Brasil 'joga bonito' però treu la seva ràbia als carrers

El Brasil sencer va dir prou ahir a la nit. Prou de corrupció, de negocis foscos amb la FIFA, de transports públics tercermundistes, d'inseguretat, de gent morint a les urgències dels hospitals. Centenars de milers de brasilers que ahir es van manifestar en més de 80 ciutats -mentre jugava Espanya amb Tahití a Maracaná- no volen sentir més excuses, volen resultats. Només a Rio de Janeiro més de 300.000 persones van ocupar el carrer.

La renúncia a apujar les tarifes d'autobús, anunciada pels alcaldes de São Paulo i Rio de Janeiro dimecres a la nit, va ser una petita gran victòria. Però insuficient. Deu dies de manifestacions han fet sortir a la llum el cúmul de frustracions d'un país amb 194 milions d'ànimes, que ara, aprofitant l'aparador que els brinda la Copa Confederacions, canalitzen la seva ràbia cap a les sumes colossals invertides en l'organització dels pròxims esdeveniments esportius. Això en el país del futbol, el país deljogo bonito.

INVERSIÓ PELS NÚVOLS / Si existeix una xifra que resumeix millor que cap altra l'afartament dels brasilers és la dels 9.500 milions d'euros que el país invertirà fins al 2014 per a la celebració del Mundial de futbol. «Els paguem cadascú de les nostres butxaques sense veure'n res a canvi, ni tan sols el futbol ja que molts no poden ni pagar l'entrada», comentava en una de les protestes Murilo Guimaraes, un advocat de 31 anys que dilluns passat va viatjar des de São Paulo fins a Rio de Janeiro per veure jugar la selecció espanyola però que en canvi va decidir ajudar els detinguts a solucionar els seus problemes legals. Gratis, fent servir el seu temps lliure i sense ideologies pel mig.

Al Brasil, milers de joves són fanàtics del futbol. I el cert és que no es pot parlar d'un sentiment majoritari en contra de la celebració del Mundial o dels Jocs Olímpics del 2016. Simplement, hi ha moltíssima gent que se sent enganyada perquè els van vendre els grans esdeveniments esportius com l'oportunitat ideal per crear una xarxa d'infraestructures moderna en un país en el qual les carreteres, els aeroports i altres serveis no han estat pràcticament retocats els últims 30 anys. I la realitat és que la major part de la inversió ha anat als estadis.

Amb els 9.500 milions gastats fins ara, els brasilers podrien haver-se beneficiat de 92.777 llocs de treball a salut, podrien haver construït 24.345 quilòmetres de carreteres o haver contractat 2.098.950 professors de primària. «Brasil, desperta't, un professor val més que Neymar», va ser el crit que va emergir amb força entre els 15.000 manifestants que dimecres van intentar evitar el partit del Brasil a les portes de l'estadi Castelao a Fortaleza.

En els últims anys, el Brasil ha tret de la misèria 40 milions de brasilers. Però que una part important de la població surti de la misèria, en la majoria de les ocasions, per caure en la pobresa no significa que s'hagin vençut les desigualtats o que el nivell de vida de la majoria hagi millorat. La sensació als carrers de les que seran les 12 ciutats seu del Mundial, i molt especialment a Rio, que a més serà ciutat olímpica el 2016, és que tot és igual de dolent però molt més car.

ESPECULACIÓ I CRÈDIT / L'especulació s'ha convertit en un greu problema a la ciutat, on el preu del metre quadrat s'ha multiplicat per tres des que va ser designada seu olímpica. Les facilitats en l'obtenció de préstecs bancaris i per comprar a crèdit han endeutat les famílies, a uns interessos de fins al 22%, dels més alts del món. Moltes famílies, incapaces de continuar pagant el lloguer, s'han desplaçat fins a la perifèria urbana de Rio i han deixat els barris de la zona sud per a les rendes altes i el turisme, en un procés de «gentrificació».

Notícies relacionades

Sánchez es coordina amb el rei de Jordània per treballar per la pau a la Franja

Trump i Xi rebaixen la tensió per la guerra comercial al parlar per telèfon

En el marc de la transformació de la ciutat, 348 famílies han estat desallotjades per la força de la zona portuària, que serà remodelada per rebre enormes creuers plens de turistes durant els pròxims anys sota el projecte delporto maravilha. El que segurament no farà cap dels turistes, alertats per les seves respectives ambaixades, serà agafar un autobús. A la ciutat es produeixen dos accidents mortals per setmana a la xarxa d'autobusos.

Malgrat que les paraules llançades fa un any per l'exbarcelonista i actual diputat federal Romário van fer que més d'un es posés les mans al cap, avui són molt pocs els que s'atreveixen a contradir la seva afirmació: «La Copa del Món és el robatori més gran de la història del Brasil». Els milions de persones que van sortir ahir al carrer així ho creuen, i el seu nombre, igual que ho fan els milions de reals gastats, augmenta cada dia.