Els noms de pila més sorprenents permeten seguir la història d'Itàlia

A un nadó no se li pot posar el nom de Divendres, segons una recent sentència del Tribunal Suprem italià. Deu ser per la probable confusió amb el dia de la setmana més que pel bon salvatge de Robinson Crusoe. Però repassant les taules d'Estadística (ISTAT) i del fisc i fins i tot alguna tesi de llicenciatura, s'hi troben tota mena d'extravagàncies i curiositats. Fins al punt que es podria construir una història social del país només a través dels noms imposats als fills sota la influència del règim polític del moment, les idees dels pares, el progrés tecnològic, els programes de la televisió i fins i tot la ignorància. Com la dona que es diu Purif, perquè els seus pares no van caure en el fet que allò deFesta de la Purif. icacióera una abreviació del calendari, o aquell home que respon per Piovi, per culpa d'una lectura precipitada de laFesta de sant Pius (Pio) VI.

L'any de gràcia del 2008, en el qual hi ha hagut alguns successos particularment dolorosos o sagnants, seguits morbosament per les televisions, ha portat molts Samuele i Denise, noms d'un menor assassinat i d'una desapareguda, així com nadons que es diran per tota la seva vida Meredith, Amanda i Rudy, respectivament víctima i acusats d'assassinar l'amiga comuna que es va negar a un joc eròtic col.lectiu.

A Itàlia està prohibit posar als fills els noms dels pares, germans i germanes vivents, potser perquè tenint en compte que oficialment s'usa només el cognom patern es produirien sucosos casos d'homonímia. El més important que prescriu la llei és que el nom permeti entendre el sexe del nadó. S'utilitzen uns 30.000 noms diferents, incloent-hi els dobles (Josep Maria). Els 30 més utilitzats cobreixen el 50% de les identitats masculines i el 45% de les femenines. Si s'agafen els 150 més utilitzats, els porten el 86% dels homes i el 77% de les dones. O sigui que hi ha molts ciutadans que es diuen igual.

Un milió i mig de 'joseps'

El 2007 a Itàlia hi havia un milió i mig de Giuseppe (Josep). Els seguien Antonio i Giovanni (Joan), amb poc més d'un milió. Entre les dones, va predominar Maria fins a l'any 1991, quan va ser superat per Giulia, seguit per Francesca. Entre els nascuts l'any 2006 van despuntar sobretot Francesco (10.500 sobre 284.000 homes) i Giulia (12.000 de 270.000 dones).

Però també hi ha gent que porta noms molt més sorprenents. De l'època de la unificació de la península sota els Savoia (segle XIX) queda la seqüela d'alguns Garibaldi. Quan l'anarquisme abundava per la zona de Carrara, van sorgir noms com Ateo, Ribelle (Rebel) i Scioperino (Vagueta), i per a les dones Idea, Lega (Lliga), Scintilla (Espurna), Anarchia, Oppressa (Oprimida) i Rivolta. L'anarquisme va portar també els d'Arido, Solitario, Strano (Estrany), Caino, Nerone, Umano, Avo i Ava (avantpassat/ada), Libertario, Volgo (Plebs), Negadio (Negadéu), Vendetta, Satana i fins i tot un compromès Dinamitarda.

De marxistes a cinèfils

Quan van néixer els socialistes d'una escissió comunista (1921), van sorgir noms com Avanti (òrgan oficial del PSI). A la regiórojad'Emília- Romanya (Bolonya) sobreviuen Lenino, Marx, Marxino, Engles (per Engels), Aurora i Oriente, però també Uliano (d'Ulianov, el cognom de Lenin), Iuri, Yuri i Pravda. El feixisme va deixar 36.000 nadons anomenats Benito, moltes Rachele (esposa del dictador) i diversos Mussolino. Les conquistes africanes de l'època van afavorir els Tripolino, Tripolina, Addis, Abeba, Cirenaica, Libia, Abissino, Fedele i un addicte Solidea (Una Sola Idea).

Notícies relacionades

Mor Margot Friedländer, supervivent de l’Holocaust

El Papa defensa en la seva primera homilia una Església que faci front als que la ridiculitzen i menyspreen

El cinema ha aportat les Cabiria, Loren i Luana, i la televisió, els estrangeritzats Anthony, Christian, Cristhofer, Sandokan i Candy. Abans encara, els avanços del progrés havien portat uns increïbles Auto, Audio i Video. Sobreviuen així mateix noms més aviat compromesos, com Imene (himen) i Godimento (gaudi), i el catòlic Crucificada.

La falta d'imaginació és responsable del fet que hi hagi qui es digui Primo, Secondo, Terzo... Encara que el cas més curiós va ser el d'uns pares que, una vegada superats el Quinto i el Sesto, van decidir posar fi a la col.lecció de nens i el següent --el setè-- el van anomenar Ultimo. Però la falta de controls de natalitat i l'eufòria del període postbèl.lic va propiciar un nou embaràs, el vuitè. Al nadó el van anomenar Definitivo. Tot i així, la senyora va tornar a quedar prenyada. Va ser nena i li van posar Finiamola (Acabem).