Cadàvers al sol

La dona portava texans cenyits i botins, encara que la violència de l'impacte li havia arrencat de soca-rel la camisa, i havia deixat exposades, a la vista de tothom, l'esquena i la roba interior. La pell presentava un to entre blavós i groguenc, i havia perdut aquella frescor que caracteritza l'epidermis de qualsevol ésser viu, després d'haver estat gairebé dos dies a la intempèrie, exposada al sol i a les tempestes estiuenques que han caigut sobre l'est d'Ucraïna.

Era, potser, el cadàver més sencer de la quinzena de restes humanes que reposaven al costat d'alguns trossos de fusellatge carbonitzats, a pocs metres d'una carretera comunal, restes que ahir a primera hora de la tarda encara no havien estat recollides pels equips de rescat. Totes elles s'havien convertit en masses amorfes, inflades i embotornades, de complicada i traumàtica identificació per als seus familiars, amb moltes de les extremitats -mans, cames, dits o peus- seccionades o carbonitzades. Al costat de cada una d'elles, s'hi havia col·locat una estaca coronada amb un drap blanc per assenyalar que allà hi havia les restes d'alguna de les 298 persones que dijous passat van deixar la vida al cel de l'est d'Ucraïna.

Juntament amb un enorme tros de fusellatge d'uns quants metres de diàmetre, estaven sent apilades algunes de les pertinences de viatgers que s'havien pogut recuperar, objectes que donaven testimoni que una bona part dels cadàvers que hi havia escampats pertanyien a ciutadans d'Holanda, el país d'on va sortir el Boeing amb destí a Malàisia i que va perdre 189 dels seus ciutadans. Un quadern diari, escrit en holandès amb la cal·ligrafia pròpia d'un adolescent, estava obert en una pàgina que datava del 22 de juliol del 2013. S'hi relatava un viatge anterior a Sicília, que no va ser avortat de manera sobtada com aquest per un míssil.

Notícies relacionades

Kíev i els prorussos acorden el trasllat dels cadàvers de l'avió malaisi abatut

L'ONU estudia una resolució per demanar responsabilitats als que van abatre l'avió

Sobre l'herba, hi havia estesa una samarreta amb la inscripció «I love Amsterdam» (Estimo Amsterdam), i a pocs metres de distància, hi havia exposada una bossa de plàstic amb compres d'última hora fetes per algun passatger a la botiga lliure d'impostos de l'aeroport de Schiphol: «See, buy, fly», (Mira, compra, vola), s'hi podia llegir. No gaire lluny, una altra bossa, amb una inscripció que revelava el tradicional amor que professen els holandesos al medi ambient. «Go Green; Harmony with nature» (Fes-te 'verd', harmonia amb la naturalesa), s'hi llegia.

Les tasques de recollida de cadàvers es portaven a terme enmig d'un silenci que aclaparava, en una carregada atmosfera per la magnitud de la tragèdia i la fetidesa d'uns cossos que ja feia gairebé 48 hores que reposaven sobre prats i camps de blat de moro. Aleksei Migrin, del Ministeri de Situacions d'Emergència de Donetsk, intentava, malgrat tot, mantenir la integritat. «Som persones, ¿sap? ¡Com ens hem de sentir! Encara que intentem fer la nostra feina».