Monte Melkonian i la lluita armada

L'enginyer armeni Gurgen Yanikian, de 77 anys, va invitar el 27 de gener de 1973 el cònsol i el vicecònsol de Turquia a prendre el te en un hotel de Santa Barbara (Califòrnia). Els havia promès que els faria donació d'un quadro, però quan els va tenir davant, va treure una pistola i els va matar.

Yanikian va ser detingut i condemnat a cadena perpètua, però va sortir de la presó el 1984 per bona conducta. Va morir poc després. Fins llavors era l'únic supervivent d'una família nombrosa armènia que havia patit el genocidi a Erzurum, a l'actual Turquia.

El 1975, seguint en part el camí marcat per Yanikian, es va fundar l'organització de lluita armada ASALA (sigles en anglès d'Exèrcit Secret Armeni per a l'Alliberament d'Armènia). Reivindicava el reconeixement internacional del genocidi i la independència d'Armènia.

ASALA va atemptar en diferents països, preferentment contra objectius turcs. El seu atac més destructiu va ser el 7 d'agost de 1982, quan nou persones van morir i 70 van resultar ferides en un atemptat a l'aeroport d'Ankara. Un any després, el 15 de juliol de 1983, va matar vuit persones a l'aeroport d'Orly, a París.

El 30 de desembre de 1980, terroristes armenis van col·locar dues bombes a Madrid, a les oficines de Swissair i TWA, i van ferir nou persones, entre elles el periodista José Antonio Gurriarán, que des d'aleshores es va interessar per la història del poble armeni.

El 1982, Gurriarán va viatjar al Líban per trobar-se amb dirigents d'ASALA; durant l'entrevista, ells anaven amb la cara tapada amb passamuntanyes i armats amb kalàixnikovs. En contrast, ell els va regalar un llibre pacifista de Martin Luther King. D'aquella experiència va publicar un llibre, La bomba (1982). Més de 20 anys després, el 2008, Gurriarán completaria el seu interès pel poble armeni viatjant a Armènia, tal com explica al llibre Armenios (2009).

Californià i il·lustrat

El militant més famós d'ASALA va ser Monte Melkonian. Nascut a Califòrnia el 1957, va viatjar per tot el món, parlava set idiomes i es va comprometre a fons amb la causa armènia. El 1978 es va graduar a la Universitat de Berkeley en Història d'Àsia i Arqueologia, i un any després se'n va anar a l'Iran, on va participar en la revolució contra el xa. Posteriorment, va combatre al Líban en defensa del barri armeni de Bei­rut i contra les tropes israelianes.

El 1980, Melkonian va entrar a formar part d'ASALA i va participar en atemptats terroristes a Atenes, Roma i París. El van detenir i va passar uns quants anys en presons franceses, però una vegada alliberat, el 1990, se'n va anar a viure a l'Armènia soviètica, on a l'agost de 1991, el mateix mes de la declaració d'independència, es va casar amb Seda, una armènia del Líban.

El setembre de 1991 Melkonian va anar a combatre a l'Alt Karabakh. «Si perdem aquest territori -va declarar-, passarem l'última pàgina de la història del nostre poble». S'hi va implicar a fons, com si li anés la vida, i va combatre contra les tropes de l'Azerbaidjan. El febrer de 1992 va arribar a la regió de Martuni com a comandant.

Notícies relacionades

'Operació Nèmesi': ull per ull

Entre el record i la negació

Els seus hagiògrafs han deixat escrit que mai portava pistola i no fumava ni bevia mentre anava d'uniforme. Quan havia de brindar, cosa que succeeix sovint a Armènia, ho feia amb iogurt mentre els altres alçaven el got de vodka. La bala d'un soldat àzeri el va matar el 12 de juny de 1993, durant la batalla d'Agdam. Més de 20.000 persones van assistir als funerals que li van fer a Erevan.

L'organització ASALA es va dissoldre als anys 90 del segle passat, uns anys després de l'assassinat a trets del seu fundador, Hagop Hagopian, l'abril de 1988 en un carrer d'Atenes, i pocs anys després que Armènia es declarés, l'agost de 1991, república independent.