Neix el Sudan del Sud

«No m'ho puc creure, no m'ho puc creure». Un home amb americana i corbata de gairebé dos metres va trencar a plorar quan la bandera de la nova República del Sudan del Sud va començar a hissar-se en un pal gegant.

Impressionava.

Fins llavors, desenes de milers de sud-sudanesos seguien amb desinterès, segurament per una megafonia massa feble, els discursos de la cerimònia oficial de proclamació d'independència. El sol era abrasador, però no els va intimidar al moment de llançar-se a ballar i cantar durant les sis hores que van durar els actes. No obstant, quan la nova bandera va onejar al vent, l'alegria va explotar. Des d'ahir, la República del Sudan del Sud ja és un estat independent i el país 54è de l'Àfrica.

El nou president, Salva Kiir, va jurar fidelitat i lleialtat al país «per Déu totpoderós» i es va comprometre a enfortir el desenvolupament i la unitat del poble davant l'atenta mirada d'Omar al-Baixir, ara janoméspresident del nord, a qui el Tribunal Penal Internacional (TPI) acusa de crims contra la humanitat. Baixir, rebut amb indiferència i algun tímid xiulet, va felicitar en àrab el sud per la seva acabada d'estrenar independència. «Felicito els nostres germans del sud. La voluntat del poble ha sigut respectada».

LLARG PROCÉS/ La cerimònia d'ahir va culminar un llarg procés iniciat després dels acords de pau del 2005 al cap de 21 anys de guerra civil entre el nord àrab i de majoria musulmana i el sud negre i cristià i de religions animistes que van deixar dos milions de morts.

Més de 80 delegacions estrangeres i 30 caps d'Estat africans van viatjar a Juba per mostrar el seu suport al nou Estat, entre ells el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon. La comunitat internacional està al costat del nou país. Els Estats Units, en un comunicat enviat per Obama, van reconèixer «el naixement d'una nova nació». També Espanya, que després de l'aclaparadora victòria delsíen el referèndum del gener passat ja va anunciar el seu suport al nou país africà.

Ahir, Teresa Adok passejava la seva panxa de vuit mesos enmig de les danses tribals i pancartes que saluden el nou país. «Hem patit molt, però ara estic contenta perquè el meu quart fill naixerà lliure». Però la llista de deures pendents és llarga. I urgent. La tensió segueix a la regió fronterera d'Abyei i també a les províncies de Kordofan.

També queda per solucionar el repartiment dels beneficis del petroli. Entre el 75% i el 80% de les reserves de cru són al sud, però els oleoductes passen pel nord.

I molta feina per fer en qüestió de drets humans. La dona és especialment vulnerable. Al nou país, una noia de 15 anys té més probabilitats de morir en un part que d'acabar la secundària, un de cada tres habitants no té accés a aigua potable i el 21% dels nens de menys de 5 anys pateixen malnutrició.

Notícies relacionades

Protesta massiva a França contra l’extrema dreta

La reaparició de Caterina vol aportar normalitat a la família reial anglesa

El Sudan del Sud presumeix d'independència i encara que el que molts només s'atrevien a somiar ja és un fet, el dia a dia dels sud-sudanesos encara trigarà a notar-ho. «Tinc ganes de trencar el meu vell passaport», deia ahir Mike Aguen. No és que tingui planejat cap viatge a curt termini, però aquest noi de Juba vol veure ja la seva foto estampada en el nou document.

S'haurà d'esperar. Encara que els nous passaports ja s'han començat a imprimir, a tot el Sudan del Sud únicament hi ha una màquina per fer-los. També queda per definir quin serà el nou prefix telefònic i la data per a la posada en circulació de la nova moneda. «Tot això també ho necessitem per ser un verdader Estat, però de moment assaborirem la llibertat», insistia Aguen.