Fills del burro català

"Tots els burros de Sicília tenen un mateix progenitor, l'ase català, que és el millor".La frase ressona clara a la sala d'actes de l'Ajuntament de Castelbuono, un poble de 10.000 habitants a gairebé 100 qui- lòmetres de Palerm, durant el que probablement deu haver estat el primer simposi europeu dedicat als ases.

La impressió que van produir els oradors és que en els pròxims anys es parlarà molt d'aquests animals, perquè, en temps de tractors, multicultors i informàtica, podrien rescabalar-se finalment de l'abandonament i aportar el seu granet de sorra per millorar alguns desencerts de la vida actual.

El cap de setmana passat es van reunir per primera vegada a Castelbuono els especialistes italians d'ases. És el mateix poble on des de fa temps recullen les escombraries servint-se d'aquests animals. Durant els tres dies del simposi, els burros es van passejar pels carrers i les places d'allà, els nens van muntar a les gropes dels animals i els camperols van poder comprar tota mena d'artesanies i articles gastronòmics típics. Com en una festa. Mentrestant, més de 20 especialistes debatien el futur dels animals i entre el públic hi havia 200 criadors sicilians, la regió d'Itàlia amb més pollins.

L'experiència

El gastroenteròleg i pediatre Giuseppe Jacono va explicar la seva experiència amb nens diarreics o estíptics que no podien prendre llet de vaca a causa de les al.lèrgies que els produeix. Després de subministrar-los diverses receptes d'arròs amb soja i la llet alternativa de búfala o de cabra, els avis del seu poble li van revelar que ells curaven aquestes malalties prolongades amb llet de burra."Una mica escèptic, vaig analitzar aquella llet i vaig descobrir que era la més pròxima a la de les dones, fins i tot amb menys greix",va explicar. Després va buscar documentació mèdica i va descobrir que en un hospital de França, al segle XIX, disposaven de someres per als mateixos problemes. Les munyien els infermers."Ho vaig aplicar als nens i vaig començar a aconseguir èxits",va dir amb satisfacció. Sobre l'experiència va escriure dos articles per a revistes científiques.

Des d'aleshores han transcorregut molts anys. Ara, altres especialistes relaten les seves experiències davant de l'osteoporosi dels avis i les virtuts de la llet de burra, que ofereix calci amb poc greix. El psicoterapeuta Eugenio Milonis, president d'un consorci italià de criadors d'ases, va relatar bastant contrariat que una vegada va voler"comprar un burro català, però me'n demanaven 6.000 euros". Li van dir que l'espècie estava protegida. Milonis el volia perquè, després d'haver estudiat el panorama nacional de ruquets, havia descobert que tots els ases sicilians descendeixen dels que van portar els catalans a l'illa a l'Edat Mitjana.

"Hem de passar de l'actual situació artesanal a una àmplia comercialització de la llet de burra",va explicar als criadors, i va apuntar que, si no,"arribaran els francesos o els espanyols i ens robaran la idea". "Sicília és la reserva de la llet de burra d'Itàlia i ha de ser líder del sector",va dir. Després va assenyalar que molts productors ni tan sols munyen les burres --que donen entre dos i quatre litres diaris--,"perquè no saben a qui donar la llet".

Les indústries farmacèutiques i els fabricants d'integradors alimentaris"pressionen perquè no es legisli sobre aquesta qüestió". La raó estaria en el fet que alguns ingredients d'aquesta llet s'utilitzen per elaborar els Omega 3 i 6, que es venen molt més cars del que costaria beure directament un gotet de llet de burra. Diversos hospitals i universitats italianes estudien les regles per a la comercialització amb l'objectiu de proposar- les a la Unió Europea, ja que a Europa aquesta llet encara no es considera un aliment comú."Per comercialitzar-la hem de reunir una massa crítica de criadors i arribar a un embotellament únic",assenyalen a Castelbuono.

Teràpies per a minusvàlids

Notícies relacionades

El primer ministre del Canadà diu a Trump que el seu país no està en venda

L’Índia bombardeja 9 suposades "bases terroristes" al Pakistan

L'alegre simposi va permetre conèixer Carlo Fanara, actual governador civil de la província d'Agrigent. A la seva factoria manté 33 ases, amb els quals la seva filla treballa els 12 mesos de l'any en teràpies per a minusvàlids físics i psíquics."Arriben enfadats i se'n van contents",va explicar, subratllant com l'onoteràpia pot aportar també beneficis econòmics."La llet la regalo als que tenen problemes", va afirmar Fanara, que s'ha unit als altres criadors per buscar una solució. Vídeos de diversos centres de rehabilitació mostren les activitats terapèutiques que es poden portar a terme amb els ases.

Durant una pausa del simposi, uns empleats del municipi van munyir una burra a la plaça i van oferir al cronista la possibilitat de tastar-la. És molt dolça. Mario Cicero, alcalde de la ciutat, acaba dient:"Recuperem l'ase i l'ase recuperarà l'home".