Mor l'expresident italià Oscar Luigi Scalfaro

L'expresident de la Repúblicaitaliana Oscar Luigi Scalfaro, que va ocupar el càrrec set anys (1992-1999), uns dels més durs de la història del país, ha mort aquest diumenge a Roma als 93 anys. Durant la seva etapa al capdavant de la direcció de l'Estat va viure l'ofensiva de Cosa Nostra, la màfia siciliana, amb els atemptats als jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino (1992). També els anys més intensos de Tangentopoli, l'extensa xarxa de corrupció que va implicar tots els grups polítics del moment.

Elfuneral per Scalfaro se celebrarà dilluns, a la basílica de Santa María in Trastevere, a la capital italiana, i tindrà caràcter privat, com ha demanat la família.

Defensor de la moral catòlica

Scalfaro, que, com tots els expresidents del país, ocupava un escó com asenador vitalici, va néixer a Novara, a la regió del Piemont (nord), el 9 de setembre del 1918. Va ser un exponent de la línia més conservadora de laDemocràcia Cristiana(DC), però la seva defensa acèrrima del Parlament i de la Constitució el va convertir en un rival del primer Govern deSilvio Berlusconi (1994) i posteriorment en un fidel aliat dels Executius de centreesquerra com el de Massimo D'Alema o Romano Prodi.

Considerat un "defensor rigorós de lamoral catòlica", els mitjans italians han recordat com el 1950 va denunciar una dona que portava una samarreta amb tirants al considerar que vestia d'una manera "ofensiva i indigna".

Ministre amb Moro, Leone i Andreotti

En la seva carrera política, va ser subsecretari del Ministeri de Treball el 1954, i entre aquest any i el 1955, subsecretari de la presidència del Consell de Ministres. Fins al 1958 va ocupar la subsecretaria del Ministeri de Justícia. El 1968, durant el tercer Govern d'Aldo Moro, Scalfaro es va fer càrrec de la cartera de Transports i Aviació Civil, cartera que va renovar ambGiovanni Leone i, posteriorment, amb el primer Govern deGiulio Andreotti, que el 1972 li va encarregar la cartera d'Instrucció Pública.

Entre el 1975 i el 1983 va ocupar la vicepresidència de la Cambra dels Diputats; després va tornar al Govern amb Bettino Craxi i es va fer càrrec del Ministeri de l'Interior, que va abandonar el 1987.

El 24 d'abril de 1992 va ser elegit president de la Cambra de Diputats, però l'endemà el cap de l'Estat,Francesco Cossiga, va anunciar la seva dimissió i el 25 de maig va ser elegitpresident de la República, superant la majoria absoluta amb el suport del Partit Demòcrata d'Esquerres (PDS) i el Partit Socialista Italià (PSI).

Conflictes amb Ciampi i Berlusconi

Quan Carlos A. Ciampi va assumir el càrrec de cap del Govern l'abril del 1993, en plenaoperació Mans Netes, contra la corrupció de Tangentopoli, Scalfaro va aparèixer per sorpresa a la televisió i en un discurs històric va criticar la facilitat amb què la justícia estava actuant contra els polítics implicats en processos d'anticorrupció. El gener del 1994, va acceptar la renúncia de Ciampi i va convocar eleccions anticipades per a març d'aquest any.

Notícies relacionades

La CE avisa que apujar al 50% les taxes a l’acer no ajuda el diàleg

El col·lectiu feminista Ni Una Menos desafia Milei en el seu 10è aniversari

Els comicis van portar la direcció del Govern, el maig del 1994, al magnat de la televisió Silvio Berlusoni amb qui va tenir el seu primer conflicte institucional l'octubre d'aquell any al no firmar el projecte de llei de pressupostos.

El desembre del 1994 Berlusconi va renunciar, però Scalfaro no va acceptar convocar eleccions generals i el gener del 1995 Lamberto Dini va formar nou Govern. La renúncia de Dini a seguir encapçalant el Govern el desembre del 1995 va obligar Scalfaro a convocar eleccions per al 21 de maig del 1996, comicis que va guanyar Romano Prodi. Va dimitir el 15 de maig del 1999, 13 dies abans d'acabar el seu mandat, per facilitar el traspàs de poders al seu successor, Carlo Azeglio Ciampi.