«Ens van agafar i ens van tirar a terra»

Els 45 membres de la família de Mitica Ichim s'han instal·lat en una parcel·la que fa cantonada amb el passatge Dupunt i el carrer de Cristino García, en ple cor de laPetita Espanya. És el barri suburbial de Saint-Denis –limítrof al nord amb París– on es va formar la comunitat més important d'immigrants espanyols fa un segle i que està just al costat del relluent Stade de France. Cristino García va ser un comunista asturià que va fer les dues guerres i va acabar sent executat pel general Franco per maqui. Ara, aquest barri de cases baixes està molt degradat i l'ajuntament de la localitat té un pla de nous pisos socials.

Les famílies de romanesos han ocupat quatre de les seves parcel·les municipals després d'errar durant unes quantes setmanes per Saint-Denis, perquè el 8 de juliol van ser desallotjats del campament històric d'Hanul, que està situat una mica més avall i és propietat d'una empresa pública. El quinquagenari Mitica Ichim va arribar a Hanul fa 10 anys i allà va tenir la seva filla Bianca, que cursa cinquè de primària i ens fa d'intèrpret del romanó al voltant d'una taula i unes ­cadires de reciclatge, mentre els homes aixequen noves cases de fusta.

«A Romania, no podíem viure enlloc. Els nens no anaven a l'escola. I els que hi estaven inscrits eren objecte de burla», explica, dolgut, Mitica com a motiu per emprendre aquesta aventura a França que, de moment, els segueix deixant al carrer. El president de l'associació de la parcel·la, que exerceix com a interlocutor amb l'ajuntament, es queixa del fet que, a la seva edat, ningú no li vol donar feina, encara que té l'ofici de fuster. La seva família es dedica a recollir ferralla, però no mendica, com és el cas dels romanesos que hi han arribat fa menys temps.

«Durant l'expulsió a Hanul, hi van participar molts policies. Ens van agafar i ens van tirar a terra. I cada vegada que canviàvem de lloc, venien a fer-nos fora, tant els policies nacionals com els municipals», relata aquest home, protagonista d'una itinerància que hauria d'acabar si prosperen els plans de l'ajuntament comunista, que s'ha fixat un any de termini per proporcionar un allotjament a 100 persones. S'ha firmat un protocol per proporcionar-los aigua, llum i canalitzacions, a canvi del pagament de 8.000 euros per parcel·la i de les factures mensuals.

«Si podem, ens comprarem una casa. Tinc un 80% d'esperances posades en l'ajuntament. Però per pagar els 8.000 euros, ens han d'ajudar», continua explicant Mitica. En aquest saló improvisat a l'aire lliure, on les dones serveixen un cafè doble de la cuina mòbil, s'hi troba Sarah Carmona, la primera doctora en història del poble gitano, que comparteix la seva vida entre les ciutats de Granada i París. És la secretària deLa Voix des Roms, l'oenagé de gitanos universitaris que s'encarregarà de recollir els diners per a aquestes factures.

Pressió a l'ajuntament

«L'Ajuntament de Saint-Denis ens ha donat solucions perquè no hem parat de pressionar. D'altra manera, els haurien deixat tirats al carrer», afirma Carmona, per qui les declaracions de Sarkozy tenen com a efecte despertar la consciència d'aquesta comunitat i«desvincular-se del caràcter paternalista de les esglésies».

Notícies relacionades

Sarkozy posa l'accelerador a l'expulsió de gitanos

Un mes després de l’acord amb Israel, l’ajuda continua sense arribar a Gaza, i la UE, sense prendre mesures

«És clar que les expulsions reiterades no són la solució», manifesta la primera tinenta d'alcalde de Saint-Denis, Florence Haye.«Participem en el poblat d'inserció de Saint-Denis. Ens costa un euro per habitant. Una vintena d'aquests poblats a la regió parisenca permetria resoldre el problema de les barraques», formula Haye.

Aquests poblats d'inserció són considerats perLa Voix des Roms com a camps d'internament, amb un servei de seguretat privada. Mitica no se sent en perill:«No tinc por de ser expulsat perquè fa 12 anys que estic a França i tinc dues filles que han anat a l'escola, i també dos néts».