«Cada diumenge a Horta menjàvem canelons de Gaig»

El director i presentador d''El món a RAC1', Jordi Basté, viu a Sarrià, però és i se sent d'Horta, on va viure la seva infantesa. En aquest recorregut recupera el record de vivències que encara avui afloren als carrers i places en què va créixer aquest premi nacional de comunicació.

3
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES
BARCELONA

En una típica casa de poble, encara avui construïda, va viure els seus primers 10 anys el periodista Jordi Basté (Barcelona, 1965). «Davant hi tenia una armeria», afegeix. La vivenda és al barri d'Horta, l'antiga vila annexionada a la ciutat a inicis del segle XX, que conserva aquell aire rural als seus carrers i cases i fins i tot en la manera de viure.

«Recordo el meu pare llegint la premsa a la fresca», explica el director i presentador d'El Món a

Rac-1. «El meu avi patern tenia una fàbrica de manufactures metàl·liques, feien para-sols per a cases nobles, i el seu gendre, el meu pare, hi treballava. Era al carrer d'Horta, on avui ja només es conserva l'estructura d'aquella construcció fabril», precisa el periodista, que entre altres premis a la seva tasca compta amb el Premi Nacional de Comunicació, que se li va atorgar el 2011.

La veu d'aquest hortenc, fill d'una parella també oriünda d'Horta, desgrana cada matí la més puntera i escrupolosa actualitat -el seu és el programa de ràdio més escoltat a Catalunya, amb 554.000 oients-. No obstant, aquí, les seves paraules tornen a l'ahir, al passat en què Basté va construir els records que avui afloren als carrers i places de la seva infància.

'Cinema Paradiso'

Un dels records d'aquella infantesa a Horta és un mirall cinematogràfic. Trasllueix una vivència semblant a la que devia sentir el protagonista de Cinema Paradiso, el petit Salvatore Di Vita (Totò), quan la persona que col·locava les bobines de les pel·lícules que es projectaven al teatre del seu poble li permetia acompanyar-lo i ajudar-lo a realitzar la feina.

En la vida real de Jordi Basté, el poble on es projectaven les pel·lícules era Horta; el projeccionista era el seu avi patern, Josep -Pepi-

to-; el cine era l'Unió, que era a la plaça d'Eivissa i que ja no existeix, i Totò era ell. «Jo era el Totò de Cinema Paradiso a Horta, ajudava el meu avi a col·locar les bobines de les pel·lícules», expressa un verdader apassionat pel cine. «M'entusiasma el cine, és la meva gran afició», confessa. «La meva mare -encara viu a Horta- em va inculcar aquesta passió. A ella li encantava el cine, sobretot les pel·lícules del gènere de por. I, ja ho diuen: Els testos s'assemblen a les olles. A la meva filla gran també li encanten», detalla Basté.

Les tardes de projecció d'aquelles pel·lícules a Horta eren part de l'agenda extraescolar del periodista. «Ho recordo amb molt d'afecte. Ho vaig fer des dels 8 o 9 anys fins als 13 o 14», concreta. «Hi havia doble sessió», rememora Basté. «A la mitja part, recordo que anunciaven: 'A la recepció hi ha un esmerado servei de bar'», explica. «I també recordo com s'enganyava la gent. Cada any, per Setmana Santa, projectàvem Els deu manaments i Ben-Hur, i cada any, també, es penjava el cartell que deia: Últimes projeccions a Espanya», afegeix el prestigiós locutor.

Poques coses queden a Horta d'aquells anys en què Basté jugava a futbol i corria en patinet pels seus carrers. «Els edificis, amics i el regust de barri», indica el presentador d'El món a Rac1. Poques, però admirables per a Basté. Sobretot, aquell regust de barri amb un protagonista clar: la salutació al carrer. «El bon dia dels pobles no es pot perdre», sentencia el veí ara de Sarrià, un altre expoble annexionat a la ciutat.

Futbol, bàsquet i canelons

El pare, l'avi i el fill anaven a veure l'equip local de futbol, l'Horta-Damm. Alternaven aquests partits amb els del Barça. I, en aquella època, ell va jugar en diferents categories a bàsquet amb l'equip Bosco Horta, dels salesians, el seu col·legi. «I quedava amb els amics per anar a veure els partits del Barça de bàsquet. Agafàvem la línia blava a la plaça d'Eivissa fins a la parada de Sant Ramon (avui Cornellà)», rememora.

Basté continua sent un assidu d'Horta, on visita la seva mare, que segueix vivint on la família es va traslladar quan ell ja havia fet 10 anys. «Va ser com deixar el poble per venir a viure al barri», diu. Però sense sortir d'Horta. «Al passeig de Maragall, just al costat del restaurant dels Gaig. Carles hi feia i hi fa els millors canelons de Barcelona. En menjàvem cada diumenge», explica Basté. «Recordo que un dia va venir el Rei al seu restaurant i tot el veïnat va sortir al carrer a mirar. Allò semblava Bienvenido Mr. Mar-

Notícies relacionades

shall», diu.

Els amics que Basté conserva a Horta l'acusen de broma de traïdor. Li critiquen, entre rialles, haver deixat el seu estimat barri i ell sempre té a punt la seva resposta: «Estic d'Erasmus a Sarrià, i bastant sovint torno a Horta», expressa el periodista radiofònic.