El xantatge del segrest

El segrest de dues cooperants espanyoles a Kenya i l'anunci de l'acord entre Israel i Hamàs per a l'intercanvi de més d'un miler de presos palestins perGilad Shalit,el soldat israelià captiu des de fa més de cinc anys a Gaza, han fet tornar a l'actualitat, salvant totes les distàncies, el terrible dilema sobre el preu a pagar per l'alliberament dels segrestats.

Un segrest és, per definició, un xantatge. Quan el que rep el xantatge no és una família adinerada sinó l'Estat, el fet de cedir a aquest xantatge multiplica els riscos i pot convidar a nous segrestos en el futur. A l'altre plat de la balança hi ha la voluntat -o la necessitat, a causa de la pressió social- de preservar, per sobre de tot, la vida del segrestat. Espanya s'ha enfrontat en el passat a aquest dilema i pel que sembla tornarà a haver-ho de fer de manera immediata.

Encara que la decisió mai és fàcil, els governs se senten més inclinats a negociar amb el segrestador i pagar quan la demanda és econòmica que no pas quan és política.

Notícies relacionades

Kenya enviarà un batalló d'elit al camp de refugiats de Dadaab

Cooperant per vocació

No hi haurà mai cap confirmació oficial de la quantitat que va pagar Espanya per alliberar els mariners de l'Alakranao els tres cooperants catalans segrestats a Mauritània. En aquest últim cas el Govern va pagar també un preu polític indirecte al pressionar Mauritània perquè alliberés un presoner. Però això li quedava lluny. En canvi, quan la demanda política va afectar un conflicte propi la resposta va ser molt diferent. El Govern deJosé María Aznarva sacrificar la vida deMiguel Ángel Blanco abans que cedir a la demanda d'acostament a Euskadi dels presos d'ETA.

Israel és un cas a part. Pagarà per l'alliberament deShalitun preu polític que possiblement cap altre país hauria acceptat. Però a Israel gairebé tots els ciutadans serveixen a l'Exèrcit, i hi ha un pacte no escrit entre l'Estat i la societat pel qual sota cap circumstància s'abandona un soldat captiu. Fa un any, el primer ministre,Benjamin Netanyahu, va dir que el cost de salvarShalitno podia ser il·limitat. Va rebre crítiques, però tenia raó. El preu, encara desorbitat, s'ha mitigat perquè Hamàs ha acceptat la deportació -abans rebutjada- d'una part dels alliberats.