El preu de les escombraries

No obstant, condensar-ho tot en una taxa és reduccionista i incomplet, per molt que aquesta en pugui revoltar més d’un. Pagar impostos progressius i justos és un dels actes més útils de què disposem per millorar la societat en què vivim, però la seva funció no pot ser ocultar debats subjacents. Darrere de la taxa de les escombraries s’amaga una realitat que no volem veure, i que és hora de començar a abordar.

En primer lloc, ¿coneixem la logística que implica recollir totes les escombraries d’un poble o d’una gran ciutat? Li proposo que faci l’exercici d’imaginar les escombraries que ha dipositat als contenidors la seva unitat familiar durant una setmana, i després multiplicar-la per deu mil, cent mil o un milió. Miri d’imaginar-se tots els camions amb les seves premses grinyolant, tots els quilòmetres recorreguts, totes les persones involucrades. Tot l’espai que ocupa el que ja no volem dia rere dia, i on va, perquè no tot és reciclable. Tractar les muntanyes de rebutjos que produïm no és ni fàcil ni barat.

Reparabilitat i reutilització.

Notícies relacionades

Els joves de 17 anys podran conduir amb un adult

27.000 alumnes van arribar el 2024 amb el curs començat

Això ens porta a la segona qüestió. ¿Per què generem tantes escombraries? ¿Potser no tenen cap responsabilitat els que inunden lineals de supermercats i botigues d’embalatges excessius, d’objectes l’obsolescència dels quals està programada, de peces de roba que no suportaran un sisè rentat, d’aparells irreparables? Davant un problema com el de les escombraries, necessitem enfocar no només en la seva gestió, sinó també en la producció del que ja està per endavant destinat a acabar a l’abocador, la incineradora i fins i tot la planta de reciclatge. És moment de protestar més enllà de les taxes municipals, i mirar la qüestió des de dalt. Exigir regulacions estrictes sobre la producció i la venda del que no pot reciclar-se, estàndards que es compleixin en la composició dels productes, garanties de reparabilitat i possibilitat de reutilització, la minimització o eliminació d’embalatges inútils. Que qui ho fabrica i ho posa a la venda se’n faci responsable.

En definitiva, necessitem una mirada més àmplia a la hiperproducció i a l’hiperconsum forçat a través de la publicitat, que són les qüestions que ens obliguen a baixar cada dia al contenidor carregats amb bosses de coses que mai s’haurien d’haver produït.