Una excusa i també un negoci

Una espècie de detonació sorda i pesada va sacsejar el terra del restaurant La Terrase, el 7 de març passat, en ple cor de Mali, i en un dels llocs més freqüentats per europeus. Per primera vegada en la història del país, un grup de quatre homes armats va atemptar a Bamako i va canviar per molt temps la situació de la seguretat a la capital. Dos europeus i tres malians van morir. No hi va haver màrtirs en nom d'Al·là perquè tampoc hi havia aquella intenció suïcida. «Els terroristes van fugir de seguida deixant rere seu una operació desastrosa, per sort. Van obrir foc indiscriminadament per assassinar tants blancs com poguessin, però els va sortir malament. Va ser un acte de venjança contra França després que els seus agents matessin al mes de desembre un aliat de Mojtar Belmojtar [un dels líders del gihad al nord de Mali, tot i que la seva principal ocupació és el contraban] amb qui es va estar negociant per a la posada en llibertat de l'ostatge francès Serge Lazaveric», van assegurar a aquest diari fonts de la intel·ligència militar occidental a Bamako.

El pseudoterrorista Mojtar Belmojtar, que lidera una de les branques més violentes de l'organització d'Al-Mourabitum, va reivindicar l'atac i va tornar a desafiar el món després de protagonitzar el sanguinari atemptat en una planta de gas al sud d'Algèria el febrer del 2013. Mojtar i els seus coreligionaris, arran del desplegament de l'operació francesa Serval al nord de Mali -que va aconseguir expulsar del territori els gihadistes de les principals ciutats de Kidal, Gao i Tombouctou- han trobat nous arguments per allistar a les seves files individus del nord contra l'invasor. Però aquest discurs del combat contra l'infidel o impiu cada vegada se sosté menys, tenint en compte que la regió d'Azawad no és terra que cridi al gihad, sinó al crim organitzat.

«El nord de Mali és un territori on es mouen grups de narcotraficants, persones i armes. Cosa que ve a ser un lloc propici i fèrtil per al crim organitzat, i a aquest fenomen s'adscriuen els terroristes de la regió servint-se del recurs del gihad per federar  musulmans a favor d'objectius econòmics. Si abans utilitzaven les rutes per al comerç del cereal o altres productes, ara aquelles rutes es fan servir per a les drogues, que constitueixen una font de finançament principal d'aquests grups que treballen en el marc d'una xarxa internacional amb bases a Amèrica Llatina, d'on procedeix bona part de la mercaderia», afirma Pedro Baños, expert en geopolítica.

Des de la irrupció als anys 90 al nord de Mali de les katibas (bastions) d'Al-Qaida -organització a la qual es van adherir els algerians contrabandistes per guanyar ressonància mediàtica- el nord del país sahelià ha passat a ser un mercat de comerç de tots els productes il·lícits possibles que ha generat una fortuna a pseudoterroristes, a líders autòctons i a poders públics.

Notícies relacionades

Àfrica, el terror s'obre pas

Kenya: De tribalitzada a sectària

L'absència de l'Estat

L'economia del delicte és el motor econòmic d'una regió amb més de 800.000 quilòmetres quadrats de territori. «L'Estat mai hi ha estat present i això aplana el camí als grups armats per rebre avions amb cocaïna o assentar-se, adherint-se a una lleialtat que ni tan sols ells coneixen. No hi entenen en Califats ni en hadices [versos de l'Alcorà]», prossegueix Baños. Al-Qaida i els seus rivals a la zona, Mujao i Ansar Dine, continuen presents al desert sahelià llançant operacions cada setmana contra les bases de la missió de les Nacions Unides (Minusma), que en el transcurs dels últims sets mesos, segons asseguren fonts policials europees, han patit més de 30 atacs amb explosions de mines i amb llançaments de coets i obusos.