La indignació com a fenomen

El fenomen editorial provocat per l'opuscle '¡Indigneu-vos!' a França --en quatre mesos se n'han venut 1,2 milions d'exemplars-- aterra a les llibreries espanyoles de la mà de Destino. Firmat per un diplomàtic de carrera i venerable heroi de la Resistència, Stéphane Hessel, que als 93 anys publica una encesa crida a la revolta pacífica, l'èxit ha sorprès el mateix autor, per no parlar de la modesta editorial de Montpeller, Editions Indigène. ¿El seu encert? Un missatge dirigit als joves que entronca amb els temps turbulents que corren.

Encara que no respon a una calculada operació de màrqueting, quan el pamflet va sortir a la venda, el 22 d'octubre, estava en línia amb la seva època. Es tracta d'un producte de consum immediat --les 60 pàgines es llegeixen en res-- i de fàcil accés, tant des del punt de vista econòmic --cinc euros-- com intel·lectual --llenguatge senzill i directe.

Apareix en un context de profunda crisi i, sobretot, està escrit per una personalitat amb una incontestable autoritat moral. Stéphane Hessel va ser un dels pares de la declaració universal dels drets humans adoptada  l'any 1948 per les Nacions Unides.

A Espanya el seu nom no té el mateix pes ni les mateixes ressonàncies, per la qual cosa l'editorial ha apel·lat a un escriptor compromès i de la mateixa quinta, José Luis Sampedro. «¡Indigneu-vos! Lluiteu, per salvar els èxits democràtics basats en valors ètics, de justícia i llibertat promesos després de la dolorosa lliçó de la segona guerra mundial», diu Sampedro en el seu pròleg titulat Jo també.

Hessel dedica una petita introducció «als lectors espanyols» i, en especial «a la jove generació d'aquesta Espanya que ha hagut d'afrontar tant i que és rica, avui dia, en la seva diversitat cultural i lingüística». Fa una crida a «l'Espanya rebel i valenta de sempre» a lluitar contra «la inèrcia còmplice d'una Unió Europea pusil·lànime», dominada pels mercats financers. I agraeix «el suport que ha donat a la causa palestina», que en el llibre presenta com el seu «principal» motiu d'«indignació». De fet, tot parteix del viatge que va fer Hessel a la franja de Gaza un parell d'anys enrere.

El seu triomf --dobla les vendes de l'últim premi Goncourt-- provoca més d'una desconfiança entre els intel·lectuals que dediquen extensos volums a analitzar els mals de la societat i la forma de resoldre'ls. '¡Indigneu-vos!' no té aquesta pretensió. Es limita a interpel·lar, a sacsejar consciències, i incomoda l'establishment cultural.

Crítiques i retrets

Notícies relacionades

Stéphane Hessel: "No ens hem de rendir mai"

Decàleg de Hessel, el mentor de la indignació

El filòsof Luc Ferry acusa Hessel d'instigar un sentiment destructiu i «irresponsable». «El que se'ns ha de demanar és que raonem», reclama el neuropsiquiatre Boris Cynulnik, per a qui «la indignació és el primer pas cap al compromís cec».

A judici del filòsof Alain Finkielkraut, Hessel, definit com de «Pare Noel de les bones consciències», no fa més que «reemplaçar els problemes pels culpables». Retreu també a l'autor --torturat pels nazis i supervivent de diversos camps de concentració-- que vehiculi «una imatge infantil» del conflicte entre Istarel i Palestina en un text que fa una crida a la revolta pacífica després de qualificar de «comprensible», encara que «ineficaç», la violència i el terrorisme. Coincideix aquests dies la publicació en castellà de dos opuscles d'autors francesos que, a més de la seva procedència i brevetat, tenen un altre nexe en comú: una decidida crida a la societat a no ser conformista amb les retallades socials que els governs han posat en marxa. Els seus títols, recordin: '¡Indigneu-vos!' i 'Manifest d'economistes aterrits'.