Un acord polèmic

Pocs tractats de lliure comerç han generat tanta controvèrsia social com el TTIP, l'acord que negocien la UE i els EUA. La campanya No al TTIP, que engloba desenes d'entitats i que ha recollit més de dos milions de firmes, alerta dels riscos per als drets socials, en benefici de les corporacions. La Comissió Europea ho nega i en destaca els avantatges econòmics.

1. ¿Què és el TTIP i per què desperta tants recels?

El TTIP és un acord entre la UE i els EUA que si s'aprova crearà la zona de lliure comerç més gran del món, amb una població de 826 milions de persones. El tractat va més enllà de la supressió d'aranzels, també pretén reduir barreres no aranzelàries, com ara les diferències de normatives entre dos països. Eliminar aquestes traves burocràtiques, segons els partidaris del TTIP, reduirà els costos d'exportació i beneficiarà les pimes, però els més crítics adverteixen que pot tenir repercussions negatives en àmbits com el de la seguretat alimentària, els serveis públics i els drets laborals.

2. ¿Com es negociai qui en són els responsables?

Les negociacions van començar el juliol del 2013. La Comissió Europea s'encarrega de la negociació, seguint el mandat del Consell de la UE. L'espanyol Ignacio García Bercero lidera l'equip negociador europeu i Dan Mullaney, el nord-americà. El Parlament Europeu no hi participa, però la seva aprovació final és imprescindible perquè tiri endavant. Els contraris al TTIP denuncien la falta de transparència: fins a l'octubre del 2014 no es va desclassificar el document amb les directrius del mandat de la UE, i malgrat que s'ha avançat, encara hi ha alguns textos secrets. Els EUA no volen que es conegui la seva posició, i per aquest motiu només es pot accedir a les propostes de la UE, però no als pactes que estan firmant les dues parts. Els defensors del TTIP diuen que mai abans s'havien fet públics tants documents enmig d'un procés.

3. ¿On és la polèmica sobre els tribunals d'arbitratge?

Un dels grans punts calents del TTIP és el mecanisme que regula la resolució de conflictes mitjançant tribunals d'arbitratge (ISDS). Si una empresa veu que perilla una inversió seva en un país, pot portar aquest Estat a un d'aquests tribunals privats (més favorables als interessos empresarials, adverteixen els seus detractors), en lloc de fer-ho als jutges ordinaris.

Notícies relacionades

La nova llei del mercat

Més patents. Menys genèrics. Medecines més cares

4. ¿Es rebaixaran els drets dels ciutadans?

Els contraris al TTIP veuen en l'harmonització de lleis la porta d'entrada a productes i pràctiques que ara estan prohibits a Europa i permesos als EUA, com ara la implantació dels transgènics o d'alguns pesticides. També sostenen que es podrà forçar la privatització de serveis públics. La Comissió Europea ho nega tot rotundament i assegura que «no es rebaixaran els estàndards de la UE». Caldrà esperar a llegir la lletra menuda.