El Govern italià comença a aplicar la nova llei que penalitza les pintades

«El meu advocat defensor serà un crític d’art». Daniele Nicolosi, que firma amb eltag Bros, té 28 anys i el pròxim 7 d’abril serà processat per haver pintat una paret de Roma. Serà la primera víctima de la nova llei nacional, aplicada localment amb ordenances municipals, contra els grafiters. Després que en anys anteriors l’ajuntament de la capital li patrocinés una exposició amb els seus murals, ara l’exartista es defensa argüint que«les autoritats no poden seguir fingint que no existim». Però si la llei nacional és única, les polítiques municipals al llarg de la península són infinites.

A Bolonya, després d’haver-los perseguit durant anys, ara els han ampliat les àrees on expressar la seva creativitat i fins i tot els han posat a disposició algun gimnàs on experimentar la seva cultura i organitzar debats entre ells i els ciutadans on es dirimeix què és art i què és brutícia.

A l’hospital San Camillo de Roma, que és on més nadons neixen cada any (10 per dia), els pares que esperen el part han omplert parets amb tota mena de grafits, animant les seves companyes en el tràngol o a donar pressa als que estan a punt de néixer: a la Biennal de Venècia d’aquest any hi haurà una exposició amb les fotos dels seus escrits. Vittorio Sgarbi, crític d’art més aviat exuberant, es va presentar com a alcalde a Salemi (Sicília), poble deixat pels seus habitants, i ha invitat glòries grafiteres nacionals i forasteres per pintar el lloc. No es va quedar curt: «Els grafiters són èmuls de Cimabue» (pintor de frescos florentí), va dir.

Una llei jove

La llei nacional antigrafit (2009) preveu que qui empastifa una paret urbana pagui multes que oscil·len entre els 300 i els 1.000 euros o sigui condemnat a presó d’un a sis mesos. Si el que ha pintat és un monument, la multa puja entre 1.000 i 3.000 euros. A Roma, on a cada cantonada hi ha un monument, han rebaixat les penes a quantitats entre 160 i 300 euros per a les pintades sense glòria i a 500 si es tracta d’alguna resta antiga.

La història política nacional està plena de grafiters que avui tenen un escó al Parlament. Els de l’ex Partit Comunista d’Itàlia són els més antics, però resulta que el president del Govern en persona, Silvio Berlusconi, quan l’any 1996 encara aprenia de quina manera funcionava la política, va manifestar públicament els seus desitjos d’empastifar-ne.«En aquests moments històrics –va dir en una plaça de Verona—hem d’escriure fins i tot als murs. La gent ens ha de veure, hem de tornar al territori».

Després va explicar que s’havia tractat d’una paradoxa i ho va reafirmar l’any passat, abans de l’aprovació de la nova llei: «En algunes de les nostres ciutats sembla que un és a l’Àfrica». S’ignora si algun africà ha contestat aquest parangó, però la seva ciutat natal de Milà el 2007 hi va dedicar una exposició de tal èxit que els grafits van acabar subhastats. Davide, àliesAtomo a les parets, primer grafiter italià amb firma, va declarar:«Ja és hora que, després d’anys de repressió que han determinat la desaparició de l’Street Art, algú es fes càrrec del problema». Va reconèixer també que«la trasgressió» era acceptada «només si és de marca».

«Orina de gossos»

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

Però l’escriptora Dacia Maraini no ho va pair i va titllar la cosa com«orina de gossos per marcar el territori». Van arribar llavors els sociòlegs que van explicar com les pintades sorgien«perquè les ciutats han perdut la seva connotació social»i que «reflecteixen la marginació urbana, igual que els seguidors del futbol».«Acolorir la ciutat representa una oportunitat», van afegir.

A Itàlia no s’ha celebrat cap referèndum com a Bristol (Gran Bretanya), però sí un simposi internacional sobre el«muralisme», a Sardenya, pàtria nacional de murals i grafits des dels anys 60. L’imprevisible Umberto Bossi, líder de la criticada Lliga del Nord, va dir un dia que«els murs» eren«els llibres dels pobles»,i l’alcalde de Verona, també de la Lliga, ha imposat als seus consellers que deixin en pau les parelles d’enamorats que«embruten»la plaça davant de la casa de Julieta, la de Romeu. A Carrara, quan els famosos planters s’esgoten, graven ara poesies a les parets blanques i quan un comboi de metro transcorre per una estació del centre de Roma empastifat de pintades és com un missatge de vida que arriba de mons perifèrics desconeguts.