Nova etapa a la UE
La Comissió de Juncker hereta una Europa feble
L'Eurocambra aprovarà avui el nou equip de comissaris
"Ara som més forts", assegura Barroso en el seu comiat
Si s'ha de jutjar pel comiat del president sortint de la Comissió Europea, el portuguès Jose Manuel Durao Barroso, el millor que ens ha pogut passar per assegurar-nos de la potència del projecte europeu és enfrontar-nos a una crisi sense precedents i sortir-ne mitjanament airosos. Però, després d'aquesta lectura optimista dels seus 10 anys de mandat, la realitat és que el nou timoner, el luxemburguès conservador Jean-Claude Juncker, hereta una Europa una mica recuperada però perillosament feble que, si recau, se sumiria en la temuda tercera recessió. El conflicte entre Ucraïna i Rússia, en l'àmbit geopolític, constitueix també avui dia una amenaça de primera magnitud per a l'estabilitat europea.
Són dos dels principals reptes a què s'enfronta la nova Comissió Europea que, si un imprevist molt improbable no ho impedeix, serà aprovada avui per l'Eurocambra en el que suposa l'últim pas abans de posar-se a treballar a principis del mes de novembre.
El pacte entre els dos principals grups polítics del Parlament Europeu, conservadors i socialistes, als quals també s'uneixen els liberals, no deixarà cap possibilitat per a la sorpresa. La nova Comissió Europea ideada per Jean-Claude Juncker obtindrà el vistiplau malgrat el vot en contra ja anunciat pels grups d'esquerra i euroescèptics. Un equip de 28 comissaris, sis d'aquests ocupant vicepresidències com a novetat, en el qual el controvertit exministre espanyol Miguel Arias Cañete ocuparà la cartera d'Energia i Canvi Climàtic.
Els mateixos europarlamentaris que avui votaran l'equip de Juncker van escoltar ahir la mitja hora que va durar l'adéu de Barroso. Sense papers, perquè va dir que volia transmetre «emocions», el president sortint es va congratular de com Europa, segons la seva opinió optimista, ha sortit airosa de «la pitjor crisi des de la integració europea».
AL CAIRE DE L'ABISME /«Una crisi per a la qual -va dir- no estàvem preparats ni econòmicament, ni políticament ni socialment». «Vam estar al caire de l'abisme», va sentenciar Barroso, i a continuació va assegurar: «Ara som més forts». Es va recrear en el seu llegat, el president que se'n va. I és que 10 anys donen per a molt quan, a més a més, en el camí, el projecte europeu va penjar d'un fil, especialment quan Grècia semblava que hi tenia un peu a dins i un a fora. Però també va parlar de futur i dels principals reptes que tindrà el seu successor.
Barroso va posar llavors sobre la taula tots els ingredients del debat que mana actualment a Europa. Com potenciar la inversió per créixer i crear ocupació sense engreixar en gran manera el ja malparat dèficit de molts Estats.
«És una caricatura», va dir Barroso per negar que la voluntat política de la Unió Europea hagi estat, com es propugna, l'austeritat. Sense esmentar-la, Barroso es va referir a Alemanya per atribuir-li la responsabilitat de frenar qualsevol ambició d'inversió.
Notícies relacionadesTambé sense esmentar-la, el president sortint de la CE va llançar un clar missatge a França. «Després del que hem fet, podríem cometre un error i abandonar la nostra determinació», va dir Barroso fent referència als Estats que plantegen flexibilitzar el dèficit i les reformes estructurals. Barroso va tornar a repetir el missatge que se sent a Brussel·les com si es tractés d'un mantra: la fórmula màgica per créixer passa per combinar reformes, estímuls fiscals i inversió.
L'últim escull abans que l'Eurocambra doni avui via lliure a l'equip de Juncker es va superar ahir a la tarda. Després que l'exprimera ministra eslovena Alenka Bratusek fos l'única descavalcada com a comissària, la seva substituta, Violeta Bulc, va rebre el vistiplau al superar l'examen i ocuparà la cartera de Transports.
