VENJADORS DEL GENOCIDI ARMENI

'Operació Nèmesi': ull per ull

3
Es llegeix en minuts
PER XAVIER MORET

En aquest any del centenari s'està parlant molt del genocidi armeni, que va costar la vida a un milió i mig de persones, però és menys coneguda la venjança que, amb el nom d'operació Nèmesi, van emprendre alguns armenis contra els responsables d'aquella matança iniciada el 24 d'abril de 1915.

Va ser el novembre de 1919, en els breus anys d'independència previs a la Unió Soviètica, quan el consell general de la Federació Revolucionària Armènia va decidir, en una reunió a Erevan, condemnar a mort els principals responsables del genocidi, tant de Turquia com de l'Azerbaidjan. El nom clau de l'operació era Nèmesi, per la deessa grega de la venjança.

En la primera llista negra redactada pels dirigents de l'operació Nèmesi hi havia 650 noms; després es van reduir a 41 i, finalment, als que consideraven els set criminals principals. Armin Garo, Aaron Sachaklian i Shahan Natali estaven al capdavant d'aquest operatiu que té punts en comú amb la persecució de nazis empresa pel jueu Simon Wiesenthal després de la segona guerra mundial.

Aquesta organització secreta tenia una doble seu, a Istanbul i Boston. Un estudiant anomenat Hrach Papazyan, que havia aconseguit infiltrar-se al Govern dels Joves Turcs, era l'encarregat de buscar els culpables. Els comandos que havien d'executar-los, entre el 1920 i el 1922, estaven formats per entre tres i cinc armenis.

L'objectiu número u de l'operació Nèmesi era l'exgran visir Mehmet Talaat Pashá, ministre de l'Interior de Turquia que el 1915 va dictar l'ordre de deportació dels armenis i que va ser, per tant, qui va desencadenar l'horror del genocidi. Aviat es va comprovar que vivia exiliat a Berlín. Va ser allà on el va trobar l'estudiant armeni Soghomon Tehlerian després de sis mesos de recerca.

Tehlerian va llogar un apartament a prop d'on vivia Talaat, al barri berlinès de Charlottenburg i, després de seguir-lo durant diversos dies, el 15 de març de 1921 el va matar d'un tret a la nuca, disparat al carrer davant nombrosos testimonis. Quan aquests el van immobilitzar, es va limitar a dir: «Deixeu-me. Jo sóc armeni, i ell, turc. Això no té res a veure amb vosaltres». 

Després de ser detingut, Tehlerian va ser jutjat el juny de 1921. Davant el jutjat va exposar els horrors del genocidi armeni i va detallar que ell havia sobreviscut perquè el van donar per mort quan el deportaven amb la seva família. Quan després de dos dies va recuperar la consciència, va haver d'apartar el cadàver del seu germà i va recordar com havia vist morir els seus pares i havien violat la seva germana. Al final el van declarar innocent entre els aplaudiments del públic. Una vegada absolt,

Tehlerian va emigrar a Califòrnia, on va morir el 1960 com un heroi del poble armeni.

L'operació Nèmesi no es va aturar aquí. Altres personatges assassinats per armenis, entre el 1920 i el 1921, són Fathali Khan Hoyski, primer ministre de l'Azerbaidjan, considerat responsable de la mort de milers d'armenis a Bakú; Behbud Javanshir, exministre de l'Interior àzeri; Said Halim Pashá, exgran visir de l'imperi otomà; Enver Pashá, exministre de la Guerra de Turquia; Ahmed Jamal Pashá, exministre de Marina de Turquía; Mgrditch Harutuyan, membre de la policia secreta turca a Istanbul, i Jamal Azmí, exgovernador de la província de Trebisonda.

La mort de l'àzeri Behbud Javanshir, el 18 de juliol de 1921, va ser una de les més espectaculars. Va tenir lloc en un carrer d'Istanbul, molt a prop del luxós Hotel Pera Palas. L'armeni Misak Torlakian, nascut a Trebisonda (actual Turquia), va ser l'encarregat d'executar-lo. El va esperar a la porta de l'hotel, el va seguir quan el va veure sortir i li va disparar dos trets al pit. Torlakian va fugir, però quan ja era lluny, va tenir dubtes sobre si realment l'havia matat. Va tornar, va disparar un tret a l'aire per apartar als curiosos i li va disparar el tret definitiu a Behbud Khan.

Condició mental afectada

Notícies relacionades

A Torlakian el van detenir de seguida, sense que ell oposés resistència. Unes setmanes després, un tribunal militar britànic el va considerar «culpable, però no responsable», a causa de la seva condició mental, afectada per l'horror del genocidi. Després del judici, Torlakian va emigrar als Estats Units, on va morir el 1968.

La operació Nèmesi es va donar per acabada el 1922, després de la mort a trets dels principals responsables del genocidi armeni.