Reforços cosacs

A 30 quilòmetres de Sebastopol, en un control a la carretera que uneix aquesta ciutat amb la capital de Crimea, Simferopol, quatre cosacs uniformats ordenen a un automobilista que obri el maleter del cotxe i entregui els seus documents. L'home rondina alguna cosa incomprensible i després obeeix. «Està molest perquè vénen de Rússia i, malgrat que no són policies, actuen com si ho fossin i són a tot arreu», explica Alexander, mentre espera el seu torn per passar el checkpoint.

Des de l'arribada al poder de les noves autoritats de Crimea, centenars de cosacs han pres posicions a tota la península, en particular a l'estratègica ciutat de Sebastopol i davant del Parlament regional de Simferopol, on s'ha instal·lat el nou Executiu no reconegut per Kíev. A més a més, se'ls ha vist en diversos punts de control a les fronteres i a totes les manifestacions prorusses. Actuen com a forces antiavalots i de control del territori.

Un misteri

No obstant, com tantes coses aquests dies a Crimea, el misteri envolta aquesta comunitat: no es té coneixement de quants n'hi ha, qui és el seu líder, si estan armats

-a simple vista, alguns porten porres- ni dels motius reals pels quals han vingut fins a aquesta península. No passen desapercebuts, ja que porten vestits de camuflatge i la típica gorra cosaca soviètica, amb pèls de xai a l'interior i una vistosa creu daurada sobre fons vermell a la part de dalt.

Preguntats sobre això, un grup de cosacs expliquen que han vingut des del sud de Rússia. «La majoria de nosaltres vam arribar fa quatre o cinc dies a Crimea perquè ens ho van demanar els cosacs de Crimea», diu Konstantin Ziryanov, de 52 anys. «La nostra tasca és garantir que es mantingui la llei i l'ordre. I en som molts. No estic autoritzat a dir res més», afegeix davant el Parlament de Crimea, al costat de la policia civil prorussa

-tampoc reconeguda per Kíev- que ha aparegut aquests dies.

«Sóc cristià ortodox i per mi és un deure moral no deixar sols els veïns de Crimea», proclama Eugeni Volkov, de 33 anys, que explica que ha agafat vacances a l'empresa de construcció on treballa a Rússia per viatjar a Crimea. «Seguiré aquí fins que ens assegurem que no es repeteixi el que ha passat a Kíev amb els joves de Maidan, que són uns feixistes», assegura.

Notícies relacionades

La CE avisa que apujar al 50% les taxes a l’acer no ajuda el diàleg

El col·lectiu feminista Ni Una Menos desafia Milei en el seu 10è aniversari

La presència d'aquest aguerrit poble a Crimea, no obstant, resulta realment curiosa. Es tracta d'una comunitat eslava que en els vaivens de la història ha estat unes vegades al costat dels governants russos i d'altres en contra. Així, en les albors de l'Imperi rus es van aliar amb els tsars; van ser castigats després per Caterina II (1762-1796), i durant la revolució bolxevic van recolzar el tsar Nicolau II, i després van tornar a caure en desgràcia.

Van intentar diverses vegades obtenir un Estat cosac independent. Ressorgits després de l'ensorrament de la Unió Soviètica, les aparicions públiques d'aquesta comunitat s'han incrementat a Rússia i a Ucraïna, els dos principals països on viuen. A Sotxi, per exemple, van ser els encarregats d'ajudar les autoritats locals a patrullar els carrers, per vetllar per la seguretat durant els recents Jocs Olímpics d'hivern.