Àfrica, el terror s'obre pas

Un nou terror s'instal·la a l'Àfrica. El monstre Al-Xabab (joves, en àrab), les primeres arrels del qual van sorgir de forma acarnissada a l'Estat fallit de Somàlia, ha tornat a l'epicentre de l'acció gihadista. El dia 2 d'abril, aquesta organització terrorista va cometre el segon atemptat més greu de la seva història contra la Universitat de Garissa, al nord-est de Kenya, i va deixar 147 morts. La banda, debilitada militarment a Somàlia, ha escollit la fronterera Kenya per demostrar que encara té capacitat per perpetrar atacs d'envergadura. Encara pitjor, ha declaratuna «guerra llarga i espantosa» contra Kenya. D'aquesta manera, els joves d'Al-Xabab mantenen el pols contra el món, mostrant la seva capacitat armamentística, un important nombre d'integrants i brandant una altra vegada l'islam com a ideologia política per mantenir actiu el reclutament de joves sense una identitat cultural i religiosa, oprimits per un sentiment de desnonament i abandonament.

El colonialisme segueix allà

Notícies relacionades

Una excusa i també un negoci

Kenya: De tribalitzada a sectària

De fet, si l'organització somali, així com la nigeriana Boko Haram, segueixen atraient gent del lloc és perquè hi ha un enorme caldo de cultiu en un continent amb una gran capacitat econòmica, energètica i humana però molt desaprofitada, perquè tot aquest potencial no arriba a la població. Més de 50 anys després que la majoria dels països del continent obtinguessin la independència, el colonialisme segueix allà. Les grans potències troben a l'Àfrica recursos per explotar els països amb l'anuència dels règims, que concentren el poder en mans de petites elits, institucionalitzant la corrupció o contribuint que les bretxes entre les classes altes i les pàries s'obrin més si és que és possible. Si a això s'hi afegeix el càlcul que aquesta zona -el Sahel i la banya d'Àfrica- tindrà una població que l'any 2020 passarà dels 58 milions d'habitants actuals a 100 i al doble el 2050, és a dir, quatre vegades més gran que l'actual, és urgent l'aplicació de polítiques que responguin a les necessitats d'educació, feina, aliments o transports.

La creació de sistemes de supervivència, com l'agricultura i una millor gestió poden fer que el cor de l'Àfrica recuperi el batec normal. Contràriament, continuarà sent pastura per als extremistes que s'aprofiten dels governs fràgils i de les conjuntures econòmiques. El llenguatge de la violència es cobra sobretot dues víctimes, l'islam i la població civil. Avui, les amenaces se situen a Mali, Nigèria, Kenya i Somàlia, els principals escenaris del gihadisme a l'Àfrica; cada un exigeix anàlisis diferents perquè, encara que existeix el paràmetre comú de deixar-se embolcallar per la bandera del gihad, els objectius són diferents, així com les accions i les estratègies. Això sí, tots volen controlar un territori en l'àmbit social i en l'econòmic. O el que és el mateix: poder.