La crisi econòmica instiga a la rebel·lió al sud-est d'Ucraïna

La bona situació de Rússia i la desconfiança amb la UE animen les regions russòfones del país a la sublevació

Manifestants prorussos davant l’Ajuntament de Kramatorsk (Ucraïna).

Manifestants prorussos davant l’Ajuntament de Kramatorsk (Ucraïna). / ANASTASIA VLASOVA (EFE)

3
Es llegeix en minuts

La rebel·lió que viu aquests dies la regió de Donetsk, al sud-est d'Ucraïna, compta amb un notable suport de la seva població, que mira amb enveja la relativa estabilitat econòmica de la veïna Rússia mentre les seves pròpies factures creixen sense parar. "L'animal afamat morirà en silenci, però l'home afamat, no: robarà, matarà, però no morirà de fam", va dir a EFE Iuri, desocupat, instants després que una massa enfurismada de manifestants prengués la seu del Ministeri d'Interior a la ciutat de Górlovka, a uns 40 quilòmetres de Donetsk.

Konstantín, un fornit miner d'aquesta localitat industrial, assegura que la sublevació de Sláviansk, uns 80 quilòmetres al nord, presa i envoltada per milicians armats amb fusells kalaixnikov, enfonsa les seves arrels en la creixent desocupació i en el temor que Kíev acabi associant-se amb la Unió Europea (UE).

Aliats

"No volem la Unió Europea. El nostre soci és Rússia, que ens compra tot el que produïm aquí. La UE no ens compra res i acabarem encara pitjor del que ja estem", diu visiblement exaltat, mentre que els homes que l'envolten aplaudeixen les seves paraules i li donen copets a l'esquena.

En aquests dies que el cor industrial i miner d'Ucraïna es precipita cap al caos i el desgovern, molts mitjans i polítics ucraïnesos, així com alguns d'occidentals, identifiquen els rebels que participen en la presa d'edificis oficials amb separatisme i fins i tot terrorisme, instigats per Rússia.

Qualitat de vida perduda

Però l'ampli suport popular a la sublevació contra les noves autoritats ucraïneses esgrimeix en primer lloc motius econòmics, molt més esmentats pels ciutadans de Donetsk i la veïna regió de Lugansk que el presumpte gir de Kíev cap a un nacionalisme radical que aquí associen amb el feixisme. "Estem per Ucraïna, que és la nostra pàtria, però per una Ucraïna on es pugui viure bé. Com és possible que hi hagi tanta misèria en un país que està al cor d'Europa", es lamenta Ígor, un altre miner de Górlovka.

En poc menys de dos mesos, des dels tràgics disturbis als carrers de Kíev i l'enderrocament del president Víktor Ianukóvitx, la moneda nacional ucraïnesa s'ha devaluat en gairebé un 50%, alhora que les tarifes domèstiques i industrials del gas, la calefacció i l'electricitat han pujat vertiginosament.

Testimonis

Dues dones d'edat molt avançada aborden gairebé amb violència els periodistes davant la seu del Govern d'aquesta regió minera, on la protesta anomenada per molts prorussa va cobrar nova força la setmana passada amb l'assalt i la presa de l'edifici, convertit avui en quarter general de l'autoproclamada República Popular de Donetsk.

"Deixeu de mentir, no som delinqüents ni separatistes. Som persones corrents i n'estem fartes. Com podem viure amb una pensió de 1.000 grivnes (80 dòlars) si aquest Govern a sobre ens apuja els pagaments comunals i els preus es desboquen", es queixa una d'elles, agafada amb inusitada força per a la seva edat a la jaqueta del periodista.

Raons econòmiques

La moneda ucraïnesa, que a mitjans del 2013 es canviava a raó d'unes 8 grivnes per dòlar, avui cotitza per sobre de les 12,3 grivnes per cada bitllet verd. A sobre, el Govern d'Ucraïna ha apujat en més del 50% les tarifes dels serveis i ha anunciat draconianes retallades de la despesa social, tot plegat per exigències del Fons Monetari Internacional (FMI).

Alguns mitjans informatius de Kíev, cada vegada més avorrits per bona part de la població al sud-est russoparlant, exculpen l'Executiu d'Arseni Iatseniuk de la mala situació econòmica i carreguen la responsabilitat sobre el deposat Ianukóvitx.

"A Ianukóvitx no el volíem, malgrat que és del Donbass (conca hullera de Donetsk). Però amb ell vam tenir una certa estabilitat. És veritat que robava, però almenys la cosa no empitjorava com ara, encara que tampoc millorava", diu Eduard, un oficial reservista d'Infanteria Aerotransportada que es guanya la vida com a taxista.

Mal record

Notícies relacionades

Com ell, són molts a Donetsk i Luganks que comparteixen un mal record de la Revolució Taronja (2004) i del Govern de Iúlia Timoixenko, que associen amb un brusc agreujament de la situació econòmica i social.

"Aquests que ara són a la capital, es diguin com es diguin, Iatseniuk o Turtxínov, són titelles de Iúlia (Timoixenko), fan el que ella els diu. I amb Timoixenko i els seus al poder, serà difícil que el sud-est accepti l'autoritat de Kíev", diu Eduard.

Temes:

Ucraïna