Merkel i Hollande pressionen Putin amb el seu pla de pau per a Ucraïna

El president de França, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van mantenir ahir a Moscou una tensa negociació amb Vladímir Putin, en un desesperat intent d'aconseguir el sí, vull del Kremlin al seu pla de pau per a Ucraïna. Els dos mandataris europeus van arribar a la capital russa després d'haver negociat dijous a Kíev amb el president ucraïnès, Petró Poroixenko.

«Després de passar unes quantes hores a Kíev, l'objectiu ara és arribar a un acord [amb Rússia]. Tots entenen que el primer pas és el cessament de les hostilitats, però aquesta mesura és insuficient, necessitem un acord global», va dir Hollande abans de marxar cap a Moscou.

Per la seva banda, Merkel va matisar que només veu una «solució diplomàtica» al conflicte ucraïnès perquè ni tan sols una suposada victòria d'un dels bàndols solucionaria el profund desacord entre Kíev i les regions russoparlants d'Ucraïna.

La prudència dels dirigents europeus contrasta amb la duresa expressada pels Estats Units. El vicepresident nord-americà, John Biden, que ahir era a Brussel·les, va demanar a la Unió Europea (UE) «fermesa» davant Rússia. «El fet és que Ucraïna lluita per la seva supervivència. Aquest és el moment en què  els EUA i Europa han d'actuar junts i mantenir-se ferms. No es pot permetre que Rússia redibuixi el mapa d'Europa i això és exactament el que està fent».

Segons la premsa russa, el pla d'Hollande i Merkel, batejat pels periodistes com a Minsk Plus, ofereix a Kíev i a Moscou adaptar els acords de Minsk, que el setembre passat van aconseguir un alto el foc a l'est d'Ucraïna, a la nova realitat que es va crear arran de l'última ofensiva de les milícies prorusses. En les últimes dues setmanes, però, els milicians han ampliat la zona que està sota el seu control.

LES LÍNIES DE L'ALTO EL FOC /A falta de  conèixer els detalls de la iniciativa de Merkel i Hollande -que no han fet pública- aquesta asseveració de la premsa russa sembla dubtosa. Els dirigents europeus s'han pronunciat en nombroses ocasions sobre la conveniència que els rebels prorussos tornin a les línies existents quan es va firmar l'acord de Minsk. Ahir mateix, el ministre de Defensa britànic, Michael Fallon, va expressar el seu suport al pla d'Hollande i Merkel, i va subratllar que el territori conquistat pels separatistes prorussos des del setembre «no ha de ser reconegut en absolut en qualsevol nou acord d'alto el foc».

Alguns mitjans russos van afirmar que el punt clau de la iniciativa francoalemanya consisteix en l'enviament d'una força de pau a una zona coixí entre les milícies rebels i les tropes ucraïneses. Un diari alemany havia assenyalat la possibilitat que el pla atorgués a les milícies l'autonomia en un territori més gran que l'acordat durant les converses de Minsk al setembre. Però Berlín va desmentir aquesta informació i va dir que era falsa.

Per la seva part, Kíev va deixar clar que el pla Hollande-Merkel no està basat en les propostes del president rus. «Aquestes converses no tenen com a base cap document de Putin», va precisar el cap adjunt del gabinet del president ucraïnès, Valeri Txhali. L'assessor de Putin, Iuri Uixakov, va expressar l'esperança que el pla sigui ampli i consideri les recents propostes fetes pel líder rus, Vladímir Putin.

Notícies relacionades

Els nens de Donetsk

L’agressor del primer ministre d’Eslovàquia era un "llop solitari"

LES ARMES / Els mandataris europeus s'oposen a la possibilitat, prevista a Washington, que els Estats Units optin per armar Ucraïna i van viatjar a Moscou també per evitar fer aquest pas. El Govern alemany ha declarat en múltiples ocasions que aquests subministraments l'únic que farien seria revifar la flama del conflicte, que ja ha provocat més de 5.300 morts civils.

Malgrat la treva provisional declarada ahir per les milícies i els militars ucraïnesos per treure la població civil de la zona d'intensos combats a prop de l'estratègica localitat de Debáktsevo, van fracassar diversos intents d'evacuar-los. Les milícies van acusar les tropes de Kíev d'haver impedit l'operació amb forts bombardejos. «Van bombardejar també els periodistes russos Dmitri Málishev i Artiom Kol», va dir el comunicat de la premsa de Lugansk.Una persona va resultar ferida durant el bombardeig. La columna dels evacuats presumptament va ser atacada per combatents del batalló voluntari Aidar.