La justícia argentina reobre la causa pels crims del franquisme

Un tribunal d'apel·lacions de Buenos Aires ha reobert la causa per crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura de Francisco Franco a Espanya, com reclamaven organismes humanitaris i familiars de víctimes del franquisme, segons han informat fonts judicials.

A més d'anul·lar el dictamen d'una jutge federal de Buenos Aires que havia arxivat aquestes  actuacions, el tribunal ha disposat demanar al Govern d'Espanya que informi si està investigant aquests crims en el període comprès entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, han apuntat les fonts.

Advocats d'organismes humanitaris que patrocinen els querellants han dit que la decisió del tribunal "repara l'error" de l'arxivament de la causa disposat en una sentència de la jutge María Servini de Cubría amb el suport de la Fiscalia.

Principi de jurisdicció universal

La Sala II de la Cambra Criminal i Correccional Federal respon així a una apel·lació presentada per familiars d'espanyols víctimes del franquisme que l'abril passat havien demanat a la justícia argentina que investigués múltiples crims de lesa humanitat emparant-se en el principi de jurisdicció universal.

Amb la unanimitat dels seus membres, el tribunal ha declarat nul·la, "per no tenir fonamentació i base en l'ordenament processal vigent", la sentència que havia arxivat les actuacions, segons el dictamen a què ha tingut accés Efe.

Per via diplomàtica

A més, ha acceptat la petició de la querella perquè per via diplomàtica es demani a Espanya que informi "si efectivament" s'investiga allà l'existència d'"un pla sistemàtic generalitzat i deliberat de terroritzar els espanyols partidaris de la forma representativa de govern a través de la seva eliminació física" en el lapse que va del 17 de juliol de 1936 al 15 de juny de 1977.

"El dret a la tutela judicial efectiva implica que la raó principal per la qual l'Estat ha de perseguir el delicte és la necessitat de donar compliment a la seva obligació de garantir el dret a la justícia de les víctimes", addueix el dictamen del tribunal argentí.

Persecució penal

Subratlla que "la persecució penal" és "un corol·lari necessari del dret" de tota persona a "una investigació judicial a càrrec d'un tribunal competent, imparcial i independent" que estableixi si hi va haver violació dels seus drets, "s'identifiqui els responsables i se'ls imposi les sancions pertinents".

"Quan va decidir arxivar la causa vam observar que es va treure l'assumpte de sobre: ara sentim que el tribunal ha reparat l'error", ha dit l'advocat Ricardo Huñis, un dels que representen a la querella.

Causa arxivada

La causa havia estat arxivada per Servini de Cubría a l'empara d'un dictamen del fiscal Federico Delgado "que deia que a Espanya s'estan investigant aquests fets i això no té base probatòria", ha destacat.

"Per això es demanen ara informes al Govern d'Espanya", ha comentat l'advocat, per a qui "com que no hi ha investigacions" en la justícia espanyola "no hi haurà impediment perquè la justícia argentina avanci en la causa".

Esgotar totes les instàncies

"El tribunal (argentí) diu que hi ha d'haver una investigació pel dret que assisteix els que es querellen i que per tractar-se de delictes de lesa humanitat s'han d'esgotar totes les instàncies d'investigació", ha remarcat Huñis.

"No podem entendre com la justícia argentina podia rebutjar aquestes investigacions quan ha estat pionera a investigar crims de lesa humanitat", ha puntualitzat.

Demandes de familiars d'afusellats

Entre les demandes davant els tribunals de Buenos Aires figuren les de Silvia Carretero, viuda de Luis Sánchez Bravo, un dels cinc últims afusellats pel franquisme, i les de Darío Rivas, fill de Severino Rivas, afusellat el 1936, i Inés García, neboda d'Elías García, assassinat el 1937.

L'abril passat, Rivas i García van encapçalar la querella presentada davant els tribunals federals argentins per genocidi amb l'auspici d'organismes humanitaris locals, entre ells el Servei de Pau i Justícia que dirigeix Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la pau 1980.

Querella ampliada

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

La demanda va ser ampliada poc després amb 17 casos més de víctimes gallegues, d'un total de gairebé 5.000 represaliats per la dictadura a Galícia, identificats en una investigació realitzada per universitats gallegues durant els últims quatre anys.

La querella va demanar llistes de les fosses comunes trobades a Espanya, un cens dels nens robats durant la dictadura, i informació de "totes les empreses privades beneficiades del treball forçat i esclau dels presos republicans que encara segueixen actives.