Abe, un olfacte privilegiat

Niko Skay, Arzalluz, Rovira, Pedro, Uran, Dasty, Amo, Benito, Turbo, Rex X, Abe, Astor, Larry, Bob, Arky, Body, Amo, Roko, Raxe, John Coffe, Hobby, Bob, Marlow, Cyryl, Rex X, Nazir, Gris, Amigo, Arno, Leo, Kim, Mite, Tino, Sarro, Johny, Tom, Bilbo, Adar, Marlow, Titus, Jimy, Abe i Aroni. Aquests són els noms de totsels gossos dels exèrcits, especialitzats en ladetecció d'explosius, que des del novembre del 2006 han treballat demissió al Líban. Fins avui, els animals no han tingut ni un sol contratemps. Però sí quehan salvat vides, especialment els primers anys de la missió, quan el seu olfacte privilegiat va detectar la presència de més d'un explosiu en l'època en què les milícies deHezbol·là campaven tranquil·lament pel sud del país.

Fa tres anys, els gossos es van incorporar a lamissió de l'Afganistan, avalats pel bon treball realitzat al Líban. Ara mateix n'hi ha quatre al Pròxim Orient, i dos d'ells, l'Abe i l'Aroni, tenen el caporalAlfonso Carmona Egea, del Batalló de Sapadors XXII de la Brigada Castillejos amb seu a Saragossa, de guia. Militar de carrera, amb 20 anys de servei, va entrar a l'Exèrcit amb tot just 17 anys, després del servei militar. Va passar per la brigada de paracaigudistes i no va trigar a convertir-se en un dels especialistes de l'Exèrcit en elreconeixement de municions i artefactes improvisats. Va estar tres vegades a Bòsnia, tres més a Kosovo i dues a l'Afganistan. I allà va entendre que el gos era el "complement" que necessitava per a la seva especialització en el treball de manipulació i detenció de tota mena de material explosiu. Va fer el curs de guia a l'escola cinològica de la Defensa, on li van assignar l'Abe, un pastor alemany de vuit anys, bregat a l'Afganistan i molt afectuós.

El caporal Carmona no té gos ni a casa, ni n'ha tingut mai, ni es planteja tenir-ne. I defineix la relació que té amb l'Abe com unbinomi de treball i lleialtat absoluta. "No és la meva mascota. És el meu gos. El meu complement. L'eina perfecta que em faltava. El meu olfacte. Ell arriba on jo no puc. I hi confio", explica Carmona, mentre l'Abe busca les sevescarícies imoixaines picant-li amb el cap sota la barbeta.

Disciplina i obediència

L'Abe és extremadamentafectuós i obedient, com tot bongos de treball. Els exercicis de disciplina i obediència són fonamentals per a l'efectivitat de la seva feina. El gos ha d'obeir i aturar-se en sec quan el guia l'hi ordena, davant la possibilitat d'algun contratemps.

Notícies relacionades

Gaza: eufemismes i dobles criteris

El reclutament d’ultraortodoxos deixa a la corda fluixa Netanyahu

A la base Miguel de Cervantes deMarjayoun, al costat de les gosseres, els guies disposen d'un ampli camp d'ensinistrament, on els quatre gossos que ara treballen al Líban practiquen exercicis derecerques d'artefactes. L'Abe fa el circuit amb precisió. Salta per una finestra. S'enfila a una bastida. Es cola en una immensa canonada. I s'atura quan el guia l'hi ordena. I després, busca el premi. La gratificació a la feina ben feta. Té dues joguines. Una d'ensinistrament. Una espècie de rotllo de teles que mossega amb ansietat. I un altre rotllo, també de teles, però més tou, amb què se l'obsequia quan treballa. L'Abe mossega el regal amb força. I Castillejos agafa els extrems del rotllo de tela i aixeca el gos fent-lo voltar a l'aire, com si fos un fill petit amb qui jugues a volar. A l'Abe li encanta. I busca el su guia per repetir. Castillejos el mima, i l'estima. Estima moltíssim el seu gos. I fins i tot s'emociona quan en parla. "Aquest és el meu gos...".

A la base, unmonòlit recorda tots els gossos que han passat pel Líban. Al costat de lespetjades d'algunes potes s'hi llegeix una llegenda: "Als nostres soldats més lleials, no exigeixen reconeixement, no necessiten medalles ni ascensos, ni demanen res a canvi. La seva feina és sublim".