Dècades d'inestabilitat, violència política i catàstrofes han convertit Haití en un dels estats més pobres del món

Haití, que a l’albor del segle XIX es va convertir en la primera república negra del món i el primer estat independent del Carib –després de posar fi a la colonització francesa i l’esclavitud–, és avui un dels països més pobres del planeta.

A dues hores d’avió de Miami, amb un fort creixement demogràfic i banyat per les càlides aigües caribenyes tan desitjades pel turisme mundial, aquest país de gairebé 10 milions d’habitants, que comparteix amb la República Dominicana l’illa de La Española, tenia un evident potencial econòmic. Però dècades de violència i inestabilitat política, dictadures, cops d’Estat, degradació mediambiental i catàstrofes naturals l’han convertit en el més depauperat del continent americà. A més a més, es troba situat sobre una falla que el fa propici als terratrèmols.

«A part de les catàstrofes naturals, les desgràcies d’Haití s’expliquen per la història», va afirmar ahir un diplomàtic francès, gran especialista en el país, que va demanar l’anonimat. Rebutja el terme d’illa maleïdai creu que«la incapacitat governamental»és més responsable de la tragèdia que la fatalitat.

Haití va adquirir gran notorietat durant les tres dècades (1957-1986) de dictadura de la família Duvalier, primer el pare, François, conegut com aPapa Doc, i després el fill, Jean-Claude, oBaby Doc. Desenes de milers de persones van morir sota el seu regne de terror a mans de la milícia dels Tonton Macoute. L’elecció el 1990 de Jean-Bertrand Aristide va crear una nova esperança, però un any després va ser enderrocat pels militars i va seguir un altre període d’inestabilitat al qual la posterior restauració d’Aristide –ara en l’exili– no va poder posar fi. L’actual president, René Preval, va prometre reduir la pobresa i les desigualtats, però, malgrat l’ajuda internacional, les coses han millorat poc.

Per a la majoria dels haitians, la principal preocupació al començament d’una jornada qualsevol és com assegurar-se almenys un àpat al dia. El 80% de la població viu sota el llindar de la pobresa i el 54% en la pobresa extrema.

La desforestació

Notícies relacionades

Figura clau per reprimir l’Euromaidan

Assassinat a trets a Madrid un assessor d’un expresident ucraïnès prorús

A més, la desforestació salvatge i incontrolada –la població tala arbres i arbustos a les muntanyes i turons per obtenir llenya i poder cuinar– ha incrementat encara més la vulnerabilitat del país, i l’ha col·locat a primera línia durant el període de ciclons que es creen entre el juny i el novembre. Només el 2008 hi va haver quatre huracans que van causar centenars de morts. El cost de la reconstrucció va equivaler al 15% del Producte Interior Brut (PIB).

Port-au-Prince és l’exemple més flagrant de la inadaptació a les intempèries. La capital ha crescut amb barris de petites barraques fetes amb pedres adossades als vessants dels turons que no resisteixen una pluja una mica forta i s’ensorren com castells de cartes.