L'exposició a l'amiant durant dècades ha causat a Itàlia un miler de morts i uns 60.000 damnificats

Massimo Mattarelli, enginyer, s'ha suïcidat a Gènova. Luisa Minazzi, directora d'una escola primària, està morint lentament al Piemont. Pietro Marrazzo, president de la regió de Lazio, ha escrit 30.000 cartes i les ha enviat. Tots tres simbolitzen la tragèdia de l'amiant, material que, combinat amb ciment, alguns anomeneneterniti altres uralita. L'enginyer es lucrava gràcies a falsos malalts per l'a- miant, la directora tenia un pare que treballava en una fàbrica on es produïa aquest material i el polític ha decidit elaborar un cens de l'a- miant que encara es pot trobar a la seva regió.

El fiscal de Torí Roberto Guarinello, conegut per haver iniciat investigacions al voltant de les subs- tàncies tòxiques mortals utilitzades pels esportistes, acaba de sol.licitar una suma d'un milió d'euros d'indemnització per cada un dels morts de la seva jurisdicció, que ja arriben a un miler. No hi ha xifres sobre els supervivents afectats, tot i que algun sindicat apunta que podrien ser-ne 60.000. A Pàdua, un altre fiscal investiga la mort de 400 mariners que van treballar en naus de l'Armada forrades amb amiant.

Fins i tot 40 anys després

Els experts expliquen que l'amiant mata lentament, fins i tot 40 anys després d'haver inhalat les seves partícules invisibles. Se sap des dels anys 60 que és perillós; se sap des dels anys 70 que mata, i des del 1992 està prohibit, però segueix estant present a tots els pobles d'Europa. Generalment en forma de sostres, però també com a aïllant en la construcció i als vagons ferroviaris, en productes ignífugs, en els serpentins de vells assecadors de cabells i per mantenir compacta la cendra dels puros. Als centres d'atenció primà- ria expliquen que"el més perillós ara és extreure'l i destruir-lo, perquè al fer-ho se'n desprenen par- tícules".En els llocs d'Itàlia en què s'ha fabricat, bombers i tècnics es protegeixen amb vestits de guerra bacteriològica.

En diverses estacions del país, el viatger pot veure llargs i inquietants trens aparcats en una via morta. Estan tapiats, perquè contenen amiant extret d'algun lloc. A Europa, l'ús d'aquest material està prohibit i la producció s'ha traslladat al Brasil, la Xina i al ric Canadà. Allà, persones innocents començaran a morir d'a- quí a pocs decennis.

Mentrestant, Guarinello està buscant els responsables de les fàbriques d'uralita. En lloc d'apuntar als directors de les filials, ha ascendit en la piràmide jeràrquica de la propietat i ha arribat fins a Suïssa i Bèlgica. Ha descobert que als anys 30 del segle passat, els productors mundials d'amiant estaven agrupats en el càrtel SAIAC i que poc temps després ja existien comunicats mè- dics que acusaven l'amiant de

danys a la salut. Fins i tot parla d'unmanual d'instruccionsen què s'explicava què s'havia de dir als visitants de les fàbriques.

La relació entre amiant i càncer està demostrada des dels anys 60, com també els passos que els productors van fer per impedir que se'n prohibís la utilització. Sergio Bonetto, advocat de part de les víctimes, explica que és"la primera vegada"que es fa una investigació"sobre les responsabilitats dels propietaris internacionals d'Eternit",nom de l'empresa que treballava al Piemont. Al sumari també hi figuren els italians deportats a Alemanya durant la segona guerra mundial, obligats a treballar amb amiant.

Els acusats

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

Els acusats del sumari torinès són un belga i dos suïssos. Es diuen Stephan Schmidheiny, Thomas Schmidheiny i Jean-Louis de Cartier. Les estadístiques mundials, com la deForbes,els defineixen com a multimilionaris, i Guarinello els acusa d'homicidi involuntari. Són els hereus dels propietaris de la indústria belgosuïssa Eternit. Al seu portal d'internet (www. stephanschmidheiny.net), un d'ells ha escrit el seu al.legat defensiu."De seguida vaig fer instal.lar filtres i remeis per reduir la presència de fibres en l'aire",explica. Però, com que no va funcionar, va decidir"eliminar l'amiant".

"¿Qui ho podia saber?",es pregunta ara Luisa Minazzi, que de petita jugava al pati entre pols d'eternitque el seu pare portava de la fàbrica com si fos una matèria meravellosa. Diu Luisa que"els responsables haurien de ser jutjats a l'Haia per crims contra la humanitat"i un es pregunta què passarà amb tota la uralita que hi ha als pobles d'Europa, que segueix al mateix lloc on va ser col.locada fa 30 o 40 anys.