat, quan no es cobra a temps un pagament esperat, la comptabilitat se'n ressent», admet de forma succinta, sense exterioritzar emocions- però sobretot l'abandonament de Grècia de la zona euro: «No ho vull ni pensar; molts dels productes que venem són d'importació; la nova moneda es depreciaria de seguida i molt ràpidament; seria com si perdés, de sobte, un percentatge molt elevat dels meus ingressos».

Biblioxartikini és una papereria on es ven material d'oficina, no gaire lluny de l'estació de metro de Metaxurguío, també al centre, i on els seus propietaris estan amb l'ai al cor des de fa una setmana, a l'espera que reobrin els bancs grecs. «Tot està congelat i no puc pagar els meus proveïdors perquè els bancs estan tancats; normalment, faig els meus pagaments mitjançant xecs», explica Filio Hatera, darrere el taulell.

Notícies relacionades

Fico segueixa l’uci "molt greu" després de ser operat per segon cop

La UE, feble davant el narco

Com que es tracta d'un comerç que posa a la venda productes que no són de primera necessitat, en els últims 10 dies de corralito les seves vendes han caigut en picat. «Sé que he perdut diners, però encara és aviat per quantificar les meves pèrdues», relata, sense amagar  l'ansietat que li produeix aquesta situació.

Kostas Netropoulos no té cap mena de dubtes. La sortida de la zona euro seria el final per al negoci de cosmètics que manté amb  el seu pare, de 50 anys. «Les meves vendes han caigut un 50% des que va començar el corralito, però si tornem a la dracma, me'n vaig en orris, perquè tots els meus productes són d'importació», diu. Guarda, això sí, una petita remesa d'efectiu (1.050 euros) per a pagaments peremptoris.