La primera dona que presideix un país africà

Ellen Johnson Sirleaf, guanyadora delPremi Nobel de la pau 2011, amb la seva compatriotaLeymah Gbowee i l'activista iemenitaTawakkul Karman, éspresidenta de Libèria des del 2006, quan es va convertir en la primera dona a ocupar que era cap d'Estat a l'Àfrica. Sirleaf és coneguda, i així l'hi ha reconegut el Comitè Nobel, per haver contribuït a posar fi alconflicte armata Libèria i a lacaiguda de l'anterior president,el dictador Charles Taylor, a qui un tribunal internacional jutja per crims contra la humanitat.

Coneguda al seu país com laDama de Ferro, la presidenta liberiana, de 72 anys i mare de quatre fills, opta a un segon mandat en les eleccions presidencials previstes per dimarts que ve, dia 11. Nascuda el 29 d'octubre de 1938 a Monròvia, va estudiar Economia a la Universitat de Harvard, als EUA, i a començaments de la dècada de 1970 va ocupar el càrrec de secretària d'Estat de Finances.

El 1979 va ser nomenada ministra de Finances al Govern del president William Tolbert, l'enderrocament i el posterior assassinat del qual, després del cop d'estat perpetrat el 12 d'abril de 1980 pel sergent Samuel K. Doe, la van obligar a abandonar el país. Durant el seu exili, va ocupar la vicepresidència de l'oficina regional d'Àfrica del Citibank, amb seu a Nairobi, entre el 1982 i el 1985.

Condemnada a presó

Va tornar al seu país el 1985 per presentar la seva candidatura al Senat. Un discurs públic en què va criticar el règim militar li va valer una condemna de 10 anys de presó, encara que finalment va ser alliberada poc després d'ingressar a la presó.

Entre el 1986 i el 1992 va treballar com a vicepresidenta i membre de la directiva de l'Equator Bank a Washington. Del 1992 al 1997 va dirigir l'oficina per a l'Àfrica del Programa Regional per al Desenvolupament de les Nacions Unides, i també va treballar per al Banc Mundial com a economista especialitzada en estratègies de desenvolupament per a països africans.

Retorn de l'exili

Notícies relacionades

El Nobel de la pau premia la lluita pels drets de les dones

Oracions en favor de la pau

A l'acabar la guerra civil el 1997, Sirleaf torna al seu país. Si bé en un principi va recolzar el cop d'Estat de Charles Taylor contra el general Samuel Doe, més tard es va oposar al seu Govern i es va enfrontar a aquest en les eleccions del 1997, en què va obtenir un 10% dels vots. Acusada de traïció per Taylor, va patir un nou desterrament polític.

En les eleccions presidencials de l'11 d'octubre del 2005, va quedar en segona posició al capdavant del Partit de la Unitat, darrere de l'exfutbolista George Weah. Aquests resultats van obligar a una segona volta celebrada el 8 de novembre, en què es va imposar amb el 59,4% dels vots. Les autoritats electorals del país van confirmar els resultats dels comicis el 23 de novembre i va ser proclamada presidenta del país. Va prendre possessió el 16 de gener del 2006.