LA PRESERVACIÓ A L'ESTRANGER DE LES TRADICIONS DE CATALUNYA
El Casal Català de Brussel.les organitza cursos, tertúlies, mostres de cine i un esplai infantil
La històrica entitat va ser fundada per Macià el 1930, durant el seu exili belga
Per als més petits Representació de la llegenda de Sant Jordi a Brussel.les, diumenge passat. /
Uns han arribat fa poc temps a Brussel.les, altres viuen a la ciutat des de fa molts anys. Alguns han tornat un altre cop a Bèlgica i altres han estat gairebé tota la vida a la capital belga. En són uns 400, de totes les edats. Junts intenten mantenir vives les tradicions, la cultura i la llengua catalanes lluny de la seva terra natal. Integren el Casal Català de Brussel.les, una històrica entitat ciutadana que ha experimentat una enorme revitalització els últims anys gràcies al dinamisme i la dedicació d'un nodrit grup de socis.
Malgrat els escassos recursos financers, el Casal Català està multiplicant les seves activitats per a totes les edats, des de cursos de català fins a un esplai recreatiu per als més petits, passant per mostres de cine català, tertúlies literàries, el seguiment del Barça i la celebració de Sant Jordi, de l'Onze de Setembre, de la revetlla de Sant Joan i de les tradicions nadalenques.
"El Casal vol ser el punt de trobada dels catalans residents a Bèlgica i de totes aquelles persones interessades en Catalunya",explica Elvira Ballesta, l'actual presidenta d'aquesta entitat."Una de les nostres principals limitacions és que no tenim un local propi",es lamenta.
Una llarga història
El Casal Català de Brussel.les va néixer el 1930, fundat per Francesc Macià i Ventura Gassol durant el seu exili belga, mentre les successives dictadures dels generals Miguel Primo de Rivera i Dámaso Berenguer a Espanya conduïen la monarquia al precipici. L'entitat va jugar un paper clau després de la guerra civil espanyola per acollir nombrosos exiliats republicans, entre els quals figuraven el poeta Josep Carner i el general Frederic Escofet.
En la dècada dels 60, el Casal Català també va servir per agrupar els nous immigrants econòmics, que, alliberats del jou franquista, van consolidar el caràcter marcadament polític de l'activitat de l'entitat fins a l'arribada de la democràcia. Amb l'ingrés d'Espanya a la Unió Europea (UE) i la presència a Brussel.les de representacions de totes les grans empreses internacionals, va arribar una nova generació d'immigrants catalans: eurofuncionaris, professionals, gestors empresarials, estudiants i cònjuges de parelles de nacionalitat mixta destinats a Bèlgica.
Una de les noves activitats de més èxit del Casal Català és l'esplai, en què participen de manera regular aproximadament 30 nens d'entre 4 i 11 anys i que es desenvolupa quinzenalment els diumenges a la tarda en un local llogat."La iniciativa va sorgir d'un grup de mares fa quatre anys durant una botifarrada. Volíem organitzar alguna cosa perquè els nens poguessin jugar junts i també poguessin parlar en català",explica Dolors Bofarull, una de les seves promotores."Al principi van començar tres famí- lies",recorda.
Sant Jordi
"A més de cantar i jugar, l'esplai serveix perquè els nens descobreixin les principals tradicions catalanes i aprenguin una mica de geografia a través d'un follet que recorre les diferents localitats",destaca Núria Borràs, una altra de les responsables de l'esplai. Diumenge passat va ser la llegenda de Sant Jordi la que va dominar l'activitat dels nens, que fins i tot van representar disfressats per torns l'alliberament de la donzella presonera del drac per part del valent cavaller. Amb motiu de Sant Jordi, el Casal encarrega a la llibreria Punto y Coma, situada molt a prop de la Comissió Europea, una àmplia varietat de llibres en català i després distribueix roses i copes de cava entre tots els compradors.
Notícies relacionadesLa revetlla de Sant Joan és un altre dels actes més populars."L'any passat hi van assistir més de 100 persones. No hi va haver petards, ni foc, ni coets, perquè està prohibit a Brussel.les, però no hi van faltar la coca, el cava i el ball",recorda Elvira Ballesta. Vestir de català el Manneken-Pis l'Onze de Setembre i el cagatió nadalenc per als nens són altres de les activitats anuals clàssiques, igual que les calçotades i les castanyades.
La Penya Blaugrana del Casal també vesteix cada any el Manneken-Pis amb la samarreta del Barça el dia 20 de maig, com a commemoració de la Copa d'Europa del 1992, i segueix amb passió els partits de futbol i bàsquet des del bar Monkey Bussines. Quan el partit es juga a prop de Bèlgica i si el club no els deixa sense entrades, es desplacen tots junts fins a França, Alemanya, Holanda o la Gran Bretanya per poder aclamar junts el seu equip favorit.
