La 'primera dama' no existeix a França

La Constitució francesa no concedeix cap estatut al cònjuge del president de la República, estiguin casats legalment o no, i la seva funció no definida però a vegades costosa ha estat sovint objecte de polèmica.

No obstant, l'expressió 'primera dama' ha estat citada sense parar per tots els mitjans de comunicació respecte al vodevil protagonitzat pel president francès, François Hollande, però aquest estatut no existeix a França. El protocol no preveu res.

Només existeix una menció en la legislació francesa a les dones dels presidents, la que fa referència a la pensió que reben quan queden viudes. Aquest buit legal es contradiu, no obstant, amb el funcionament habitual: la companya del president disposa d'una oficina i d'una secretària al palau de l'Elisi, oficialment per contestar el correu que pot rebre, i les despeses es cobreixen amb el pressupost de la Presidència. Disposa, a més, d'un guardaespatlles.

Les despeses de les esposes dels presidents

Hollande, interrogat aquest dimarts sobre el tema durant la seva conferència de premsa semestral, ha predicat la "transparència", amb la finalitat que "els mitjans consagrats al cònjuge [del cap d'Estat] siguin coneguts, públics i el més reduïts possible".

El 2006, el diputat socialista René Dosière havia alertat sobre el fet que la dona de Jacques Chirac, Bernadette, disposés, sense control, dels cotxes i xòfers de l'Elisi. Un any més tard, es preguntava pel fet que Cécilia Sarkozy, encara casada en aquella època amb Nicolas Sarkozy, havia pogut pagar despeses amb una targeta de crèdit a càrrec de la Presidència.

Segons una informació recent de la revista francesa 'VSD', Valérie Trierweiler li costaria 19.742 euros al mes a l'Estat, lluny dels 60.000 euros mensuals gastats per Carla Bruni-Sarkozy i els 80.000 euros gastats per Bernadette Chirac.

Pròxims viatges oficials

Quan el president fa un viatge oficial a l'estranger, les despeses de viatge de la seva cònjuge van a càrrec del pressupost de l'Elisi, igual que les dels convidats especials que porta amb ell.

La situació inèdita de Valérie Trierweiler, no casada legalment amb François Hollande, pot haver plantejat problemes en certs Estats amb una moral rigorista. No està previst, per exemple, que Trierweiler acompanyi el president francès durant la visita al Vaticà el 24 de gener. Però les segones esposes de caps d'Estat o de Govern divorciats tampoc són admeses per la Santa Seu.

Valérie Trierweiler, que no acompanya François Hollande en tots els seus viatges, havia d'estar, a priori, al seu costat l'11 de febrer en la visita d'Estat als Estats Units en resposta a la invitació de Barack Obama. Però encara no és clar si els últims episodis coneguts de la vida privada del president francès modificaran aquest programa.

Notícies relacionades

Hollande sobre la notícia del seu idil·li amb Julie Gayet: "La meva indignació és total"

Hollande anuncia retallades per valor de 50.000 milions entre el 2015 i 2017

Per acabar amb l'ambigüitat, hi ha qui proposa l'adopció d'un estatut de 'primera dama' que defineixi de forma molt precisa la funció, el lloc i el pressupost de què podria disposar. Altres, en canvi, suggereixen una separació estricta entre la vida pública i la vida privada del cap d'Estat, com passa en nombrosos països occidentals. Hi veuen un tret de modernitat en una societat on els divorcis i les unions lliures es multipliquen, i on les companyes o els companys de personalitats polítiques no solen renunciar a la seva pròpia carrera professional.

François Hollande tenia fa temps una opinió sobre el tema. "No elegim una família", va dir al seu dia. Això va ser l'any 2012, abans de la seva elecció.