Emergència contra rellotge

Fa just una setmana un terratrèmol de 7,9 graus de magnitud en l'escala de Richter feia tremolar el Nepal i tots els seus habitants. En les primeres hores, les xifres apuntaven a 1.300 morts encara que les rèpliques i l'ambient de desesperació que es respirava apuntaven que el drama seria molt més gran. Ara, amb el país sumit en la misèria més absoluta i el caos, s'espera que la xifra creixi fins a les 10.000 víctimes. Més d'11.000 persones vaguen pels carrers nepalesos a la recerca de ajuda mèdica, 2,8 milions miren de fugir de la ruïna i 94.744 infraestructures públiques han quedat reduïdes a runa. La desgràcia és majúscula.

Quan la naturalesa irromp amb tanta brutalitat en la vida quotidiana com ho ha fet al Nepal és molt difícil respondre i sobreposar-se a la tragèdia. Bona prova d'això ho mostren les protestes violentes que s'han desfermat a Kàtmandu entre els afectats pel sisme i les autoritats del país, desbordades per la magnitud del succeeix. Falta aigua, transport, aliment i assistència sanitària.

El Govern nepalès, que ha declarat la crisi nacional i ha activat un fons de gairebé 4,52 milions d'euros, no dóna més de si. «El Govern d'Espanya també es veuria col·lapsat i sorprès», explica David del Campo, director de programes internacionals de l'organització Save the Children. «És normal, cap país està preparat per enfrontar-se a una catàstrofe d'aquestes proporcions». Nacions Unides ha demanat elevar l'ajuda als damnificats fins a 373 milions d'euros.

En casos tan extrems com el que està vivint el Nepal el paper de les oenagés és fonamental per intentar frenar l'hemorràgia que dessagna al país. «El Govern hi ha de respondre, però quan aquest no arriba a un lloc o a certes persones és on les oenagés entren en acció», explica Daniel Ortiz, cap del gabinet de premsa de Mans Unides. L'ajuda que proporcionen les entitats humanitàries depèn molt del seu potencial a la regió. Mentre unes destinen els seus fons d'emergència per col·laborar amb grups d'ajuda local, altres treballen sobre el terreny des de fa més de 30 anys. En tots dos casos, el seu rol permet actuar amb immediatesa i reduir l'impacte per als més vulnerables.

TEMOR A MALALTIES / Com en totes les grans catàstrofes, les principals víctimes són les criatures. Després del sisme, molts nens han quedat sepultats sota la runa i molts altres es troben desemparats. Per això, a més d'ajudar amb medicaments, aigua potable i aliments, les oenagés també financen el suport psicològic. Aquest s'orienta especialment als més petits per mirar de fer que es recuperin de l'experiència traumàtica que els ha tocat viure.

En els pròxims dies la situació d'emergència que viu el Nepal passarà de la categoria dos a la u, en la qual es troben altres desgràcies com la guerra civil siriana, l'Ebola o el terratrèmol d'Haití. «El nivell d'emergència és molt més elevat del que sembla per la falta d'informació», alerta Del Campo. «La probabilitat que es propaguin malalties entre els supervivents és enorme», apunta Mariona Miret, tècnica d'aigua i sanejament d'Oxfam Intermón.

Al parlar de dades, la majoria de les oenagés es mostren prudents. «Hem de reavaluar l'ajuda constantment per saber què podem aportar, encara no tenim la fotografia completa dels fets», recorda Olimpia de la Rosa, coordinadora mèdica del grup d'emergències de Metges Sense Fronteres.

Amb un sisme tan virulent, els voluntaris i organitzacions d'ajuda humanitària juguen a contra rellotge per salvar al màxim de persones possibles. Segons explica el bomber de la unitat especial de la Generalitat de Catalunya Jordi Bosch, el marge de possibilitat que una víctima resisteixi sepultada sota la runa és de tres a vuit dies. El cas de Pemba Lamba, un noi de 15 anys rescatat al cap de cinc dies d'estar atrapat sense menjar ni beure a Kàtmandu, dóna una mica d'esperança entre tanta desesperació. «En la fase d'intentar trobar gent amb vida és essencial el treball dels gossos, són tan precisos com un detector antimines», confessa Bosch. Cada dia que passa és una oportunitat perduda de rescatar els que encara estan soterrats.

ÈPOCA DE MONSONS / Un altre dels grans problemes del Nepal que dificulten les tasques d'ajuda és la seva escarpada i muntanyosa geografia. Les poblacions més remotes han quedat aïllades i la falta d'infraestructures dignes impossibilita l'accés a aquestes regions. «Hem vist amb helicòpter zones molt afectades on, per ara, l'assistència no ha arribat», explica De la Rosa. Això fa témer que la demora sigui fatal i el nombre de víctimes es dispari.

Notícies relacionades

Multimèdia | Israel, el país de la pau impossible

Un tribunal frena que Irlanda del Nord pugui deportar immigrants a Ruanda

El clima tampoc contribueix a millorar la situació. La pluja i el fred fan més vulnerables els que ho han perdut tot. Però el panorama pot empitjorar. «D'aquí un mes serà l'època dels monsons i llavors la catàstrofe serà encara més perillosa», alerta Devendra Tak, responsable nacional de Save the Children a l'Índia. «L'esgotament de les reserves nacionals de combustible afegirà una altra pedra en el complex camí de l'ajuda humanitària», avisa Miret.

LA CARA SOLIDÀRIA / Perquè les oenagés puguin ajudar els milers d'afectats és indispensable la contribució econòmica dels particulars. Encara que la crisi financera ha sacsejat durament la classe mitjana, la reacció ha sigut sorprenent. «Les donacions de la gent han sigut extraordinàriament elevades, cosa que va en la direcció contrària del que fan el govern estatal i els autonòmics», critica Del Campo. «Com ja va passar a Haití, en catàstrofes tan desmesurades necessitem veure la cara més solidària de la gent», afegeix Ortiz. El rellotge juga en contra seu.