Debat candent

Radiografia de la sensació d’inseguretat a l’Hospitalet arran d’un assassinat i de robatoris al Gornal

  • Tot i que la percepció d’inseguretat a la ciutat s’ha disparat en els últims anys, el nombre d’infraccions manté xifres similars

  • Els diferents grups municipals coincideixen a assenyalar problemes de civisme i convivència com les principals causes de la sensació d’inseguretat

Radiografia de la sensació d’inseguretat a l’Hospitalet arran d’un assassinat i de robatoris al Gornal

Àlex Rebollo

5
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

La mort d’un home diumenge passat després de ser apunyalat al barri de Pubilla Cases i una sèrie de robatoris al barri del Gornal han tornat a posar en el focus del debat aquesta setmana la sensació d’inseguretat que perceben els veïns de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

En els últims dies, tant les xarxes socials com els carrers s’han omplert de comentaris que clamen contra la «inseguretat» als barris de la ciutat.

En el cas del Gornal, al voltant d’un centenar de veïns es van concentrar aquest dimecres, 21 de setembre, a la rambla de Carmen Amaya per reclamar a l’Ajuntament més seguretat i presència policial a la zona. «N’estem fins al capdamunt», va remarcar durant la protesta el president de l’Associació de Veïns del Gornal, Antonio Yáñez.

Així, els veïns del Gornal han anunciat futures mobilitzacions per reclamar més recursos per al barri.

Les queixes per la falta de seguretat i l’incivisme a la ciutat són cada vegada més recurrents. De fet, l’últim baròmetre municipal reflecteix com la sensació d’inseguretat als barris de l’Hospitalet s’ha disparat.

Si el 2017 un 20% dels veïns consideraven que la inseguretat era el principal problema de la ciutat –el tercer en el rànquing; per darrere de la neteja (24%) i la immigració (20,2%)–, el 2021, un 41,7% el van considerar el principal problema, a molta distància del segon: la neteja (22,5%).

Els delictes es mantenen

Entretots

¿Ets veí de L'Hospitalet? Parla'ns de la teva ciutat

Publica a Entre Tots la teva experiència en primera persona vinculada a la gran ciutat catalana

Les xifres del baròmetre sobre la percepció d’inseguretat a l’Hospitalet contrasten amb el nombre de les infraccions penals registrades pel Ministeri d’Interior: el 2017 es van registrar un total de 15.649 delictes, mentre que el 2021 el balanç final va ser de 15.239 infraccions, és a dir, 410 menys que fa cinc anys, quan la inseguretat es posicionava com a tercer problema de la ciutat.

Rafael Martínez, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona i especialista en polítiques de Seguretat, assenyala que la sensació d’inseguretat en la societat sol créixer de manera exponencial, «moltes vegades per les grans quantitats d’informació que rep la gent, tot i que les dades puguin dir el contrari», mentre que la de seguretat tarda més a calar.

Un estudi de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IRMB) publicat el febrer del 2022 remarca que el sentiment d’inseguretat «no s’ajusta necessàriament a la distribució territorial de l’activitat delictiva».

L’estudi també resol que la tendència a suspendre el nivell de seguretat dels barris «no depèn tant de la concentració de delictes de la zona on es viu com de l’experiència pròpia i individual d’haver patit un fet delictiu».

Incivisme, soroll i ocupacions

Més enllà dels delictes violents puntuals, com el crim d’un home diumenge passat, Pepe Castro, tinent d’alcaldia de Convivència i Seguretat, reconeix que li sembla «molt preocupant» que la inseguretat sigui el principal fenomen que destaca la població.

Així, incideix que, després de la pandèmia, «hi ha hagut un destapament molt fort». «Després de la covid la gent està més al carrer i, per exemple, ara tenim un problema amb els ‘botellons’ que abans no teníem. És un fenomen nou i postpandèmic», segueix el regidor.

Segons Castro, moltes de les situacions que preocupen els veïns estan més relacionades amb problemes de «convivència» i «incivisme» que en la delinqüència, tot i que assenyala que situacions com la multireincidència d’algunes persones o les ocupacions de vivendes i locals buits també influeixen en l’augment de la sensació d’inseguretat dels veïns, tot i que no els passi necessàriament a ells.

La majoria de grups del consistori comparteixen bona part del discurs de Castro. Antoni Garcia, portaveu d’ERC l’Hospitalet, defensa que, tot i que l’Hospitalet és «una ciutat segura», hi ha «problemes d’incivisme i convivència» i que, si no se solucionen, «creix la percepció d’inseguretat».

Per la seva banda, Ana González, portaveu d’En Comú Podem al consistori afegeix al soroll i els ‘botellons’ les conseqüències de la tipologia urbanística de la ciutat. «Als barris del nord de la ciutat hi ha molta densitat de població i qualsevol situació que passa al carrer o una plaça se sobredimensiona perquè tothom se n’assabenta», comenta González.

De fet, en els barri de la part nord de l’Hospitalet, com Collblanc, la Torrassa o la Florida la sensació d’inseguretat és encara més gran i al voltant del 50% de la població considera que és el principal problema del municipi. Aquestes xifres contrasten amb les dels barris del Centre, on la seguretat només és considerada el principal problema pel 23,8% dels veïns.

Més policia

Tots els grups de l’oposició coincideixen a reclamar tant a l’Ajuntament com a la Generalitat un augment del nombre d’efectius policials per fer tasques de policia de proximitat o per atendre tots els requeriments que arribin.  

«Fan falta més agents, no s’arriba a tot. El Govern local i la Generalitat han d’implementar més recursos i unitats», apunta Miguel García, de Ciutadans. En la mateixa línia s’expressa Sonia Esplugues, única regidora del PP en el consistori: «Està bé que l’Ajuntament demani més Mossos, però també ha d’augmentar el nombre d’agents de la Guàrdia Urbana.

Segons explica Pepe Castro, l’Hospitalet necessita un mínim de 800 policies: 400 de Guàrdia Urbana, 325 de Mossos d’Esquadra i 75 de Policia Nacional. Castro defensa que en els últims anys ha crescut el nombre d’agents i que, actualment, compten amb 380 agents de Guàrdia Urbana. Així, fonts municipals assenyalen que a la ciutat hi ha una plantilla de 286 agents de Mossos, 39 menys que el mínim que reclama el consistori.

Notícies relacionades

«Pel dèficit de policies, hem hagut de posar unitats de la Guàrdia Urbana com la Unitat Especial d’Intervenció per atendre temes d’ordre públic com els ‘botellons’, tot i que no sigui la nostra competència», manté Castro.

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet