La banca continuarà opant (beneïda)

El 16 d’octubre van coincidir en un diàleg que va ser organitzat per l’Institut de Finances Internacionals el president del primer banc del món per capitalització, Jamie Dimon (JPMorgan Chase), i la presidenta del primer banc de la Unió Europea, Ana Botín-Sanz de Sautuola y O’Shea (Santander).

La conversa, com han tingut tots dos en altres ocasions, era sobre l’estat de l’economia i les comparacions entre els Estats Units i Europa, que Botín va defensar a ultrança. "Els EUA estan cars, heu d’invertir en Europa", va suggerir Botín. Dimon va respondre: "Estem mirant bancs a Europa". I va agregar Botín, seguint la presumpta broma: "No estic suggerint una opa hostil. Sempre estic disposada a negociar". A les rialles que va generar el breu intercanvi, Botín va concloure: "El Santander no està a tret d’opa, ni tan sols del banc més gran dels EUA". Aviat va sorgir una xifra: els actius dels dos bancs sumats serien 6,6 bilions en actius.

Els banquers formen part d’un cercle molt especial. Comparteixen carreres i els seus camins s’han creuat en moltes ocasions. Va ser a JPMorgan on Botín va començar la seva carrera bancària el 1980.Allà va estar vuit anys abans d’incorporar-se a l’entitat càntabra, el més petit dels set grans bancs privats espanyols, llavors presidit pel seu pare, el 1988. Cinc anys més tard va ser JPMorgan el que va intentar a través d’emissió de bons i, sense èxit, salvar Banesto –presidit per Mario Conde– de la fallida. Un banc intervingut pel Banc d’Espanya que va acabar sent comprat en subhasta pel Santander, que va guanyar per preu l’altre candidat: el BBV (encara sense Argentaria). Ana Botín va acabar presidint aquell Banesto. I ha sigut Botín qui va llançar al juliol un salvavides al Sabadell comprant la seva filial anglesa TSB per 3.100 milions.

El fallit intent del BBVA per comprar el Sabadell és un punt i a part molt local en la transformació que la gran banca, ja no només europea sinó també global, haurà de portar a terme en els pròxims anys. Un mercat en el qual els nous clients busquen més enllà de la banca tradicional, entregant-se a les fintech i nous jugadors tecnològics. Revolut, primera fintech europea, afirma haver arribat ja als 65 milions de clients i ha anunciat invertir 11.000 milions, compra de bancs inclosos. Té 30.000 milions en actius. El seu principal accionista és l’empresari Nikolay Storonsky, que és d’origen russobritànic.

El cas BBVA-Sabadell manifesta la dificultat que representa en sectors estratègics com el financer (a aquest cal unir-hi telecomunicacions, energia i defensa) la dificultat de poder portar operacions sense l’aquiescència dels governs. O amistós o res. La Comissió Europea, a través de la seva comissària de serveis financers, María Luís Albuquerque, ha insistit repetidament en la necessitat que els bancs europeus es consolidin a través de fusions transfrontereres per guanyar en mida i rendibilitat. Sempre sota el paraigua d’alè de les administracions. Sent el primer banc de la UE, el Santander ocupa la posició 18a a escala global. Només el BBVA i CaixaBank se sumen als cinquanta primers.

Mentre Josep Oliu, president del Sabadell, i Carlos Torres, president del BBVA, jugaven als farols per veure qui convencia els accionistes de l’entitat vallesana; mentre Dimon i Botín feien broma sobre opes hostils, i mentre Revolut anunciava els seus plans d’expansió, minúscules entitats financeres com Arquia (antiga caixa d’arquitectes), CBNK (antic banc de farmacèutics i d’enginyers de camins) i Caja Ingenieros anuncien obertures de sucursals i projectes d’expansió. Els mateixos que prometen entitats mitjanes com Abanca, Unicaja, Ibercaja, CajaMar, Kutxa i fins i tot Bankinter. Hi ha mercat per a gegants globals i per a nínxols específics i molt locals.

Després de la tempesta, el BBVA i el Sabadell han anunciat que vindrà la calma. Només es plantegen créixer orgànicament. El Sabadell mira què li passarà al seu valor a la borsa el dia després (al març o l’abril) que entregui el dividend extraordinari de la venda de la filial anglesa TSB per 3.100 milions. Millorar la rendibilitat i la solvència és el seu objectiu immediat per apujar el valor i aprofitar que l’escenari econòmic cobra força de popa. La crisi financera iniciada el setembre del 2008 ha quedat en la memòria de la història.

Notícies relacionades

Javier Escribano espera tancar la "fusió" amb Indra abans de final d’any

Markus Villig, cofundador i director executiu de Bolt: "A Europa vam competir per tenir més diners, no el millor producte"

Si el PER mitjà –indicador borsari essencial, que indica les vegades en què el benefici per acció es troba en el preu de les accions– de la banca americana està en 14 vegades, l’espanyola està per sota de 10 vegades. Pot progressar.

¿Condemnats a entendre’s?

Han començat les travesses per al pròxim moviment bancari espanyol, que sempre seria amistós i beneït per les autoritats. Unicaja, presidit per l’exconseller delegat de Bankia José Sevilla (al centre); Abanca, presidit pel seu propietari, Juan Carlos Escotet (a la dreta), i de nou el Sabadell, presidit per Josep Oliu (esquerra), jugaran les seves cartes.