Un veí aconsegueix enderrocar un xalet de luxe a Pedralbes

Portaveus del consistori expliquen que la finca, que data dels anys 50-60, "queda fora d’ordenació des de 1976 i no s’hi pot edificar" obra nova. El 2005 va rebre una llicència municipal d’obres majors per a una "ampliació i reforma" que, al portar-se a terme, va resultar molt més ambiciosa del previst en el permís. "El propietari va realitzar una demolició parcial amb construcció", resumeix el consistori, que va paralitzar les obres i va obligar a entregar un projecte executiu. Arran de la denúncia d’un veí limítrof, el 2008, el cas va arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que "acaba dictant sentència de demolició" el 2015.

El municipi exposa que s’ha fet càrrec de la incòmoda actuació de manera "subsidiària", després de "tot un procés administratiu". La documentació del concurs públic afirma que l’administració local "té evidències que el propietari no procedirà a l’execució voluntària", i finalment ha optat per assumir-la.

Concurs per a la demolició

El districte de les Corts va contractar el 2023 el projecte de demolició a un arquitecte lleidatà i aquest octubre ha assignat l’obra a una empresa de Gavà. Segons el Portal de Contractació Pública, va rebre sis ofertes de cinc empreses metropolitanes i una de navarresa. Una vegada constatada quina era la més econòmica (78.268 euros més IVA), s’ha anunciat l’adjudicació i únicament queda pendent la firma

Notícies relacionades

La pròrroga del nou sistema de facturar ajorna el tancament de botigues

Dos capellans culers i el xef bromista

Fonts del barri admeten que les disputes entre veïns són habituals en aquesta plàcida zona de cases unifamiliars. Una branca d’arbre que creua un reixat, zones de pas compartides, mals usos del jardí o la piscina, l’altura d’algun ornament arquitectònic. Un element trivial pot enverinar la convivència i acabar als tribunals. No obstant, no es recorda una demolició radical com aquesta.

La sentència del TSJC remarca que l’actual xalet és fruit d’"obres sense cobertura de llicència urbanística" i critica que "es va fer desaparèixer essencialment l’edificació preexistent", que era una planta baixa amb garatge i teulada a dues aigües. El tribunal enumera els elements suprimits, com façanes, forjats i fonaments, i conclou: "Es va realitzar una nova edificació, i el concepte de reforma i rehabilitació resulta il·lusori i inabastable".