L'expulsió de gitanos enfronta ara Sarkozy amb Alemanya

Hi ha incendis que, quan s'estan apagant, salta una guspira i el foc s'encén on no hi havia flames. Una cosa així li ha passat a Nicolas Sarkozy amb la polèmica sobre les expulsions de gitanos. Quan semblava que el president francès havia aconseguit reconduir el pols entre París i Brussel·les, ahir se li va declarar un nou front amb Alemanya. Després de declarar que Angela Merkel li havia dit que també desmantellaria campaments de la comunitat romaní al seu país, Sarkozy va ser secament desautoritzat per la cancellera i atacat per la premsa germànica.

«Merkel m'ha dit personalment que no va parlar per a res amb Sarkozy de campaments de gitanos», va assegurar el ministre d'Exteriors, Guido Westerwelle. «Ha de ser un malentès», va aventurar en una compareixença realitzada per desmentir el president francès. Mentre l'Elisi guardava silenci, el titular d'Exteriors, Bernard Kouchner, va reaccionar de manera confusa. Va dir que ell era allà, però ni va sentir les paraules que Sarkozy va atribuir a Merkel ni va descartar que s'haguessin pogut produir.

LA PREMSA / Tenint en compte la indignació mostrada per la premsa alemanya, Sarkozy acaba de perdre un aliat. «Populista», «oportunista» i «desastre diplomàtic», van ser alguns qualificatius que li van dedicar els principals rotatius. Li van recordar que, a diferència dels expulsats per França -d'origen romanès i búlgar-, els 12.000 gitanos kosovars que Alemanya vol repatriar no pertanyen a la Unió Europea (UE) i no viuen en campaments.

Tot i que el Govern francès ha aconseguit introduir a l'agenda europea la necessitat d'articular una política comuna per integrar la comunitat romaní, la imatge que ha ofert és que està «aïllat» i que perd credibilitat a Europa. Tot i això, els mateixos analistes que fan aquesta interpretació coincideixen a considerar «insuportable» i «delirant» la comparació de la comissària de Justícia, Viviane Reding, de les repatriacions de gitanos amb les deportacions de jueus.

La Comissió Europea va eludir ahir tot comentari sobre l'estrepitosa derrota soferta a la cimera quan Sarkozy va passar d'acusat a acusador triomfant. El president de l'Executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, esperava comptar amb el suport d'almenys la meitat dels líders dels Vint-i-set i al final es va trobar sol, segons van indicar fonts diplomàtiques.

Si els Vint-i-set van reconèixer el dret i l'obligació de la Comissió de fer respectar el dret comunitari i el Tractat de la Unió Europea, cap va criticar la política de Sarkozy de desmantellament dels campaments il·legals, ni l'expulsió dels gitanos romanesos i búlgars, i tots van rebutjar els excessos demagògics de la comissària Reding.

La mateixa Reding va rebaixar de manera notable ahir el to i va condicionar l'obertura de l'expedient d'infracció contra França per violació del dret europeu al fet que «es confirmés la sospita» que s'havia produït un «tracte discriminatori» contra els gitanos romanesos i búlgars. Una actitud molt allunyada del seu teatral «ja n'hi ha prou» de dimarts passat, quan va afirmar que «la paciència» se li estava «acabant» i va donar per feta l'obertura de l'expedient per part de la Comissió Europea.

Notícies relacionades

"Maite, això ha sigut un èxit"

Juan de Dios Ramírez Heredia: "Portarem Sarkozy davant el Tribunal de Luxemburg"

En mitjans diplomàtics hi ha una profunda preocupació perquè el virulent xoc entre França i la Comissió ha donat la imatge internacional d'una UE dividida i, per tant, debilitada. La discussió a la cimera per reforçar el paper internacional de la UE va quedar ofegada per la polèmica dels gitanos.

Aquesta crisi també és conseqüència de la precipitada i mal gestionada integració de Romania i Bulgària a la UE el 2007, tot i que els dos països no estaven preparats, segons fonts diplomàtiques.