Sarkozy posa l'accelerador a l'expulsió de gitanos

El Nicolas Sarkozy més bel·ligerant amb els temes de seguretat durant la seva època com a ministre de l'Interior ha tornat a aparèixer en les últimes setmanes, quan ha superat el seu tercer any com a president francès i s'acosten les pròximes eleccions presidencials, previstes per al 2012. Per això no ha dubtat a anunciar canvis en la llei per privar de nacionalitat les persones d'origen immigrant que hagin atemptat contra policies i gendarmes. I, de moment, les primeres accions de les forces de l'ordre es dirigeixen als gitanos romanesos i búlgars que viuen als poblats de barraques i sobre els quals, des del 28 de juliol, plana una operació de desmantellament i expulsió del territori que s'exhibeix com a bandera.

Quan Romania i Bulgària van entrar a formar part de la Unió Europea el 2007, Espanya va aplicar una moratòria d'un any per arribar a la plena llibertat de circulació dels seus ciutadans per l'espai comú. En el cas de França, aquesta moratòria estarà vigent fins a finals del 2011 i la voluntat política passa per allargar-la fins al 2013. Mentrestant, romanesos i búlgars tenen dret a la lliure circulació com a ciutadans europeus, però al territori francès no s'hi poden quedar més de tres mesos si no disposen d'una carta de residència, que al seu torn només és possible si obtenen un permís de treball.

Dels dos milions i mig de romanesos que han emigrat cap a l'oest d'Europa des de l'ingrés a la Unió Europea, una bona part són d'ètnia gitana i han triat fonamentalment Itàlia, Suïssa, França i Espanya. Fugen d'un entorn i una marginació al seu país que els converteix en els més pobres d'un país pobre.

Oficialment, a Romania representen mig milió, però tothom coincideix a assenyalar que, en realitat, poden arribar a ser més de dos milions, perquè molts no s'atreveixen a declarar la seva condició de gitanos. A Bulgària, se'n comptarien 750.000, i a Eslovàquia, un altre mig milió. En total, hi ha nou milions de gitanos amb passaport europeu. A França, on se'ls anomenaroms, ja hi eren abans del 2007, tot i que la seva afluència s'ha multiplicat durant els últims tres anys aprofitant les zones inertes de la perifèria de les ciutats on instal·len les caravanes o construeixen les cases amb material reciclat i, al començament, sense serveis. Un nou barraquisme del segle XXI en ple centre

d'Europa.

CONTRADICCIONS / El problema implica les diferents administracions, però sobretot afecta els ajuntaments, que es veuen obligats a trobar una solució social a les famílies, mentre que l'Estat aplica una política cada vegada més repressiva. La tensió és palpable els últims mesos entre els alcaldes del cinturó de París i el Ministeri de l'Interior per les directrius preses.

El seu titular, Brice Hortefeux, fidel entre els fidels a Sarkozy, té la tasca durant tot aquest mes d'agost de fer anuncis gairebé periòdics de desmantellament de campaments acompanyats de tota mena de declaracions de combat policial. Dels 300 campaments detectats al país, sembla que ja se n'han destruït 40, i 700 persones estan en tràmit d'expulsió via vols xàrter. A cada intervenció, el ministre associa la seva presència amb la delinqüència i fa referència a les màfies de la mendicitat i la prostitució.

A més a més, també és d'Hortefeux la idea d'ampliar la privació de nacionalitat als que cometin delictes de poligàmia, que practica certa comunitat musulmana. Quan Sarkozy va parlar d'aquesta retirada de nacionalitat, va utilitzar l'expressió «francesos d'origen estranger». Un terme ambigu que no ha deixat de crear polèmica des del seu discurs a Grenoble l'última setmana de juliol i que acaba de rebre la censura del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial de l'ONU. Si es portés a terme, la retirada s'hauria d'aplicar durant els primers 10 anys després que un individu aconseguís la nacionalitat, tal com passa ara per delictes de terrorisme. La possibilitat que un menor de pares estrangers es quedés als 18 anys sense la consideració de ciutadà francès per haver delinquit, desperta la por que hi hagi joves apàtrides al país.

Notícies relacionades

«Ens van agafar i ens van tirar a terra»

L’assassinat del senador Uribe ataca el procés per a la pau a Colòmbia

300 EUROS PER MARXAR / Les qüestions d'integració són competència del ministre Éric Besson, que va substituir Horfeux a la cartera d'Immigració i Identitat Nacional. La responsabilitat d'arribar a acords amb les diferents comunitats és seva. Com a alternativa al desallotjament de campaments, les autoritats franceses ofereixen a cada gitano adult 300 euros, i 100 als menors, perquètornin al seu país. Anualment, s'expulsen més de 8.000 romanesos i un miler de búlgars, però dues terceres parts d'aquests acaben tornant a França.

Els primers sondejos constataven que la majoria de francesos aproven les mesures anunciades pel president Sarkozy. Però un de més recent publicat pel setmanariMarianne assegura que el 69% de la població les considera ineficaces en matèria de seguretat.