Macroeconomia
La Cambra preveu que el PIB català creixi un 2,9% aquest any
L’organisme aplaudeix l’increment de la productivitat, però alerta que no és suficient per competir a l’exterior
La Cambra de Comerç ha revisat de nou a l’alça les seves previsions de creixement per a aquest any 2025 i estima que el PIB de l’economia catalana augmentarà un 2,9%, quatre dècimes per sobre de les seves anteriors projeccions.
"Cada vegada que ens trobem revisem a l’alça les previsions", va dir fent broma ahir el president de l’entitat, Josep Santacreu, en roda de premsa. "Estem en un cicle positiu que hem de celebrar". L’organisme manté els seus números per a l’any que ve i anticipa que Catalunya creixerà un 2,4% el 2026.
Per posar-ho en perspectiva, l’economia de la UE està creixent a un ritme de l’1,6% i països veïns com Portugal (1,8%) o França (0,8%) registren xifres inferiors a les catalanes o espanyoles. "Sembla ser que hem entrat en una fase de creixement en què els factors positius es retroalimenten", va explicar l’economista en cap de la Cambra, Joan Ramon Rovira.
Aquest exercici 2025 està sent bastant més positiu de l’esperat, d’acord amb el comportament de la pràctica totalitat de les cases d’estudi, que han anat revisant a l’alça les seves estimacions durant els últims mesos. I això malgrat el terratrèmol que es va anticipar en el seu moment quan Donald Trump va arribar a la presidència dels EUA i va desencadenar una guerra comercial. Un sotrac que, de moment, amb prou feines l’estan notant les empreses catalanes, si bé "l’impacte dels aranzels encara no l’estem veient en tota la seva magnitud i això pot tenir conseqüències", va matisar Rovira.
Les previsions de la Cambra són més optimistes que les del mateix Govern, que la setmana passada va publicar les seves dades i anticipa que l’any tancarà amb un increment del PIB del 2,5%. Una cosa que des de l’organisme expliquen per la possibilitat que l’Executiu no incorporés les últimes revisions realitzades per Hisenda per al conjunt de l’economia espanyola, que també les ha revisat a l’alça.
Créixer en quantitat i qualitat
L’economia catalana creix més de l’esperat, però no només està creixent en quantitat, sinó també en qualitat. El factor productivitat, una assignatura pendent històricament i que recentment ha sigut criticada des de diferents fòrums empresarials, està començant a evolucionar favorablement. Durant l’últim any la productivitat per hora treballada ha augmentat a Catalunya un 2%, davant l’1,2% que ho ha fet a la mitjana espanyola. És a dir, els catalans estan podent fer més amb els mateixos recursos. No obstant, aquest increment de l’eficiència s’està veient moderat per un factor: l’increment de les baixes laborals.
El percentatge d’ocupats que falten a la feina cada setmana per motius mèdics s’ha duplicat respecte al període previ a la covid i això provoca que, per treballador, la productivitat no estigui creixent tant. Si per hora treballada Catalunya havia crescut un 2%, per treballador la productivitat ha augmentat un 1,3%, set dècimes menys.
Aquest incipient creixement de la productivitat s’explica, entre altres coses, perquè les empreses han començat a augmentar les seves inversions per millorar en aquesta assignatura. I és que els empresaris es queixen que Catalunya i Espanya tenen un dèficit crònic de productivitat i reclamen referent a això reformes al Govern per afavorir-la, però les dades de la Cambra diuen que ells no van començar a fer esforços inversors fins a finals del 2023.
"La bona notícia és que hem millorat, però la mala notícia és que aquesta millora és molt escassa", va apuntar Santacreu. La Cambra apunta que el diferencial de productivitat existent amb la resta d’Europa es veu a tots els sectors econòmics i no és tant una qüestió de composició de l’economia, sinó a una qüestió de mida empresarial.
- Sancions Possible multa per posar un cartell d’alarma a casa sense tenir el servei contractat: fins a 100.000 euros
- Nova hora La Oreja de Van Gogh ha d’endarrerir la venda d’entrades de la seva gira 2026 amb Amaia Montero i llança un comunicat explicant-ne el motiu
- Reforma horària El final del canvi d’hora obre la porta que Espanya recuperi el seu fus horari natural
- La caòtica presentació de ‘Lux’
- "Espanya té dues grans capitals europees: Madrid i Barcelona"
- Catalunya La primària i els hospitals tindran un pressupost compartit
- Consell de ministres Els malalts en fase avançada d’ELA rebran 10.000 euros al mes
- Verónica Rodilla, investigadora de l’Institut Josep Carreras: "No hi ha cap tractament cel·lular antienvelliment aprovat"
- La indústria de la longevitat Les teràpies antiedat arriben a Espanya amb tractaments de fins a 10.000 €
- Editorial La frenada amb els autònoms
