Obama, Putin i la lliçó del llenguatge corporal

Albert Mehrabian, professor de psicologia de la Universitat de Califòrnia, manté que el 93% de l'impacte de qualsevol missatge interpersonal és representat per la comunicació no verbal, és a dir, pel to de veu i el llenguatge corporal, i n'atribueix únicament el 7% a les paraules dites. En llenguatge corrent: les persones poden mentir, però a través del cos és possible descobrir les seves intencions ocultes i la seva disposició interna, no només respecte al contingut de la comunicació, sinó també respecte al mateix interlocutor.

Tot això ve a tomb perquè, arran de la crisi ucraïnesa, ha sortit a la llum que el Pentàgon s'ha gastat des del 2009 ni més ni menys que 300.000 dòlars anuals (uns 216.000 euros) en un projecte experimental, heretat el 2003 del Departament d'Estat, per estudiar el llenguatge corporal d'un bon nombre de dirigents, entre els quals hi ha Vladímir Putin, president rus.

Algunes de les conclusions dels estudis realitzats al líder rus han estat airejades recentment pel portaveu del Pentàgon, el vicealmirall John Kirby. Putin «és extremadament sensible a la crítica, té aversió al risc i està estancat en temps i espai», ha dit. Altres les va revelar Brenda Connors, investigadora al capdavant del grup, en un article publicat en un diari de Rhode Island el 2004. El mandatari rus és un home «a qui costa avançar», i aquesta inestabilitat «és compensada per una necessitat apressant de control intern que manifesta exhibint la seva força».

 

Tensa reunió

 

Notícies relacionades

La UE esgota la via diplomàtica per resoldre la crisi ucraïnesa

Els tentacles dels Estats Units

Les últimes trobades bilaterals entre Barack Obama i Vladímir Putin també han constituït una lliçó magistral de l'intens poder de coacció que posseeixen els missatges corporis. El juny passat, el president rus i el nord-americà es van reunir durant dues hores en un apart de la cimera del G-8, celebrada al balneari nord-irlandès de Logh Erne. I a la conferència de premsa posterior, més enllà dels desacords -degudament verbalitzats en les seves intervencions parlades-, els dos mandataris van posar cura a transmetre sentiments que van més enllà de les paraules. En els gairebé 12 minuts que va durar la compareixença davant dels mitjans, Obama i Putin amb prou feines es van dedicar unes quantes mirades fugisseres, d'uns segons, i mentre el nord-americà desgranava un per un els punts de fricció amb Moscou, el seu homòleg, o es mirava les ungles distretament, o mig aclucava els ulls i abaixava la vista.

S'ha de suposar que el líder del Kremlin també deu haver estudiat la comunicació no verbal que irradia el seu oponent nord-americà, encara que en el seu cas, molt probablement, no es deuen haver requerit costosos estudis realitzats per experts en psicologia. Perquè els dubtes, titubejos i amenaces incomplertes d'Obama en el seu tracte amb el Kremlin no han pogut passar desapercebudes a un home versat en sagacitat humana, que va forjar el seu caràcter i va adquirir l'astúcia d'explotar debilitats alienes durant els anys 60 en les bandes de carrer de Leningrad.