Syriza es prepara per a la batalla electoral a Grècia

El grup d'esquerra tempera el seu programa i s'ofereix a cooperar amb la UE i el BCE

Tsipras rep classes d'anglès i economia per instruir-se com a governant

Alexis Tsipras, després de la transcendental sessió parlamentària.

Alexis Tsipras, després de la transcendental sessió parlamentària. / AP / THANASSIS STAVRAKIS

3
Es llegeix en minuts
ANDRÉS

«Tenim una crucial batalla electoral al davant. Sabem que la situació és difícil però és impossible imaginar-se que algun dia hi haurà un moment sense dificultats», reconeixia dimarts Alexis Tsipras davant la direcció de Syriza, el principal partit de l'oposició a Grècia i favorit de cara als comicis anticipats que se celebraran el 25 de gener.

Els esquerrans de Syriza semblen tocar amb la punta dels dits el que fins ara era només un somni impossible: arribar al Govern i així plantar cara a les polítiques d'austeritat. Però per aconseguir-ho saben que tindran al davant tota la maquinària dels seus poderosos adversaris. El primer ministre grec sortint, el conservador Andonis Samaràs, fa setmanes que enarbora el que a Syriza denominen el «discurs del terror», posant la caiguda de la Borsa atenesa que es va produir a principis de desembre -la més gran de l'últim quart de segle- com a exemple de la por que desperta en els mercats una victòria de l'esquerra.

Però no solament de Grècia arriben aquest tipus de discursos. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha tancat temporalment les oficines a Atenes i la missió de la troica no tornarà a territori grec fins que les incògnites que pesen sobre la política grega s'aclareixin. El mateix president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, va advertir als grecs que no produeixin un «resultat electoral equivocat». «Prefereixo un Govern de cares conegudes», va afirmar sense manies.

ALIÈ A LA TRANSICIÓ / I és que un ascens al poder de Tsipras seria tota una novetat per al sistema polític grec. Als seus 40 anys és un polític jove per a la gerontocràcia que ha dirigit el país. No procedeix de cap de les grans famílies polítiques que, com els Papandreu, Mitsotakis o Karamanlis, fa dècades que ocupen càrrecs.

Nascut tot just uns quants dies després de la caiguda de la dictadura dels Coronels, Tsipras va ser per tant aliè al procés grec de transició a la democràcia, que va culminar amb l'entrada del país a la Comunitat Europea l'any 1981. El jove Alexis es va criar al barri atenès d'Ambelokipi -de classe mitjana- i es va formar en les lluites juvenils de principis dels 90 del segle passat -en què va destacar com a líder estudiantil- i en el moviment antiglobalització de principis d'aquest segle.

Això l'ha portat a ser tractat de «radical» i de «poc preparat» pels seus adversaris polítics. Però la realitat és que des que les eleccions del 2012 el van situar per sorpresa com a cap de l'oposició, Tsipras ha estat rebent classes d'anglès -per presentar les seves propostes als Estats Units, les capitals europees i els mitjans internacionals- i d'economia -de part, entre altres, del professor Yannis Varufakis, exassessor de Iorgos Papandreu, exprimer ministre socialdemòcrata-, un apartat en què el seu partit ha moderat molt els postulats inicials. Tant és així que un economista com el keynesià James K. Galbraith publicava l'any passat a The New York Times una columna titulada: «Només Syriza pot salvar Grècia».

No en va, una font del grup de l'Esquerra Unitària Europea (GUE-NGL) al Parlament Europeu va indicar que els eurodiputats de Syriza, juntament amb els del Die Linke alemany, són els més «conservadors» del bloc parlamentari.

INVERSIÓ PÚBLICA / Dilluns, quan es va fer patent que s'avançarien les eleccions, Tsipras va llançar un missatge de tranquil·litat i va assegurar que el seu eventual futur Govern «està preparat per cooperar» amb les autoritats europees i el Banc Central Europeu i que «els dipòsits bancaris» estaran segurs si guanya.

Notícies relacionades

El programa de Govern de Syriza es basaria en els punts anunciats per Tsipras a la Fira Internacional de Salònica el setembre passat, entre els quals destaquen la crida a una Conferència sobre el Deute Europeu, similar a la que el 1953 va perdonar a Alemanya part del que devia a altres països -decisió que va contribuir a la seva arrencada econòmica-, així com una moratòria sobre el deute hel·lè, i que Atenes no torni els pagaments fins que torni a créixer.

Igualment, Syriza promet aplicar un programa d'inversions públiques de 4.000 milions d'euros, inversió en noves tecnologies i recerca i ajudes financeres a les pimes a canvi de més contractació. I exigeix «revertir les injustícies del memoràndum» d'austeritat en salaris i pensions, però fer-ho gradualment i no de manera unilateral, com pretenia abans.