¿I si Grècia deixa l'euro? ¿I si Grècia es queda a l'euro?

Analistes de RBS, JP Morgan, Barclays i Standard & Poor's veuen més a prop la sortida de Grècia de l'euro. Malgrat que els tractats europeus no preveuen l'expulsió d'un país membre del club de la moneda única, Grècia depèn ara de la decisió política dels creditors i, sobretot, del BCE, que podria provocar un Grexit o Grexaccident. «La sortida de Grècia de l'euro és l'escenari més probable», segons Barclays.

Si la institució que presideix Mario Draghi es doplega a l'ala més dura dels falcons (Bundesbank) i tanca l'aixeta de finançament a la banca grega -ahir ja va donar un senyal en aquest sentit al no augmentar l'ELA-, la crisi de liquiditat de la banca hel·lena es convertiria automàticament en una crisi de solvència que empenyeria el sistema financer a la fallida.

El Banc Central de Grècia es veuria obligat a imprimir la seva pròpia moneda per injectar liquiditat i recapitalitzar la banca i el corralito s'hauria de mantenir de manera indefinida fins que la situació econòmica s'estabilitzés. Des de Barclays, però també altres firmes, parlaven ahir de la possibilitat que Grècia imprimeixi IOU, una abreviatura de la frase anglesa I owe you (et dec, en anglès), una espècie de pagarés que reconeixen el deute. «Els IOU es convertirien en la Nova Dracma Grega (NGD, en les sigles en anglès)», apuntaven a Barclays.

L'escenari que dibuixen els analistes és dramàtic. La nova moneda es devaluaria, cosa que obligaria les empreses locals que tenen el seu deute en euros amb creditors europeus a suspendre pagaments. Els contractes firmats en euros s'haurien de reestructurar i els estalviadors perdrien una part important dels seus diners pel simple fet de tenir una moneda que val menys. En canvi, els que s'han emportat els seus estalvis a l'exterior en euros, serien els grans guanyadors. A mitjà termini, un euro barat podria impulsar la indústria turística i les importacions.

Grècia intentarà aconseguir un acord que suavitzi les condicions prèvies imposades per la troica i que inclogui eventualment un compromís de reestructuració del deute, que suma 317.000 milions d'euros (el 177% del PIB) i que ha sigut considerat impagable fins i tot pel Fons Monetari Internacional (FMI). Però els creditors i la troica segueixen considerant que el país necessita fer retallades i portar a terme profundes reformes en la seva economia i es neguen a abordar una reestructuració del deute que creï un precedent en altres països endeutats com Espanya.

L'última oferta de l'Eurogrup incloïa ajustos pressupostaris, pujades a l'IVA i retallades en pensions, que segons economistes i experts aliens a la troica agreujaran la recessió del país. El PIB de Grècia ha caigut el 25% durant el rescat. L'escalada del deute seguiria a l'alça, ja que el PIB disminuiria i al deute existent s'hi hauria d'afegir un tercer rescat que l'FMI xifra en 52.000 milions d'euros.

No hi ha càlculs de l'impacte en l'economia grega d'un eventual pla d'ajustos, però el país hel·lè travessa una situació d'emergència social deteriorada per la restricció de capitals.

Notícies relacionades

Fico segueixa l’uci "molt greu" després de ser operat per segon cop

La UE, feble davant el narco

L'economista Guntram B. Wolff, del prestigiós centre d'estudis Bruegel, amb seu a Brussel·les, considerava ahir en una opinió titulada Greferedum que «el millor resultat seria un acord amb menys austeritat, però amb serioses reformes a Grècia».

Wolff considera que això encara és possible, però que requeriria un lideratge real a Grècia i en altres països de la zona de l'euro «Els creditors han d'entendre que la generositat és en el seu interès, perquè un Grexit seria més costós. Syriza ha d'oferir un programa de transformació per a Grècia que garanteixi la competència, limiti la corrupció i asseguri una fiscalitat justa», apunta l'economista.