Molt més que la disputa per unes illes

Les manifestacions antijaponeses a la Xina no són cap cosa nova. Potser ara són més nombroses en participació i més violentes que en altres ocasions, però ja n'hi ha hagut abans i per motius similars. Aquesta vegada l'espoleta que ha fet explotar la ira patriòtica xinesa ha estat la compra de les illes Senkaku per part de l'Estat japonès al ciutadà japonès que fins ara ostentava la seva propietat.

No és que el Japó hagi decidit instal·lar-hi míssils o una base militar, ni que hagi decidit accelerar l'explotació econòmica d'aquest territori. Només ha passat a ser de titularitat pública el que fins ara era de titularitat privada.

Des del Japó es té la sensació de ser el boc expiatori que utilitzen les autoritats de Pequín per permetre que una part de la seva ciutadania deixi anar periòdicament la tensió acumulada pel fet de viure en un règim dictatorial. A més, tampoc ajuda a fer que els japonesos comprenguin les reclamacions xineses el fet que l'interès per aquest petit territori hagi augmentat a mesura que ha anat creixent la certesa que amaga un tresor en forma de materials de gran importància econòmica.

Molts japonesos entenen que a la Xina, i en altres països de la regió, hi hagi un ressentiment envers el seu país per l'imperialisme de la primera meitat del segle XX, una ferida que no s'ha sabut tancar d'una manera definitiva, bé per ceguesa patriòtica bé per la conveniència de mantenir viva la presència d'un enemic extern.

El que ja entenen pocs és que se'ls responsabilitzi a ells d'actes que van cometre els seus avis o els seus besavis i pels quals els seus pares ja van rebre el càstig de milions de morts civils al final de la guerra i d'una ocupació estrangera que encara no s'ha acabat totalment.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Perquè el Japó és un país amb una forta presència de tropes nord-americanes. Els americans hi van arribar l'any 1945 per vigilar els japonesos i després van dir que s'hi quedaven per protegir-los. Si l'empitjorament de les relacions entre la Xina i el Japó fa plausible un enfrontament armat -més o menys localitzat-, els Estats Units podran demostrar davant dels japonesos que la seva presència a l'arxipèlag és imprescindible per poder garantir la seva seguretat, i que les molèsties que causen les seves bases, sobretot a Okinawa, són un mal menor que no tenen més remei que acceptar, per sempre o fins que el seu país torni a tenir prou múscul per fer front a la gran potència continental.

De moment, el que sembla segur és que l'actual onada de manifestacions violentes contra el Japó accelerarà el procés de deslocalització de moltes indústries nipones. Després de dècades fent servir el territori xinès com a base per a la seva expansió mundial, molts empresaris japonesos han vist la necessitat de traslladar les seves instal·lacions als països del sud d'Àsia, on troben una mà d'obra més barata que la de la Xina, menys burocràcia i una actitud més receptiva per part de la població.