Controvèrsia als Estats Units
Una agònica execució reobre el debat de la pena capital als EUA
L'escassetat de drogues per a la injecció letal porta a experiments i al secretisme de les autoritats
La Casa Blanca denuncia que l'ajusticiament de 43 minuts a Oklahoma va estar mancat d'humanitat
El 2008, el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la injecció letal no vulnera la vuitena esmena de la Constitució, que prohibeix el càstig «cruel i inhumà». El procediment, dominant als 35 estats on uns 3.000 presos esperen al corredor de la mort, no presenta cap «risc substancial de dany seriós», segons va opinar llavors el president de l'Alt Tribunal, el jutge John Roberts.
Aquesta conclusió ha quedat novament en entredit. Dimarts, a Oklahoma, l'ajusticiament legal de Clayton Lockett es va transformar en un tràgic espectacle d'agonia. Fallida però efectiva (el reu va morir d'un atac de cor després de 43 minuts), l'execució es va produir quatre mesos després que succeís un desastre similar a Ohio, on aquest gener Dennis McGuire va agonitzar durant gairebé 25 minuts. El portaveu de la Casa Blancam Jay Carney, va defensar la pena de mort per «als crims odiosos» però va destacar que en el cas d'Oklahoma la seva aplicació va estar lluny de complir «estàndars humanitaris».
El debat sobre la pena capital es reobre en un país que és el cinquè del món en execucions i on aprova el càstig màxim entre el 55% i el 60% de la població, segons sondejos del Centre Pew i Gallup. I passa en un moment en què l'escassetat de compostos químics per realitzar les execucions ha portat els estats a envoltar en secret d'on obtenen els nous compostos i una polèmica experimentació amb nous protocols.
«MOLT PROBLEMÀTIC» /Aquesta és una de les execucions més mal realitzades que hem tingut», va denunciar dimarts a diversos mitjans de comunicació Deborah Dunno, experta en pena de mort i professora a Fordham. «¿Quantes vegades ha de passar? Tenim totes les proves que necessitem per demostrar que aquest és un procediment molt problemàtic i potencialment inconstitucional», va afirmar.
Aquesta és una opinió que comparteixen molts experts en lleis, que anticipen que el Suprem acabarà tornant a estudiar la seva constitucionalitat. «Que l'estat infligeixi un patiment tan gran és la pròpia definició de càstig cruel i inhumà», va denunciar Erwin Chemerinsky, degà de la facultat de Dret de la Universitat d'Irvine.
POR DE LES FARMACÈUTIQUES / L'origen de la problemàtica actual va començar fa cinc anys. Al·legant por de repercussions polítiques i fins i tot d'agressions físiques, les farmacèutiques nord-americanes van deixar de fabricar els compostos d'un còctel de tres drogues que ha dominat la pràctica de la injecció letal des de l'any 1982 (primer un analgèsic, després un químic que paralitza músculs i sistema respiratori i en tercer lloc un altre que deté el cor). El 2011, Hospira, l'última nord-americana que fabricava l'analgèsic pentotal sòdic, va deixar de produir-lo.
Els estats van començar a buscar altres proveïdors i protocols. Es va començar comprant a un fosc agent a Londres, però un tribunal va instar l'Agència del Medicament a prohibir-ne la importació. Es va provar amb un altre barbitúric, pentobarbital, a Europa, però la UE, oposada a la pena de mort, va prohibir exportar-lo per a execucions el 2011.
Set estats van començar a obtenir els seus compostos de companyies que fan fórmules magistrals als EUA, menys regulades i amb menys controls de qualitat. Es van començar també a idear noves combinacions de fàrmacs.
PROVES / Missouri, per exemple, va provar d'utilitzar una única dosi letal de propofol, l'analgèsic que va causar la mort de Michael Jackson. En l'execució d'Oklahoma, per exemple, es va usar com a sedant midazolam. És el mateix compost que es va utilitzar al gener en l'execució d'Ohio (després de la qual el governador va endarrerir fins al novembre la pròxima mentre es determina què va passar). I tot i que el midazolam ja s'havia utiltizat en execucions menys problemàtiques a Florida, allà s'havia aplicat en una dosi cinc vegades més gran.
Notícies relacionadesCondemnats, advocats i grups contraris a la pena de mort han intentat que els estats identifiquin d'on obtenen els seus químics, però els tribunals de moment han garantit el seu secret.
El clam és saber qui fabrica, amb quins criteris de qualitat i si les combinacions estan provades. En les quatre primeres execucions d'aquest any, per exemple, es van utilitzar quatre protocols diferents. Això, com ha denunciat el director del Centre d'Informació sobre la Pena de Mort, Richard Dieter, «té pinta d'experiment».
- «Vam mirar de treure els nostres diners però ja no va ser possible» Unes 30 famílies de Tarragona i Barcelona denuncien una «estafa» de dos milions d’euros a càrrec d’un grup inversor
- Religió L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets
- Consells científics El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»
- Accident a Mallorca Mor l’exvicerector dela UB Gaspar Rosselló al caure sobre unes roques
- EL NINOT DE MODA 48 hores d’espera per un Labubu
- El futur de l’energia El 70% dels espanyols vol revisar el calendari de tancament de les nuclears
- Petroli L’OPEP+ augmentarà la seva oferta de cru a 547.000 barrils al dia
- L’empresa que va dissenyar el cor d’Almaraz pugna per la demolició
- Pràctiques comercials Mercadona augmenta les compres a proveïdors d’Espanya i Portugal
- Context És la meva hipoteca