CONTEXT
El preu de les escombraries
Cal exigir regulacions estrictes sobre la producció i la venda del que no pot reciclar-se

rjulve25672028 sant vicen del horts 14 04 2014 sociedad suplemento180514133556
És un de tema recurrent en qualsevol debat ambiental, fiscal i municipal: la taxa de les escombraries. Adopta diferents formes i la seva quantia varia, però aquest concepte, que tan mala premsa té, és un dels pilars de la relació amb els nostres carrers. Les escombraries, en tota la seva amplitud domèstica i urbana –la difícil separació a casa, els contenidors plens o mal utilitzats, l’opacitat percebuda respecte als tractaments rebuts i la logística que implica–, és potser un dels assumptes centrals no ja del debat municipalista i ambiental, sinó de la realitat del segle XXI.
No obstant, condensar-ho tot en una taxa és reduccionista i incomplet, per molt que aquesta en pugui revoltar més d’un. Pagar impostos progressius i justos és un dels actes més útils de què disposem per millorar la societat en què vivim, però la seva funció no pot ser ocultar debats subjacents. Darrere de la taxa de les escombraries s’amaga una realitat que no volem veure, i que és hora de començar a abordar.
En primer lloc, ¿coneixem la logística que implica recollir totes les escombraries d’un poble o d’una gran ciutat? Li proposo que faci l’exercici d’imaginar les escombraries que ha dipositat als contenidors la seva unitat familiar durant una setmana, i després multiplicar-la per deu mil, cent mil o un milió. Miri d’imaginar-se tots els camions amb les seves premses grinyolant, tots els quilòmetres recorreguts, totes les persones involucrades. Tot l’espai que ocupa el que ja no volem dia rere dia, i on va, perquè no tot és reciclable. Tractar les muntanyes de rebutjos que produïm no és ni fàcil ni barat.
Reparabilitat i reutilització.
Això ens porta a la segona qüestió. ¿Per què generem tantes escombraries? ¿Potser no tenen cap responsabilitat els que inunden lineals de supermercats i botigues d’embalatges excessius, d’objectes l’obsolescència dels quals està programada, de peces de roba que no suportaran un sisè rentat, d’aparells irreparables? Davant un problema com el de les escombraries, necessitem enfocar no només en la seva gestió, sinó també en la producció del que ja està per endavant destinat a acabar a l’abocador, la incineradora i fins i tot la planta de reciclatge. És moment de protestar més enllà de les taxes municipals, i mirar la qüestió des de dalt. Exigir regulacions estrictes sobre la producció i la venda del que no pot reciclar-se, estàndards que es compleixin en la composició dels productes, garanties de reparabilitat i possibilitat de reutilització, la minimització o eliminació d’embalatges inútils. Que qui ho fabrica i ho posa a la venda se’n faci responsable.
En definitiva, necessitem una mirada més àmplia a la hiperproducció i a l’hiperconsum forçat a través de la publicitat, que són les qüestions que ens obliguen a baixar cada dia al contenidor carregats amb bosses de coses que mai s’haurien d’haver produït.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sancions Possible multa per posar un cartell d’alarma a casa sense tenir el servei contractat: fins a 100.000 euros
- Nova hora La Oreja de Van Gogh ha d’endarrerir la venda d’entrades de la seva gira 2026 amb Amaia Montero i llança un comunicat explicant-ne el motiu
- Reforma horària El final del canvi d’hora obre la porta que Espanya recuperi el seu fus horari natural
- La caòtica presentació de ‘Lux’
- "Espanya té dues grans capitals europees: Madrid i Barcelona"
- Seguretat viària Els joves de 17 anys podran conduir amb un adult
- Matrícula viva 27.000 alumnes van arribar el 2024 amb el curs començat
- Pablo Duchement, pèrit judicial: "No tot el ‘bullying’ és una qüestió d’autoestima, hi ha nens psicòpates"
- Catalunya La primària i els hospitals tindran un pressupost compartit
- Consell de ministres Els malalts en fase avançada d’ELA rebran 10.000 euros al mes