És la meva hipoteca

El model de societat canvia i la tendència es fa evident: creix el nombre de sol·licitants de préstecs hipotecaris en solitari. Més dones que homes (segons algunes agències immobiliàries). És un canvi generacional. El perfil de la persona que sol·licita una hipoteca és el d’una dona de més de 40 anys, amb estudis, feina solvent i bon salari. Les entitats bancàries prefereixen concedir les hipoteques a parelles, per assegurar-se una solvència econòmica més elevada. Però si el préstec el sol·licita el matrimoni, la hipoteca serà el seu compromís més gran –financer– a llarg termini, ja que la durada mitjana de devolució és de 24 anys. ¿Són conscients d’això? ¿I són capaços de pactar en cas de divorci qui pagaria la resta del préstec? ¿Qui compraria a qui la seva part? ¿I si l’aportació de cada un al préstec hagués sigut clarament desigual?

Notícies relacionades

La demanda d’habitatge gira cap a les llars unipersonals

Cohabitac vol triplicar en 5 anys els habitatges socials que gestiona

Hipotecar-se tot sol significa més flexibilitat, però més pressió. No poder disposar del suport financer de l’altre. Més responsabilitat i més riscos, perquè els ingressos propis poden fallar. Però de ben segur que també comporta més llibertat per decidir com i on es vol viure.

Comprenc molt bé aquestes dones i homes que s’hipotequen en solitari. Perquè empoderen, afronten els costos de la seva pròpia vida. Des del present, creen el futur amb decisió. La hipoteca és per edificar una llar. La casa, el nostre refugi davant tanta intempèrie social.