Els coptes, un 8% dels egipcis, diuen que són descendents dels faraons

Els cristians egipcis diuen amb orgull que són els descendents directes dels faraons i que, a més, van ser dels primers seguidors de la Bíblia. Recorden que va ser a Egipte on la Sagrada Família va buscar refugi en la seva fugida de l'infanticida rei Herodes, i que els invasors àrabs, i amb ells l'islam, no es van apoderar del país del Nil fins ben entrat el segle VII. Avui, els coptes --així es coneix aquí els cristians egipcis, la majoria ortodoxos-- són només el 8% dels 80 milions d'egipcis.

Molts cristians viuen al sud del país, en llocs que van ser també centres de poder durant l'imperi faraònic. És el cas de la província de Mínia --la capital porta el mateix nom--, a 250 quilòmetres del Caire. Allà hi ha les ruïnes de Tell al-Amarna, la capital que va fundar elfaraó heretgeAkhenaton el 1360 abans de Crist juntament amb la bella Nefertiti. La cara de la reina s'ha convertit en el símbol de la ciutat. Figura en un monument a la vora del Nil i a les banderes que onegen als edifici públics.

Creus gravades

La forta presència cristiana a Mínia, ciutat d'uns 250.000 habitants, es fa patent als murs i a les portes de moltes cases, gravades amb una creu. Malgrat que musulmans i cristians conviuen des de fa més de 13 segles a Egipte, les seves relacions són tenses. En les últimes setmanes, dos coptes han mort a Mínia a mans de musulmans, que en van ferir set més, cinc d'ells monjos. El Govern afirma que es tracta solament d'actes criminals. Però des de fa anys, i per seguretat, cap estranger pot visitar la zona sense escorta. El visitant és registrat en el control d'entrada i li adjudiquen un vehicle amb diversos agents uniformats.

Aquesta tarda, el destí dels forasters és el poblet de Gebel al- Teir, un dels llocs on es creu que va passar uns dies la Sagrada Família. La cova on van descansar Jesús, Josep i Maria és avui una petita església de nau quadrada amb diverses columnes. No hi ha ni bancs ni reclinatoris, però les parets estan plenes de quadros religiosos. A l'interior del temple hi ha el jove Saufilus, un sacerdot copte que no dubta a fer de guia improvisat als visitants acabats d'arribar."Aquesta església es va construir al segle III per ordre de santa Elena, la que va ser mare de l'emperador romà Constantí el Gran",explica el religiós, mentre s'acaricia una densa barba negra. Després, assenyala un forat que hi ha al centre de la nau i apunta:"Aquest és

el pou on Maria rentava el Messies". Més lluny, un grup de fidels encenen espelmes per a la Mare de Déu.

A l'interior de l'ermita hi ha una temperatura excel.lent, però a l'exterior hi fa una calor insuportable. A més, els carrers del poble estan infestats de papers, plàstics i altres deixalles. Empremtes dels milers de cristians que van assistir a l'última romeria. La porqueria arriba fins i tot fins a la casa de Saufilus. A la porta l'espera el seu pare, Mateu, també sacerdot i rector de Gebel al-Teir. La seva barba blanca contrasta amb la sotana negra que li arriba fins als turmells."Aquí no hi ha problemes entre musulmans i cristians",afirma el rector. A la conversa s'hi han sumat dos individus de paisà que es presenten a Mateu com a policies."En els pelegrinatges cristians hi participen musulmans, perquè també estimen la Verge Maria".

El Nil baixa serè

Notícies relacionades

Europa intenta "petits passos" d’acostament a Trump en el G7

El Regne Unit nomena per primer cop una dona com a cap de l’MI6

Des de Gebel al-Teir, ancorada en una muntanya al costat d'un barranc, es veu la vall de Mínia. Una plana verda amb camps i palmerars. Al fons, el Nil baixa serè. S'hi distingeixen un parell de falutxos --barques tradicionals de vela-- que avancen lentament. Uns quilòmetres més cap al sud s'estén l'impressionant cementiri musulmà, conegut com aZawiet al-Majitin(cantonada de la mort), un dels més grans d'Egipte. Està format per milers de petits mausoleus amb cúpules de tova. Ocupen un terreny desèrtic al peu d'una muntanya rocosa. Allà hi ha enterrada Hoda Xaaraui, filla de Mínia, precursora del feminisme al país del Nil. Va ser la primera dona que, al segle passat, es va atrevir a treure's el vel.

Probablement Xaaraui i Nefertiti s'haurien fet bones amigues. Perquè la reina de l'antic Egipte va ser també una revolucionària del seu temps. Juntament amb el seu marit, Akhenaton, va ser la precursora del monoteisme, fins i tot abans que Moisès, profeta de cristians, musulmans i jueus. A Mínia es veneren Al.là i Jesucrist, però també es recorda amb devoció la parella que va acabar amb el politeisme dels faraons, encara que fos durant poc temps. A Akhenaton li estan construint un museu d'estructura piramidal, però la bandera de la ciutat pertany a Nefertiti. Perquè per als coptes, és part dels seus ancestres.