Sánchez es guanya als països àrabs

Era novembre, i el president espanyol va ser el primer líder occidental en criticar les "insuportables morts" de civils davant el seu homòleg Benjamín Netanyahu, o en clamar que l’Exèrcit israelià no estava respectant el dret internacional en la seva ofensiva militar. Unes crítiques que acompanyava amb la condemna dels atemptats terroristes de Hamàs i la petició de l’alliberament dels ostatges.

Ara, els temps han canviat. Almenys 37.000 persones han mort a Gaza, majoritàriament, nens. 50.000 menors necessiten tractament per a la fam severa que pateixen perquè Israel no permet l’entrada de prou aliment, segons alerta Nacions Unides. Els EUA han tirat endavant en el Consell de Seguretat una resolució per demanar un alto el foc. Biden suggereix que Netanyahu prolonga la guerra per la seva supervivència política i Berlín carrega contra els bombardejos israelians que "calcinen persones a les seves tendes de campanya".

Rèdits diplomàtics

Des de la Moncloa transmeten eufòria. Asseguren que la posició que ha mantingut Espanya en aquests mesos de guerra a Gaza (condemna de Hamàs i els seus atemptats, petició d’alto el foc incondicional, crítiques a Israel pels excessos de la seva ofensiva i impuls de l’Estat palestí per promoure la difunta solució de dos Estats) no només és ara majoritària, sinó que està reportant clars rèdits diplomàtics amb els països àrabs i islàmics.

Una de les fonts consultades s’atreveix a dir que fins i tot entre els països occidentals: Els EUA no han criticat públicament cap dels passos fets per Espanya, ja sigui el reconeixement de Palestina com a Estat o la implicació en la causa sud-africana contra Israel la Haia. I molts dels països ja voten a favor de Palestina a l’ONU, o han adoptat el to de crítiques a les possibles violacions de les lleis de la guerra per part d’Israel. Els laboristes britànics prometen reconèixer l’Estat de Palestina si guanyen les eleccions. A França, el Nou Front Popular d’esquerres ja ho porta en el seu programa.

"Demèrit dels altres"

Notícies relacionades

Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"

Perdedors i guanyadors

"Els rèdits que pot obtenir Espanya de la seva posició sobre Gaza no són només mèrit d’Espanya, sinó demèrit dels altres: les posicions d’altres grans Estats a la UE, o de països occidentals, servils amb Israel, han deixat un espai diplomàtic disponible que el nostre país no tindria d’una altra forma", opina per a aquest diari Eduard Soler, professor de relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. "Ara Espanya pot jugar un paper d’interlocutor preferent amb els països araboislàmics dins de la UE, per exemple en una eventual conferència de pau".

Per Soler, el risc principal resideix en com de dura serà la represàlia israeliana a mitjà o llarg termini, i si aconsegueix alinear en aquesta resposta països aliats com els EUA o Alemanya.