Ucraïna implora als EUA i la UE ajuda militar per frenar Putin

El debat entre els Estats Units i Europa sobre la necessitat d'armar Kíev perquè pugui combatre els rebels prorrussos a Ucraïna s'ha intensificat aquest cap de setmana a Munic, en la Conferència de Seguretat que se celebra cada any a la ciutat alemanya, i en plena ofensiva diplomàtica de França i Alemanya per aconseguir un acord de pau. El president ucraïnès, Petró Poroixenko, va demanar ahir a la Unió Europea i els Estats Units ajuda militar per fer front al desafiament dels separatistes de l'est del país, que compten amb el suport de Rússia.

«El problema d'Ucraïna no es resoldrà mentre els pobles i els polítics d'Europa i la resta del món no donin un sòlid suport polític, econòmic i també militar a la independència dels ucraïnesos», va advertir Poroixenko a Munic, on participa en la Conferència de Seguretat, juntament amb una vintena de caps d'Estat i de Govern, uns 60 ministres d'Exteriors i Defensa, a més de directius d'empreses i oenagés.

En un emotiu discurs, Poroixenko va mostrar els passaports de dos soldats russos trobats, segons va dir, en territori ucraïnès, cosa que demostraria la participació de tropes enviades pel Kremlin.

Amb la sol·licitud d'ajuda militar, el president ucraïnès fa pinya amb els EUA, on van creixent les veus partidàries de subministrar armament al Govern de Kíev per poder fer front als separatistes prorussos de l'est d'Ucraïna. Ahir va ser el vicepresident nord-americà Joe Biden qui va defensar el «dret d'Ucraïna a defensar-se».

LA VIA DIPLOMÀTICA / Poroixenko s'allunya així de la postura d'Alemanya i França, partidaris d'aconseguir una solució diplomàtica. «Estic convençuda que aquest conflicte no se solucionarà de forma militar. Per això fem esforços per centrar-nos en la diplomàcia, va assenyalar la cancellera alemanya Angela Merkel a Munic. Merkel, juntament amb el president francès. Francois Hollande, han dissenyat un pla de pau que aquesta setmana van presentar a Poroixenko i al president de Rússia, Vladímir Putin, per separat. Avui seguiran les consultes per telèfon.

Ahir, Hollande va deixar clar que la proposta francoalemanya és «una de les últimes oportunitats» per evitar que es consolidi la guerra a Ucraïna. «Si no arribem, no només a un compromís, sinó a un acord durador de pau, ja coneixem perfectament l'escenari: la guerra», va advertir el president francès.

Des de Moscou, per la seva banda, Putin va assegurar que no vol «fer la guerra a ningú, sinó cooperar amb tothom», tot i que va criticar el paper hegemònic que tenen al món els Estats Units.

«Hi ha un intent per congelar l'ordre mundial actual amb l'existència d'un sol dirigent, des de fa unes quantes dècades (al capdavant del món), després de la caiguda de la Unió Soviètica», va afirmar Putin en al·lusió als Estats Units en un acte de sindicalistes russos a la ciutat russa de Sotxi. «Aquest ordre mundial no pot convenir a Rússia», va afegir.

Notícies relacionades

Els rebels prorussos assetgen dues ciutats estratègiques

Berlín anuncia una cimera a Minsk dimecres per buscar la pau a Ucraïna

Malgrat que no han transcendit els detalls del pla de pau francoalemany, el document té com a referència l'acord d'alto el foc que el Govern d'Ucraïna i els separatistes van firmar a Minsk el setembre passat, i que no s'ha complert. Des d'aleshores, els prorussos han conquistat més territori, cosa que els ha col·locat en una posició de força davant de la negociació.

PUNTS CLAU / Mitjans russos han assegurat que un dels punts clau de la proposta de Berlín i París és el desplegament de cascos blaus en una zona coixí entre els rebels i les tropes ucraïneses. S'ha especulat també amb la possibilitat que el pla prevegi dotar d'autonomia un territori més extens que el que es va acordar en les negociacions de Minks, de manera que es reconeixerien alguns territoris conquistats pels separatistes. A canvi d'aquestes concessions, els rebels no posarien en marxa l'ofensiva contra Debàtrero, on hi ha milers de soldats ucraïnesos envoltats per les tropes prorusses.