Accidentada xerrada "pacifista" sobre la guerra d’Ucraïna a Barcelona

Va ser un esdeveniment marcat pels incidents. El 7 de juny passat, la Fundació Neus Català va organitzar un debat a la Model sota el títol Ucraïna, Rússia i Europa: ¿cap a una guerra perpètua?, en el qual van participar Rafael Poch, corresponsal de La Vanguardia a Moscou entre els anys 80 i els inicis de la presidència de Vladímir Putin; Inna Afinogenova, exsubdirectora de la web de RT en Español, canal governamental de propaganda del Kremlin avui vetat a la UE, i Héctor Sànchez, secretari general de Comunistes de Catalunya. A les protestes que van visibilitzar abans, durant i després de l’acte manifestants ucraïnesos i membres de l’oposició russa a Espanya a causa del contingut del debat, en el qual fonamentalment es responsabilitzava Occident de la invasió russa d’Ucraïna, s’ha afegit ara una nova controvèrsia: la presència de diplomàtics estrangers en un esdeveniment que es presentava a l’audiència com a "pacifista".

Entrada denegada

David Acosta, conseller dels Comuns al barri de Gràcia i també membre de la Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU), va fer arribar un escrit a aquest diari en el qual denunciava que no se li va permetre entrar a la xerrada mentre que sí que s’autoritzava altres persones que un activista de Comunistes de Catalunya va identificar com a "personal de l’ambaixada russa".

"A la porta hi havia cinc agents i militants comunistes fàcilment identificables per les samarretes que portaven, i filtraven qui podien passar i qui no. L’excusa oficial era que l’aforament ja estava complet, però només deixaven passar persones conegudes; a la meva pregunta de per què uns sí i els altres no, em van respondre que algunes d’aquelles persones formaven part del personal de l’ambaixada russa", va escriure Acosta. "La meva intenció era participar en el debat, perquè defenso la solidaritat amb els pobles agredits per potències imperialistes, independentment de qui siguin, en respecte al dret internacional, des de Palestina fins a Ucraïna", assegura

Aquest diari es va posar en contacte amb l’activista de Comunistes de Catalunya amb qui va conversar Acosta, però va rebutjar fer cap comentari i va remetre el tema al servei de premsa de la Fundació Neus Català. Ángel Ferrero, portaveu d’aquesta fundació, va pronunciar les següents paraules: "No ens consta que hi hagués entre el públic personal del consolat rus".

Sí que va admetre, en canvi, que va assistir a l’esdeveniment personal de consolats i legacions "del Sud Global" que els havien comunicat prèviament la seva assistència. A la pregunta de si podia especificar els països que sí que van comptar aquell dia amb representants diplomàtics en la xerrada, Ferrero es va negar a respondre al·legant que l’organisme que representa "considera que la pregunta supera les al·legacions realitzades pel senyor Acosta". "Dins de la definició de Sud Global, no entra la Federació Russa", va remarcar el portaveu, que va insistir que no es va vetar ningú i que en tot moment es van seguir les consignes sobre la previsió d’aforament dels Mossos.

Responsabilitat d’Occident

La xerrada va durar una hora i mitja. Els ponents, alguns acusats en el passat de defensar narratives favorables a Rússia o directament de desinformar a favor del Kremlin, van voler donar una imatge de neutralitat i solidaritat amb "totes" les víctimes, tot i que feien recaure majoritàriament la responsabilitat de la invasió russa a Occident, i repartien a parts iguals la resta entre les autoritats d’Ucraïna i de la Federació Russa. Cap al final, el secretari general de Comunistes de Catalunya va descriure com a pràcticament inevitable que, si Kíiv no cedia ara davant Moscou, el conflicte acabi amb la partició d’Ucraïna, en els mateixos termes en què es va pronunciar l’expresident Dmitri Medvédev, considerat actualment un dels membres més radicals de l’elit del Kremlin.

"Com més s’esperi [per a un pacte], pitjor per a Ucraïna... L’escenari final és una Ucraïna partida en tres: una part se l’annexionarà Rússia, la part occidental se l’annexionarà Polònia, la que que va perdre durant la Segona Guerra Mundial, la Transcarpàcia, i després quedarà un país petit, entorn de Kíiv, desmilitaritzat i amb un Govern titella que orbitarà entorn de Rússia", va reblar, insistint que no era en absolut el que ell desitjava. Actualment, Moscou exigeix com a condicions per al cessament d’hostilitats el relleu del Govern de Volodímir Zelenski, el reconeixement diplomàtic de l’annexió dels territoris ocupats per la força i la desmilitarització del país, punts que tant Kíiv com els seus socis occidentals equiparen amb una rendició de facto.

Intervenció policial

Notícies relacionades

Rússia posa sobre la taula la prohibició de WhatsApp i Telegram

Trobats morts els cinc miners atrapats en un jaciment xilè

Malgrat ser una xerrada mediada, els Mossos van treure del recinte una dona ucraïnesa que protestava en veu alta davant algunes de les afirmacions exposades. En els prolegòmens de l’esdeveniment, activistes de l’oposició russa van explicar als assistents alguns casos sonats de desinformació portats a terme per RT, plataforma en la qual va treballar, amb càrrec de responsabilitat editorial, una de les ponents, com la falsa crucifixió d’un nen de tres anys per part de les forces ucraïneses a la ciutat de Sloviansk el 2014, desmentida per la premsa independent russa. També es van produir increpacions cap als ponents a l’acabar la reunió, mentre membres de la XESU repartien un tríptic que criticava el posicionament d’aquestes forces d’esquerra en el conflicte ucraïnès. Els ponents van sortir del recinte "escortats per una desena de persones", relata Acosta en el seu escrit.

Dies després de l’esdeveniment, en concret el 20 de juny, la comissió tècnica de la Model, on va tenir lloc el debat, va negar a Victoria Tissot, fundadora de la denominada Ambaixada de l’Art d’Ucraïna, l’organització d’una exposició commemorativa del tercer aniversari de la invasió russa del país eslau, al·legant "alta demanda" i priorització d’"actes de la memòria històrica". La Fundació Neus Català té previst celebrar noves xerrades del seu cicle Un món en guerra, tot i que no tractaran el tema d’Ucraïna. El portaveu Ferrero no pot confirmar si se celebraran també en aquest recinte.