La plaça de la solidaritat

Des que la policia se'n va anar d'allà

dilluns, el parc Gezi i la plaça Taksim són menys una zona de guerra que una de festa. Com un Primavera Turca Sound per a totes les edats en què la principal atracció no és Blur sinó la sensació de trobar-se a l'epicentre d'una cosa important, i en què la fumera que l'aire propaga no procedeix del gas lacrimogen sinó de les graelles ambulants de kofte.

«Estem descobrint una solidaritat que no ens imaginàvem que tenim», va dir ahir Engin Boyner, un dels habitants de la gegantina zona d'acampada en què s'ha convertit la plaça d'Istanbul des que va esclatar el conflicte.«És com una utopia»,va assegurar, conscient que les utopies són per definició il·lusòries.«És clar que això no durarà sempre. El dubte és: ¿quan es decidirà Erdogan a fer-nos fora d'aquí?». La sensació general és que demà la policia podria intentar el desallotjament.«La situació està sota control»,va assegurar ahir el viceprimer ministre Hüseyin Çelik, no se sap ben bé partint de quines evidències.

No ho tindran fàcil, perquè no hi ha forma d'accedir a l'esplanada si no és en metro o a peu: unes barricades construïdes de ferralla, cotxes bolcats o autobusos metropolitans abandonats se n'encarreguen. Dintre d'aquests límits es canta i es balla, es pronuncien discursos i se celebren assemblees, hi ha art de carrer, una biblioteca, un hospital de campanya i molta activitat econòmica: la gent compra i ven menjar i beguda, preferentment cervesa -consumir-ne s'ha convertit en una forma de desafiament a les restriccions sobre l'alcohol imposades per Erdogan-, màscares i lents antigàs i, sobretot, moltes banderes turques amb la figura de Mustafà Kemal Atatürk, l'home que va portar Turquia a deixar de ser un sultanat per convertir-se en un país modern i secular, heroi nacional ara més que mai.

«Erdogan ha qualificat públicament de borratxo Atatürk, i això és inacceptable», explica Bahar Ceylan, advocada de 40 anys que aquests dies ofereix suport legal als detinguts durant les protestes.«Jo sempre he sigut apolítica però la violència i l'arrogància del primer ministre m'han donat forces per unir-me a aquest moviment».

Notícies relacionades

Un avió amb 242 passatgers amb destinació a Londres s'estavella durant l'enlairament en una ciutat de l'Índia

La Xina i els EUA tornen a la treva aranzelària

No és l'única: ahir a la tarda els seguidors de dos dels equips de fut-

bol, el Fenerbahçe i el Besiktas, dos grups humans que essencialment no es poden ni veure, van marxar de la mà cap a Taksim per unir-se a una protesta cada vegada més massiva. No és casual, doncs, que una de les proclames repetides amb més insistència parafrasegi l'eslògan que va popularitzar una companyia de mòbils: «Erdogan, connecting people».